Andoni Egiluz, convertit en un àvid boxador, s'ajup i, en la posició correcta, llança a l'aire un ganxo ple de ràbia. Al costat d'aquests gestos de violència, el moviment dels seus malucs ajuda a portar el ritme de tot el grup. I la seva veu forta i profunda travessa totes les parts del cos de l'audiència.

El concert ha arrencat amb la cançó Zaldia Burning del primer àlbum de Beat Kamerland, que es va publicar en 2017. Guitarres transparents i no gaire dures.

Fent l'ullet a l'estètica underground, els pantalons aixecats sobre la cintura, les mitjanes blanques, els cabells llargs, els bigotis i els tatuatges old school, ajuden a endinsar-se en l'estil post-punk. Han declarat que són un grup amb molta personalitat, tant pel que fa al mode de vestir com a través de la passió mostrada.

Els sons de la música semblen entrar en una situació de tràngol o èxtasi guiat. Com si els quatre músics estiguessin jugant a la violència basada en la rebel·lia.

Ground for Dogs és el segon àlbum en el qual destaca la presència del baix i la guitarra que no és combustible. La mirada de la vaca ha estat la cançó en basca que han cantat en la meitat del concert. I ha portat a la sala una aparent tranquil·litat, amb uns ritmes més tranquils. En ella es mostren parts més instrumentals i harmonies que no es poden llevar del cap.

Hi ha una fascinació de la bogeria en els directes d'aquest grup. La por a la violència t'aprofundeix en el concert. No podia apartar la vista dels moviments rovellats i violents. T'allunyen de les melodies comercials i t'endinsen en els ritmes dels anys 80 que marquen la seva identitat. Ajudant a la cerca de la bellesa en la violència.