"Els reptes no són només per als agents del món del basc"

Mertxe Mujika, Coordinadora d'AEK

Es diu que l'activitat cultural basca està a les portes d'una nova etapa després de la humiliació. Quins són els indicadors d'aquest nou temps?

Per a començar, jo mateix no insistiria tant en la prestatgeria; diria que l'euskalgintza ha continuat treballant, però cadascun en el seu àmbit, i que, sovint, els treballs realitzats no han estat vists ni valorats més enllà dels cercles dels bascos. Per exemple, en els euskaltegis ens hem enfrontat al descens del nombre d'alumnes, cada dos anys hem organitzat Korrika amb èxit… Dit això, és cert que podem estar davant un nou temps, i entre els indicis d'això destacaria el camí que s'ha obert a la col·laboració entre administracions i agents del món del basc, com l'Euskaraldia o el conveni signat en l'àmbit dels mitjans de comunicació, i l'acostament de molts nous agents a la Korrika, amb moltes ganes de comprometre's.

Quins són els reptes dels agents del basc a partir d'ara?

Tinc clar que no val això de sempre. A més, crec que els reptes no són només per als agents del món del basc, ja que la normalització del basc no depèn només del nostre treball. No obstant això, crec que els reptes dels agents del món del basc estan en els següents àmbits:

· Universalització del coneixement: És un tema que cal abordar amb més profunditat. La meitat de la població d'Euskal Herria encara no sap basca. Si no es bolca aquesta situació, difícilment es produirà un salt massiu en l'ús.

· Euskaldunización del món laboral: Tenim una oportunitat única per a influir en el món laboral! En l'Administració, per exemple, es preveu un munt de jubilacions al llarg de la dècada vinent. Els treballadors que entrin llavors tindran garantit, almenys en part, el coneixement del basc. En els procediments d'admissió a l'ocupació, l'accés al basc ha d'estar necessàriament assegurat. A més, en moltes empreses hi haurà canvis en la direcció, i les persones que s'incorporin a la necessitat tindran també un compromís amb el basc. És, sens dubte, un camp que cal cuidar amb manyaga i cura.

· Desenvolupament d'una política lingüística integral i pública: Necessitem una planificació que abasti totes les àrees i el conjunt d'Euskal Herria.

· També haurem d'abordar l'onada d'immigrants abans que sigui tard: Els que vinguin hauran de veure que han vingut a un poble que viu en basc. El basc ha de ser una eina per a la integració de la ciutadania. A Euskal Herria, hem conegut moltes generacions que no han nascut aquí; moltes, a més, no han tingut o han quedat fora del basc.Han de saber que viuen en un poble que té el basc, i sobretot, crec que el basc pot ajudar molt a cohesionar a la societat en el seu conjunt.

Quins són els nusos?

Els diagnòstics estan compartits, diria que hem aprofundit molt en això. Ara cal posar mesures, i precisament en aquesta tasca, sovint, ens embussem. Veig un nus que es desfarà amb el temps.

Estem en la següent etapa d'Euskaraldia. Per a què ha servit i per a què no?

Ha servit per a reflexionar sobre els hàbits lingüístics, jo li dono un gran valor. Ha servit per a augmentar la col·laboració, almenys en alguns llocs. Per a què no ha servit? Doncs que sigui el camí per a assegurar el futur del basc; per a això, juntament amb Euskaraldia, cal fer moltes altres coses.

En un moment en el qual les relacions entre els agents socials i les institucions públiques són millors, no hi ha risc que es faci més càlid en el camí de normalització del basc?

Pot ser que sí, però evitar el perill és a les nostres mans. La clau per a aconseguir-ho és reconèixer el treball de cadascun i actuar honestament, i quan cal fer crítiques, fer-ho com una manera de millorar el propi treball. Crec que cal reconèixer els treballs ben fets. Jo, més que riscos, veig possibilitats, però per a això cal canviar també les formes de treball, cal tenir governança compartida, crear espais per a treballar junts, posar en marxa plans treballats conjuntament… Com hem dit abans, el reconeixement del treball de cadascun és necessari.

"Tenim les millors bases i condicions de tots els temps per a fer nous salts"

Jasone Mendizabal, directora de Topagune

Es diu que l'activitat cultural basca està a les portes d'una nova etapa després de la humiliació. Quins són els indicadors d'aquest nou temps?

Molts agents del món de la cultura basca hem tingut la sensació de no marejar, perquè hem vist indicadors sobre el basc lluny d'aconseguir els objectius que teníem després de tant de treball. Diria que estem disposats i disposats a sortir d'aquest cercle, i entre els símptomes que veig, destacaria l'ambient renovat i reforçat de confiança en el món del basc, l'activació fresca de la ciutadania euskaltzale, l'aparició de nous discursos, la cooperació amb les institucions i el desig d'abordar conjuntament nous reptes. Tenim les millors bases i condicions per a fer nous salts.

Quins són els reptes dels agents del basc a partir d'ara?

Esmentaria dos reptes prioritaris: el primer vinculat a la necessitat, el món laboral, i el segon vinculat al gaudi, l'espai lliure d'oci i cultura. Res s'ha mogut des del “elefant” que ens va presentar Patxi Saez en 2015. Si s'esmenta el màxim exponent de la sagnia, diria que l'esforç realitzat per milers i milers de joves per a aprendre basc des de la infància es malgasta quan s'arriba al món laboral, principalment en castellà. A través de l'escola tenim la responsabilitat d'aprofitar la inversió pública de dècades per a euskaldunizar als nens i nenes i pot ser una font de motivació fonamental per a utilitzar el basc en els més joves. Però és una necessitat, i quan els joves arriben al món laboral, gaudeixen d'una vida real anés de l'escola, i aquesta època és cada vegada més llarga. Per tant, parlaria d'un espai gojós i creatiu de l'oci i la cultura, juntament amb el món laboral. Hi ha més temes que poden ser estratègics: la universalització de la comprensió del basc, l'activació dels euskaltzales, l'impuls d'un sistema integral de comunicació en basca, una planificació general per als nouvinguts i la gestió de la diversitat lingüística… En la nova etapa de l'Euskalgintza no podem quedar-nos satisfets.

Quins són els nusos?

La nova situació exigeix canvis profunds i les persones en general i els agents i institucions no tenen res a dir posen resistència al canvi. Necessitem nous acords sociopolítics i en tot això construir consensos entre molts per a avançar en el mateix camí.

Estem en la següent etapa d'Euskaraldia. Per a què ha servit i per a què no?

Ha servit per a despertar la il·lusió, per a visibilitzar el treball i les ganes de viure en basca, per a teixir noves col·laboracions, per a treballar junts en tots els territoris d'Euskal Herria, per a experimentar noves pràctiques lingüístiques, per a socialitzar les noves normes… No ha servit per a fer un gran salt en l'ús del basc, per a això necessitarem moltes edicions. No ha servit per a blindar les noves xarxes de cooperació creades, ja que algunes col·laboracions encara són massa fràgils.

En un moment en el qual les relacions entre els agents socials i les institucions públiques són millors, no hi ha risc que es faci més càlid en el camí de normalització del basc?

El risc sempre existeix, però és el camí no fer passos amb aquesta excusa? Les relacions són dolentes, són dolentes i són millors pels riscos. Hem d'estar atents i hem de preveure i gestionar aquest risc i molts altres, però si tenim millors condicions, és la nostra responsabilitat aprofitar aquestes oportunitats en benefici del basc.

"El repte principal és enfortir la pota política del procés de normalització"

Paul Bilbao, Secretari General del Consell

Es diu que l'activitat cultural basca està a les portes d'una nova etapa després de la humiliació. Quins són els indicadors d'aquest nou temps?

La veritat és que no m'agrada el concepte de prestatgeria, perquè realment crec que Euskalgintza ha estat treballant en els últims anys. Tal vegada s'ha posat més atenció a l'acció en aquest binomi fer/influir que a l'acció.

D'altra banda, és cert que des d'altres sectors de la societat, com el feminisme, se'ns estan ensenyant noves formes de treball, més encara, estem veient estratègies eficaces per a traslladar de ribes al centre temis de caràcter transversal. La qüestió és com aplicar-les al procés de normalització del basc.

Quins són els reptes dels agents del basc a partir d'ara?

Creiem que el repte principal és enfortir la pota política del procés de normalització. Per a això, considerem que s'han de construir nous consensos sociopolítics. Si s'iniciarà un nou cicle, es necessiten nous i renovats consensos sociopolítics relacionats amb la política lingüística.

Quins són els nusos?

Desgraciadament, el basc i els drets lingüístics no estan situats en el centre de l'agenda política. La necessitat de normalitzar el basc no ha impregnat a tota la societat. Sí, és cert que a vegades hi ha pluges intenses i Korrika és una d'elles. No obstant això, la qüestió és que cal mantenir la tensió de la normalització del basc durant tot l'any.

Estem en la següent etapa d'Euskaraldia. Per a què ha servit i per a què no?

De manera general, d'una banda, Euskaraldia ha servit per a reforçar la pota social o mostrar el múscul en el procés de normalització del basc. D'altra banda, a través d'Euskaraldia s'ha demostrat que el tema del basc és cosa de tots i que tots tenim alguna cosa a fer. En tercer lloc, ha servit per a generar nous models de relacions laborals. I crec que els resultats dels exàmens demostraran que ha estat útil per a canviar els hàbits lingüístics.

Crec que ha complert amb els objectius que s'ha marcat. La qüestió és que no podem demanar a Euskaraldia objectius que no corresponguin a una dinàmica d'aquest tipus. Per això he dit que necessitem una nova dinàmica per a reforçar la part política del procés de normalització de la llengua. Abans que sigui massa tard hem de construir consensos que defineixin el procés polític per a garantir els drets lingüístics. En aquest sentit, el Consell vol posar sobre la taula una vegada més la proposta política que ha aconseguit el major consens social de la seva història, el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics. Sobre aquesta base, tenim la intenció de començar a treballar aquests consensos en els pròxims mesos.

En un moment en el qual les relacions entre els agents socials i les institucions públiques són millors, no hi ha risc que es faci més càlid en el camí de normalització del basc?

En principi, hauria de ser el contrari. És a dir, la millora de les relacions entre els agents socials i les institucions públiques hauria de suposar una acceleració del procés de normalització. Les relacions de complicitat entre agents i institucions ajudarien al fet que el vaixell aconseguís una major velocitat.

Per a això, hem d'analitzar nous models de relacions quant a la política lingüística. La governança és una paraula que ve volant últimament, i crec fermament que hem de fer el salt de la política lingüística a la governança lingüística. És evident que les institucions i els agents exerceixen diferents funcions en el procés de normalització d'una llengua, però no poden aparèixer com dos pilars independents. Hem de començar a trobar noves formes i fórmules de treball perquè l'opinió dels agents tingui major pes en les polítiques lingüístiques. Crec que el món del basc actuarà amb responsabilitat si així es comencen a crear oportunitats