Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Canvi climàtic i paisatge


28 de març de 2019
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules rodones o conferències internacionals sobre el canvi climàtic. Jo m'he referit a “canvi climàtic i paisatge” en un parell de taules rodones, i el més difícil és explicar que som nosaltres els paisatges.

Tant de bo fos veritat el que deia Fernando Pessoa: “No veiem el que veiem, veiem el que som”. Si realment ens veiem en el paisatge, llavors ens adonaríem que tot el que fem tots els dies i durant tot el dia és el nostre paisatge. Que tot influeix en el nostre entorn, en el nostre medi ambient, en la nostra qualitat de vida.

El nostre paisatge ha estat creat per nosaltres mateixos. Tot el paisatge és cultural, l'hem adaptat per a aconseguir tot el que hem necessitat per a viure en la nostra història. I cada cultura ho modela a la seva manera: prats, boscos mugarrosos, tolles, garomas, pomeres, camps... Per això, en lloc de parc natural, hauríem de denominar Parc Cultural a aquests paisatges que han estat creats, conservats i condicionats pels nostres avantpassats. Per això, el paisatge és el principal exponent del canvi climàtic. Se'ns ha anat el cap i, com diu Daniel Innerarity: “Estem consumint el futur i convertint-nos en un abocador del que tenim avui”. I el nostre comportament es va integrant en el paisatge, esculpint constantment. El que som.

El canvi climàtic no significa que la Terra s'escalfa quatre graus a la fi de segle, ni que es produeixin tempestes meteorològiques extremes, ni que el vi i la xocolata i el cafè i els peixos estiguin gairebé a l'abast de ningú, no. El canvi climàtic és el que vostè i jo estem fent. Les nostres filles i fills, que viuran enrogits dins de molt pocs anys, i amb raó, perquè estan creant un paisatge per a maleir-nos. Fabrizio Caramaña va dir: “Alguns llocs són un enigma, uns altres una explicació”.

Però el que és a les nostres mans és això. Que aquesta maledicció del futur no ocorri. Fes que diguin el que vulguin els teus xais i les teves burilles, i que jo m'ocupi del nostre. Henri-Frédéric Amiel deia: “Qualsevol paisatge és un estat de l'esperit”. Per a nosaltres el clima és el canvi. Per a ells, en basc, el canvi climàtic. En el nostre paisatge, a Euskal Herria! Paisatge colonitzat del basc. Patrick Modiano va dir: “La persona sense paisatge es queda sense protecció”.


T'interessa pel canal: Bestelakoak
2019-05-17 | Jakoba Errekondo
Guanyant cavallers

El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]


2018-09-11 | Jakoba Errekondo
Dones de la sidra

És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]


2018-07-19 | Jakoba Errekondo
Menjar pertot arreu

Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]


2018-04-20 | Jakoba Errekondo
Corba

Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]


2018-04-15 | Jakoba Errekondo
Lligabosc

A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]


2018-03-23
Olor d'olor

La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]


2018-01-16 | Jakoba Errekondo
Sidra Möet & Chandon

Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]


2017-05-23 | Jakoba Errekondo
Gel en la fusta
El gel ha fet el seu: el mal. A la fi d'abril s'han registrat grans gelats blancs que no s'han vist des de fa molt temps. Un treball de ras però a la vista, sense cap vergonya: l'astúcia. Ha plogut terriblement en el sud d'Euskal Herria.

2017-05-15 | Jakoba Errekondo
Mil un més
Igual que la sèrie de contes Mila gau eta bat gehiago, el relat d'aquests mil i un articles dels últims 22 anys ha passat en algun moment. En aquest racó va escriure el primer senzill article de Cerezi, Sasoi aparta, que pren l'aspecte de Nur al-Din, el jove d'aquesta sèrie de... [+]

2017-05-01 | Jakoba Errekondo
Les cuques de llum a casa
Hem començat un bell mes de maig. Per a quan ens adonem, estem en els dies més llargs de l'any. Seran llavors les nits més curtes de l'any, però amb un espectacle únic. No em refereixo a aquestes furioses festes que posen banyes a les festes. Les cuques de llum són més... [+]

2017-04-25 | Jakoba Errekondo
Suor amb suor
Les plantes són una gran ona o bomba. Grans arbres, no cal dir. Una hi hagi (Fagus sylvatica) amb un metre i mig de caravana, necessita uns 400 litres d'aigua al dia per a contenir el metabolisme. Ha de trobar 400 litres d'aigua en algun lloc, desenvolupa un enorme sustraedero... [+]

2017-03-07 | Jakoba Errekondo
Tortotx net
Amb tota la intenció d'apreciar-ho, va obrir una ampolla de sidra, va acostar el got al nas i va aspirar l'olor de la truita amb l'ampolla tancada, quin infern!

2017-01-31 | Jakoba Errekondo
Recuperació de colors
Em sembla increïble la simfonia de colors que ens està tocant i oferint aquest hivern. Serà pel temps ridícul? De dolça calor a gel, de punt de sequera a inundació. Enguany tinc nous ulls...

2017-01-23 | Jakoba Errekondo
Sidres i fures
Getozka és cosmopolita, Portulaca oleracea. Hem viatjat pel món, a gratcient o sota paraula, i en molts llocs viu bé. És noruec i omnipresent. Com tot el que sabem, no sabem molt bé d'on és. Quan parlem de plantes, tenim una tendència terrible: aquesta és la d'aquí, la... [+]

2017-01-12 | Jakoba Errekondo
En les fulles seques
He portat coses de fullaraca al paper i un lector em va parlar del beneficioses que són aquestes fulles seques per als vegetarians; era un cristià i deia que eren una “benedicció”.

Eguneraketa berriak daude