Canvi climàtic i paisatge
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules rodones o conferències internacionals sobre el canvi climàtic. Jo m'he referit a “canvi climàtic i paisatge” en un parell de taules rodones, i el més difícil és explicar que som nosaltres els paisatges.
Tant de bo fos veritat el que deia Fernando Pessoa: “No veiem el que veiem, veiem el que som”. Si realment ens veiem en el paisatge, llavors ens adonaríem que tot el que fem tots els dies i durant tot el dia és el nostre paisatge. Que tot influeix en el nostre entorn, en el nostre medi ambient, en la nostra qualitat de vida.
El nostre paisatge ha estat creat per nosaltres mateixos. Tot el paisatge és cultural, l'hem adaptat per a aconseguir tot el que hem necessitat per a viure en la nostra història. I cada cultura ho modela a la seva manera: prats, boscos mugarrosos, tolles, garomas, pomeres, camps... Per això, en lloc de parc natural, hauríem de denominar Parc Cultural a aquests paisatges que han estat creats, conservats i condicionats pels nostres avantpassats. Per això, el paisatge és el principal exponent del canvi climàtic. Se'ns ha anat el cap i, com diu Daniel Innerarity: “Estem consumint el futur i convertint-nos en un abocador del que tenim avui”. I el nostre comportament es va integrant en el paisatge, esculpint constantment. El que som.
El canvi climàtic no significa que la Terra s'escalfa quatre graus a la fi de segle, ni que es produeixin tempestes meteorològiques extremes, ni que el vi i la xocolata i el cafè i els peixos estiguin gairebé a l'abast de ningú, no. El canvi climàtic és el que vostè i jo estem fent. Les nostres filles i fills, que viuran enrogits dins de molt pocs anys, i amb raó, perquè estan creant un paisatge per a maleir-nos. Fabrizio Caramaña va dir: “Alguns llocs són un enigma, uns altres una explicació”.
Però el que és a les nostres mans és això. Que aquesta maledicció del futur no ocorri. Fes que diguin el que vulguin els teus xais i les teves burilles, i que jo m'ocupi del nostre. Henri-Frédéric Amiel deia: “Qualsevol paisatge és un estat de l'esperit”. Per a nosaltres el clima és el canvi. Per a ells, en basc, el canvi climàtic. En el nostre paisatge, a Euskal Herria! Paisatge colonitzat del basc. Patrick Modiano va dir: “La persona sense paisatge es queda sense protecció”.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
Egin du izotzak berea: azioa, txarkeria. Aspaldian ikusi gabeko izotz zuri galantak izan ditugu apirilaren bukaeran. Sator-lana baina agerian, inongo lotsarik gabe: azerikeria. Ikaragarria bota du Euskal Herriaren hegoaldean.
Mila gau eta bat gehiago ipuin sortaren antzera, azken 22 urteetako mila artikulu eta bat gehiago hauen kontakizuna aitaren batean igaro zait. Txoko honetan Gerezi sasoi aparta izenburua zuen lehen artikulu xinple hura idatzi zuen umemoko hari, Persiako ipuin sorta horretako Nur... [+]
Maiatz ederrari ekin diogu. Konturatzerako bero sapa azaleratzen diguten urteko egun luzeenetan gara. Urteko gau motzenak izango dira orduan, baina ikuskizun paregabea eskaintzen dutenak. Ez naiz ari jai txolinenei adarrak ipintzen dizkieten su-festa zalapartatsuez. Isilagoak... [+]
Uhaga edo ponpa izugarriak dira landareak. Zuhaitz handiak, zer esanik ez. Metro eta erdiko gerribuelta duen pago (Fagus sylvatica) batek egunero 400 litro ur behar ditu metabolismoari eusteko. 400 litro ur aurkitu behar ditu non edo han; sustraije ikaragarria garatzen du ur... [+]
Estimatzeko intentzio osoarekin sagardo botila bat ireki, edalontzia sudurrera hurreratu eta botila itxita izan duen tortotxaren usaina hartzea, horixe infernua!
Sekulakoa iruditzen zait aurtengo negua jo eta eskaintzen ari zaigun kolore sinfonia. Eguraldi xelebreagatik ote? Epel gozotik izotzera; lehorte punttutik uholdeetara. Ala neroni nabil halatsu, eta aurten begi berriak ditut...
Kosmopolita da getozka, Portulaca oleracea. Munduan barrena hara eta hona hedatu dugu, jakinaren gainean edo azpian, eta toki askotan ondo bizi da. Noranahitarra da, eta edonon nonahikoa. Dakigun guztia bezala, ez dakigu oso ondo nongoa den. Landareez ari garenean, ikaragarrizko... [+]
Orbel kontuak ekarri ditudala paperera eta, irakurle batek hosto ihar horiek landarezaleontzat zein onuragarriak diren aipatu zidan; krixtaua zen, eta “bedeinkazio” bat zirela zioen.