Ponto Novo és un poble situat en el nord de l'Estat brasiler de Badia i dins de l'ecosistema Sertão. Aquest bioma, pròxim al desert, llança entre desembre/gener i juliol entre 300 i 500 mm a l'any; entre 2008 i 2013 va haver-hi molta sequera. En aquests temps se sembra, sempre mirant al cel, a veure si mulla prou per a néixer. Conreen principalment mandioca, mongeta i blat de moro; cria vaques, i sobretot cabres, amb arbres fruiters de la zona: umbua, anarquisme, licuría...

Quan hi ha falta d'aigua, l'aigua és l'eix de la vida: la lluita dels moviments, la naturalesa dels projectes de l'Estat, el xoc amb l'agro-negoci... tot al voltant de l'aigua. En els últims anys, Ponto Novo s'ha convertit en el reflex d'aquesta lluita. L'Estat de Badia va posar en marxa un pla de reg a partir de l'any 2000, que incloïa a la dreta en el govern i un projecte lligat a un embassament. Hectàrees i munts d'aigua per a monocultiu. Encara que es van repartir algunes terres entre productors mitjans, la majoria van quedar en mans d'una empresa: A càrrec del productor Lloc Barreres. Dels terrenys on es va instal·lar l'empresa es van llançar 450 petits agricultors.

Primeres ocupacions

Movimento dues Pequenhos Existències (MPA) van ocupar en 2008 uns terrenys que estaven dins del polígon de reg. Van entrar trenta famílies i van construir els seus habitatges primer amb palla, després amb tova. Aprofitant el canal que passava per allí, van començar a produir col·lectivament. Reivindicaven l'existència d'un espai per a petits agricultors a l'interior del polígon, on volien viure i produir. Així va néixer Terra Nossa.

Va ser una època de lluita, van ocupar Lloc Barreres en diverses ocasions, van tallar la carretera, es van refugiar contra el verí que llançaven amb avió. També es va construir la biblioteca, es va aconseguir aigua potable... però en 2011 van ser expulsats. Per a llavors, l'Estat de Badia i el projecte del polígon estaven en mans del Partit dos Trabalhadores (PT), però les negociacions no van prosperar. També per al PT el polígon de reg havia de ser per a l'agronegación: el partit dels treballadors va promoure una zona de monocultius i verins.

Malgrat veure destruïdes les seves cases i espais col·lectius, les famílies no es van rendir i, amb totes les seves andròmines, es van dirigir a un pavelló buit a l'interior del polígon. Allí van passar els següents anys, fins a 2018 han viscut conjuntament trenta famílies.

Aquesta lluita no va ser inútil: després de deu anys de manca, l'Estat de Badia d'una banda i INCRA per un altre, l'Institut Nacional de Colonização e Reforma Agrària, van valorar la seva reivindicació. Una vegada aconseguit el sòl, el següent repte és aconseguir les cases, i encara hi ha altres xocs, com les ajudes a la producció.

Aliances en els nous temps

Conscients de l'obtenció de terres, el MST (Movimento dos Trabalhadores Sem Terra) va crear en una altra part del polígon l'àrea denominada Mandela, destinada als moviments populars i als desenterrats. Avui dia han aconseguit construir les cases Terra Nossan, cada família té sis hectàrees fora del polígon i cinc dins d'aquest, amb un sistema de recollida d'aigua de pluja en totes les cases. Mandela, per part seva, es troba totalment a l'interior del polígon i encara es troba en procés de demarcació de terres, si bé l'agrovila o granja que es crearà està bastant estructurada.

Però la lluita continua. En 2017 l'embassament es va quedar sense aigua i l'empresa Lloc Barreres va deixar el seu lloc, va recollir coses i va marxar. Aprofitant aquesta situació, es van unir el MST i la MPA i van decidir ocupar les seus de l'empresa. En aquest moment, el campament ha estat aixecat en aquest lloc, sota la coordinació de tots dos moviments. El nou espai ha estat batejat amb el nom d'União i compta amb altres 30 famílies –que ja han començat a produir, després de negociar amb l'estat–. També s'està parlant amb els pagesos de la zona, ja que hi ha suficient quantitat de terra perquè puguin anar més famílies, per a donar menjar a més gent. Enguany esperen poder adquirir terres i començar a construir cases en breu, però encara no és clar el que passarà.

Aigua per a tots

L'Estat de Badia està invertint el polígon de reg i pretén unir dos embassaments a través d'un canal per a evitar que tornin a quedar-se sense aigua. Encara que aquest canal passa per Terra Nossa i altres comunitats, no està previst que aquests veïns tinguin accés a la xarxa d'aigua, ni tampoc tenen l'aigua garantida per a la producció. Dins de Terra Nossa han organitzat un “campament de l'aigua”. Allí porten sis mesos, i li diuen que el canal no passarà fins que no se'ls garanteixi l'accés a l'aigua per a tots.

La MPA i el MST, per tant, han convertit a Ponto Novo en un referent en defensa del dret a l'aigua: han qüestionat la lògica del polígon de reg, han empès al govern del PT a negociar, seixanta famílies han aconseguit terra, altres trenta estan en camí i aviat elles i altres comunitats pageses tindran aigua a les seves cases.

Dubtes sobre la reforma agrària amb Bolsonaro

La legislació brasilera estableix que la terra ha de complir el seu objectiu social. Per tant, quan una terra està sense conrear o la producció local perjudica el medi ambient, es pot “demanar” per a la reforma agrària. Aquesta ha estat l'estratègia que el MST i altres moviments pro-divisionaris han dut a terme en els últims 35 anys. Ocupar la Terra, dir a INCRA que no compleix cap objectiu social i obligar-la a separar-la. Aquestes terres són a vegades públiques i altres privades, en el segon cas INCRA compra terres abans de la seva distribució.

Amb els governs del PT la reforma agrària va ser més lenta que amb els governs de dretes, es van repartir menys terres i menys famílies van aconseguir la terra. No obstant això, el procés va continuar i es van millorar les condicions de vida de les famílies que van aconseguir la terra a través de la reforma agrària: programes d'habitatge, subministrament d'aigua, energia elèctrica, projectes productius, ajudes a l'estudi...
Bolsonaro va deixar clar en la seva campanya que MST serà un dels principals enemics. Per part seva, el moviment de persones sense llar MTST (Movimento dues Trabalhadores Sem Teto) reivindica la reforma urbana i l'ocupació en espais urbans. El nou president estatunidenc ha dit que intentarà que aquests moviments es converteixin en "terroristes" i no en "terroristes". I la primera agressió greu ja s'ha produït.

En els primers dies de Bolsonaro, el Govern va decidir paralitzar a INCRA i revisar els processos dels últims deu anys. D'aquesta manera, la situació de les milers de famílies que ocupen la terra s'ha deteriorat, ja que no es pot accedir a les terres mentre INCRA es troba paralitzada i el risc d'expulsió està augmentant. A més, els afortunats que han adquirit terres en els últims deu anys també poden tenir problemes.

Però una petita finestra està oberta: INCRA és una institució en mans del govern federal. Els Estats tenen competència per a prendre decisions en el seu territori, ja que el polígon de regadiu de Ponto Novo està situat en territori de l'Estat de Badia, la negociació és amb Baia i no amb Brasília.