L'any passat, en la zona d'Aldude, situada a la vall de Baigorri, la ciutadania es va reunir durant sis mesos per a reflexionar sobre el concepte de treball: què és la simbologia laboral, el paper que té el treball en les nostres vides o en l'economia local, etc. Una cosa em va sorprendre en les converses: Quan va aparèixer el tema del benestar en el treball, la majoria de la població va manifestar que no tenien ganes de parlar d'això, que era un tema que semblava i no valia, que no mereixia perdre el temps. Alguns, tanmateix, van voler parlar d'això. Els altres els van respondre que era normal vincular el treball amb la dificultat, el remordiment i el dolor, ja que el treball és sempre una tasca pesada i dura. Els “veritables bascos” consideraven la mandra com un pecat.

Aquesta concepció, estesa tant en el camp com a les fàbriques de les ciutats, té a veure amb la concepció del treball de la Bíblia, precisament amb la maledicció o càstig ineludible de Déu. Cal dir que, almenys pel que fa a Ipar Euskal Herria, els lingüistes francesos també tenen la seva falta en aquesta manera de veure el treball. No obstant això, la majoria dels linguistas i en general dels professors han demostrat que la paraula "travail" en francès prové del tríptic llatí, cosa que significa "fer sofrir, torturar amb l'eina trepalium". Treballar pot ser torturat, primer físicament, després moralment. A més, seguint la línia de les famoses reflexions del filòsof del segle XVII Blaise Pascal, es pot entendre que es tracta d'un sofriment que acceptem. Perquè si romanguéssim en el dormitori, mandrosos, se'ns ocorrerien preguntes existencials, i pensaments sobre la mort podrien tornar-nos bojos. Per tant, no tenim cap solució: el treball és un sofriment inevitable, cal acceptar-lo tota la vida, perquè no ens rebentin majors sofriments, sons existencialistes. Heus aquí que els venedors de quimeres, els distribuïdors de diversió buida, han obert el camí.

No obstant això, alguns nous lingüistes francesos han demostrat que la paraula travail, igual que el nom de treball, voldria dir etimològicament “tensió sobre un propòsit especial, malgrat els obstacles”. La força positiva que pot arribar a ser treballar és la força que dona sentit a la vida. Ens podem basar en una ideologia molt diferent amb aquesta explicació.
Crec que aquesta anècdota significativa que ve de la lingüística reflecteix bé el món laboral actual. En la seva joventut es tria l'un o l'altre ofici en risc de florir, superant obstacles, però cada vegada és més difícil sentir-se bé en el treball, perquè sent la pressió de les persones majors o de la societat, perquè ha d'assumir una càrrega de treball cada vegada major, pel ritme de treball que ha de triar no tenir ni fills ni família sans, perquè ha de romandre en una por constant.

Ser bo en el treball per a fer una bona feina i ser feliç en el treball, això sí que és un dels reptes més urgents del moment.

Em recordo del geni de l'escriptor Jean de La Fontaine. No va fer cap treball torturador imposat per la societat en la seva vida, va ser un mer escriptor –i per provocació va inventar com el seu epitafi les següents paraules: “Aquest va aprofitar bé el temps: la meitat en el somni, l'altra en va”. Però com a escriptor, va ser un treballador meravellós, tal com es reflecteix en la rondalla Els llauradors i els seus fills, perquè el treball pot enriquir a la gent –si se sent bé en el treball– més que qualsevol tresor.