Mamia: un nen està enamorat de la dona del barri i li observa per la finestra mentre es baralla amb un home; la dona, conscient de la mirada del nen, no tanca finestres. En el conte de Sarrionandia, vint anys després, el nen és un home que li demana que deixi la finestra oberta mentre es baralla amb la seva dona, i que en la foscor, a l'altre costat de la finestra, endevina la mirada desconcertada del nen. Si aquest nen és el seu record de la infància, o si realment algú està mirant, li correspon interpretar-lo. En el curt de l'altura, per contra, són dos homes els que la segona vegada estan embolicant; i és una noia que mira per la finestra. “L'espia es tornarà espiat i el caçador serà caçat”, però no és això el que compte. Altuna canvia una columna en la història: la segona parella no és heterosexual. I això ho bolca tot.
Joseba Sarrionandia comentava sobre els seus contes: “Per què petits? Buscar perquè a qui estima la tipicitat augmenta el plaer de la cerca, o perquè l'autor és mandrós per al treball llarg, o perquè tem fallar demà després del treball no s'involucra per a molt de temps, o perquè en les petites coses caben tants secrets com en les grans”. També es pot considerar contacontes al cortometrajista. I a la recerca d'aquestes claus, el segon curt del bergarés té un petit secret: qüestiona la ciclicitat del conte, almenys pel que fa a que sigui eternament cíclic. El jove, des de la finestra, ha vist a la parella heterosexual, que estava asseguda enfront de la finestra. Quan és major la recorda i el voyeurisme la impulsa a no tancar la finestra en fer l'amor. Vol ser la dona que va veure quan era petit i no l'home amb el qual es ficava al llit. Vol un home que li doni plaer, com aquella dona que tenia al seu costat. I, a més, una noia els mira en la mateixa finestra que la primera parella. I no un noi. Podem pensar que és filla o no de la primera parella (tenint en compte l'eficàcia dels lloguers actuals, l'estretor de les hipoteques o la liquiditat de les relacions), però la pregunta és: com seguirà la història? I de pas, què farà aquesta noia? Voldrà que una altra persona vegi com es fa l'amor? Se sotmetrà al règim heterosexual dels pares o es ficarà per la finestra que el veí li obre? I més important quant a la ciclicitat: hi haurà altres nens i nenes que puguin veure com es fa en el cuir quan creix (descendent dels veïns), tenint en compte les reduïdes possibilitats de tenir fills d'una parella gai?
Sarrionandia crida a les seves obres “contes incurables”, en les quals a mesura que es van llegint es poden trobar nous significats, escuts. Per tant, direm “pel·lícules incurables” a aquests curts que ens porten a reflexionar més enllà de la primera mirada.
Albertina Carri zinemagile eta ekintzaile argentinarrak otsailaren 28an jasoko du Ohorezko Saria, Zinegoak LGTBI+ zinema eta arte eszenikoen jaialdiaren inaugurazio ekitaldian, Bilboko Arriaga antzokian. Aurtengo edizioan Carriren obrari buruzko ziklo berezia eskainiko da.
“Marioker”, “Lumatza”, “Kuir”, “Soropila” edo “Kapaza” hitzek osatu dituzte Zinegoak LGTBI+ jaialdiaren aurtengo kartelak. Inposatutako etiketarik gabe, "gure burua nahi dugun moduan berrizendatzeko, erakusteko eta... [+]