La ràdio Vila de Bilbao porta 22 anys donant un cop al basc en la capital biscaïna; des de la golfa del Kafe Antzokia, arriba a la comunitat basca de la zona de Bilbao. És l'única ràdio basca de Bilbao i Bilbao. Es tracta d'un mitjà que pertany a l'associació Zenbat Gara que treballa a la ciutat per a aconseguir el basc, i que reivindica que a Bilbao el basc té el seu lloc i continuarà sent-ho. Però no són els millors temps de sempre. La notícia, rebuda en l'última setmana de febrer, no ha estat rebuda amb agraïment. Ha estat un cop terrible, saber que es quedaran sense llicència. A pesar que la continuació de la ràdio està en l'aire, Ane Zabala i Jabi Zabala ens han rebut amb un somriure. Tenen clar que el projecte seguirà en peus de qualsevol manera, fent aportacions a la comunitat, encara que els poders públics els donin l'esquena. Per una senzilla raó: Perquè els euskaltzales de Bilbao ho mereixen.

Aquest compte es remunta al 2012. El Govern del PSOE va convocar un concurs públic per al repartiment de les llicències de radi en la CAB. Es repartirien 34 freqüències, segons el decret que l'Estat espanyol regulava la difusió de les ràdios sis anys abans. De les freqüències modulades que es repartirien a Bilbao, Bilbao Hiria es va presentar a quatre, dues de les quals, segons les bases del concurs, es destinarien a projectes íntegrament en basc. La puntuacion es va basar en denúncies d'injustícia i en irregularitats, i el Govern del PSOE, al final de la legislatura, el volvio a posar fi a aquesta. No obstant això, per a llavors ja havia realitzat les 34 adjudicacions provisionals. D'ells, 17 van presentar un recurs, denunciant que el concurs s'havia quedat en res –alguns casos van arribar al Tribunal Suprem–. Després d'un llarg procés judicial, els recurrents van donar la raó a tots els recurrents i van obtenir la llicència amb totes les garanties. Ara, en el decret que s'ha fet públic l'última setmana de febrer, s'ha donat l'adjudicació als qui van ser adjudicats provisionalment i no van presentar recurs. Per tant, el Govern del PNB s'ha ratificat en el rebutjat per l'Executiu de Patxi López.

És l'únic concurs de distribució de llicències de ràdio que s'ha celebrat en els últims 26 anys, i Ane i Jabi Zabala lamenten que s'hagin vist embolicats en polèmiques tramitacions. Des del moment en què es van conèixer els fets, es van explicar les discrepàncies que existien. Tots dos coincideixen que les exigències eren injustes, que no estava fet a la mesura de les petites ràdios i comunitàries. Deixant enrere el basc, l'aspecte comercial del projecte era el que es valorava segons Jabi Zabala: “En cap cas es tenia en compte l'aspecte social i cultural; el projecte havia de ser de la grandària del que ells volien”. Per a llavors, ja no es tenia en compte l'ús de les ones, és a dir, el projecte que portava emetent des de feia anys o no era més que una idea. No obstant això, la Vila de Bilbao, impulsada pel desig i la necessitat d'obtenir la llicència, va participar en el concurs, presentant un projecte desenvolupat tècnica i comercialment.

Davant aquestes irregularitats, el Govern en funcions va prendre la decisió de suspendre el tema de les llicències de ràdio. Els treballadors de la ràdio pensaven que amb el canvi de govern es podria fer un nou concurs, amb esperança, amb bases justes i legítimes. Així diu Ane Zabala: “Atès que el concurs es va suspendre, pensem que això significava que s'anava a posar en marxa una forma de repartiment de llicències amb altres paràmetres i característiques”.

On té el focus el Govern Basc?

No es pot predir quan pot arribar a ser un concurs públic de llicències de radi, ja que han passat 26 anys entre les dues últimes. En opinió de Jabi Zabala, això posa sobre la taula la continuació de la ràdio Bilbao Hiria: “El senyal que tenim ara no és tan bona com ens agradaria i sense llicència no podem millorar. Per a millorar la potència i fer innovacions és convenient disposar de llicència per a evitar problemes. Estant dins de la llei tot és un avantatge”. La ràdio Bilbao Hiria té els seus peus en l'associació Zenbat Gara, la qual cosa li dona un respir de supervivència de moment. Tampoc és possible secundar-se en subvencions, ja que un dels requisits per a presentar-se a les mateixes és estar en possessió de la llicència. En concret, per a poder accedir a les subvencions del Govern Basc és necessari disposar d'una llicència que només pugui ser atorgada pel Govern Basc.

No obstant això, el problema és encara més general. En quina freqüència es pot escoltar el basc, a més dels mitjans finançats per les institucions públiques? Les bases del concurs de llicències de radi establien que s'adjudicaria la llicència a almenys dos projectes íntegrament en basc, però només s'ha concedit la llicència a la ràdio Naiz. Jabi i Ane Zabala pregunten a qui o a què s'ha dirigit la segona llicència.

“En la mesura en què els poders públics autoritzin la resta de grans mitjans, volem que també es permeti el nostre”, diu Jabi Zabala. El problema, segons Ane Zabala, radica en el fet que els poders públics valorin les aportacions dels mitjans locals: “Nosaltres aportem a la comunitat cultural i social i ens acostem a la comunitat de vascoparlantes de Bilbao. Tenim acords múltiples amb diferents agents, també hem publicat un llibre… El nostre és l'aportació al basc, i la comunitat ha de sentir que és injustícia no fer costat als poders públics”.

Jabi Zabala diu que hauria de ser accessible a tot el públic: “Sent Diala un espai públic, és injust que no estigui disponible per a tota la ciutadania”. Consideren que una obertura hauria d'afavorir la diversitat dels projectes des del punt de vista del seu contingut i que no ho és, tret que els projectes hagin d'ajustar-se al que s'estableix pel Govern Basc per a concórrer al concurs.