Des d'octubre de 2017 el teu germà Toni Comín està exiliat. Com esteu?

Bé, som lluitadors, no tenim res més…

Quan i com va saber que el seu germà havia decidit exiliar-se?

El 27 d'octubre de 2017, després de l'acte parlamentari, vam anar a la seva casa, perquè ens va convidar a sopar amb Sergi, la parella. Allí ens va explicar la decisió i els passos a seguir l'endemà. Anava a fer la seva primera parada a França i em va demanar ajuda. Per motius de seguretat, ella es disposava a avançar al cotxe, ja que era imprescindible que tots dos es desplacessin en diversos vehicles i s'asseguressin que la ruta estava neta.

Com recorda aquell dia?

Va ser dur. Vaig haver d'organitzar-me en poques hores. Des del primer moment vaig tenir clar que no aniria sol i li vaig demanar a Jauma Asensi, cap de llista de Catalunya en Comú en les eleccions del 28 d'abril i fins ara tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, que m'acompanyés. Ella és molt amiga de Toni i coneixia millor que ningú els detalls del context. A més, és advocat, i sabia que anava a estar a les nostres necessitats sense necessitat de fer preguntes. Travessem la frontera francesa i saludem a Toni.

La duresa de la repressió ha estat el vostre company de viatge en família. Esperàveu l'exili del vostre germà?

Naturalment, esperàvem. És més, quan vam tenir una repressió familiar o una disputa entre l'exili, la mare li va dir a Toni que, si anava a la presó, viuria la repressió dels mateixos feixistes que van empresonar al seu pare. Per tant, des del primer moment, l'única opció que ens queda va ser l'exili.

Com us ha afectat l'exili en tot aquest temps?

En fi, afortunadament l'exili actual no es pot comparar amb el de fa temps, sobretot perquè mantenim un contacte virtualment, i això ajuda. Però, clar, l'exili és propi d'estar condemnat a viure en un país en el qual no vols. Això és més difícil quan hi ha problemes de salut en la família i en l'entorn: Quan Toni es va exiliar, el nostre germà estava malalt i va morir al juliol a Bèlgica. L'últim any ha estat molt dur en aquest sentit. Quan al meu germà li quedaven pocs dies, ens vam disposar a residir a Bèlgica. Ara em preocupa la meva mare, amb ella és més difícil fer això, i és clar que si perdem mentre Toni estigui exiliat, serà un drama terrible. No hi ha res pitjor en la vida que estar lluny de la gent que mestresses.

Com viu vostè el judici en el Tribunal Suprem?

Es una única causa i ens afecta a tots, per la qual cosa si hi ha absolució, tots seran lliures. Està sent dur, perquè el judici ens està sacsejant d'una manera molt emocional: quan els primers dies vaig veure al govern i a Jordia en els seients dels acusats, em va donar la volta el cor. Bé, el judici es pot seguir per la televisió i em sembla molt preocupant, als ulls de tot el món, la imatge que volen construir tant la Fiscalia com l'acusació. Però el més greu és que estic preocupat perquè, a pesar que el cas no està judicialment per on arriba, la sentència està escrita.

Els tribunals europeus, mentrestant, han deixat en llibertat als polítics exiliats per l'escàndol d'eta. Com es pot entendre?

El Tribunal Suprem i la Justícia espanyola han judicialitzat un conflicte polític que s'ha saldat amb total normalitat. Els que estan darrere d'aquest cas són els franquistes que no respecten la democràcia i que pretenen solucionar els conflictes empresonant a la gent. Perquè la unitat d'Espanya és sagrada.

El judici ha reavivat les mobilitzacions contra les violacions dels drets humans tant aquí com allí. Us heu sentit abrigallats?

En tot moment. Els reclusos i exiliats han agraït reiteradament el suport rebut per part de la gent. És més, diria que la mobilització és una de les raons que els manté amb força. El que passa és que hi ha interès a posar en dubte la mobilització, però la mobilització continua viva i es multiplicarà per deu quan es conegui la sentència. El que cal veure és si davant l'augment de la repressió la gent és capaç d'intensificar les mobilitzacions, per exemple, si s'uneix o no a una convocatòria de vaga que es prolongarà durant setmanes. Esperem que sí.

Què opina de les diferències que s'han produït entre els partits independentistes?

Una nova estratègia és fonamental. Perquè com més gran sigui la solidaritat, més forta serem. No podem oblidar que el primer repte de la repressió ha estat sempre la separació, per la qual cosa, en part, som víctimes d'aquest intent de separació. El nostre objectiu es manté, i encara que el full de ruta ha canviat, és imprescindible recuperar la solidaritat. No sobra ningú i cal ser capaços d'escoltar-nos i arribar a acords. Això és el que li deuen al poble els partits polítics independentistes.

Com veieu el futur?

Crec que la sentència contra els líders independentistes serà un càstig, i si és així, tenim el futur i l'esperança en els tribunals d'Estrasburg. Però per a això es necessitaran, almenys, quatre anys.