Les dones col·lectives i individuals que han sortit al carrer han estat molt variades tenint en compte el seu origen, edat, raça, classe, etc. A més del carrer, ha estat evident la diversitat entre els qui han pres la paraula en les capitals en nom del moviment feminista. El moviment feminista ha fet un esforç per traslladar a primera línia les reivindicacions i opressions de totes les dones i ha rebut la veu de dones amb diversitat funcional, migrants, racialitzades, pensionistes, estudiants, dones que treballen en sectors feminitzats i precarizados i que estan en vaga durant setmanes. Enguany, com mai abans, els empleats de llar que viuen un dels aspectes més durs del tema de les cures han tingut voz.se
han fet unes peticions molt concretes, s'ha demanat a les autoritats que facin "valentes mesures polítiques feministes". Dones plurals, demandes també, i un missatge i una llum: s'ha posat com a base el feminisme anticapitalista i interseccional, s'ha demanat una organització social que renunciï a aquest model social i posi la vida en el centre.
Exhibició de força. És difícil calcular el nombre de dones que han sortit al carrer, les mobilitzacions han estat molt descentralitzades, però cal destacar que, sense molt de risc de repatriació, és el moviment social més fort i més dens d'Hego Euskal Herria.
Diem Hego Euskal Herria, perquè Ipar Euskal Herria va d'una altra manera, podem dir que està lent. En Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Beherea el 8 de març les dones també han sortit al carrer, però lluny de l'explosió col·lectiva d'Hego Euskal Herria que el moviment feminista ha organitzat durant anys.

Hemos encapçalat la manifestació

El 8M de 2019 ha suposat un gran començament en la lluita dels drets dels treballadors de la llar a Guipúscoa. Sens dubte, hem superat el que es preveu, tenint en compte les limitacions que el treball els imposa i que molt pocs empleats de llar podien participar en la vaga.
Enguany, a diferència de l'any passat, hem comptat amb la participació del propi equip d'organització. Hem encapçalat la manifestació de Donostia i hem portat les siluetes de les dones que per raons òbvies no han pogut participar en la mobilització. Apreciem que els mitjans de comunicació hagin mostrat interès pel nostre tema i així s'han posat de manifest les nostres reivindicacions. El nostre tema s'ha traslladat als fòrums de debat, és a dir, la precarietat del sector, i l'exclusió d'aquest sector oprimit i oblidat.Hem
trencat els silencis i ens hem adonat de les conseqüències d'una batalla difícil. Hem buscat la protecció de les dones que porten molts anys apostant per la igualtat de gènere i drets.

Oneyda Saenz, empleada de llar

Visca la lluita feminista i antiracista!

Per a mi, com a migrant i feminista antiracista, el M8 d'enguany ha estat molt especial i important. En el Moviment Feminista de Vitòria-Gasteiz hem dut a terme una acció antiracista en la qual les dones migrades i racialitzades han pres la paraula, han parlat sobre les opressions que en el dia a dia provoca en elles, s'han vestit i dialogat des de les seves experiències i tradicions, hem acudit a la manifestació en bloc antiracista juntament amb les nostres companyes feministes i antiracistes d'aquí i ho hem dit d'una veu: “El feminisme serà o no serà antiracista! ", “Visca la lluita feminista i visqui la lluita antiracista!”, “Migrants i aliats, a les barricades! ".

Moltes dones migrades i racialitzades participen per primera vegada en el 8M i ens diuen que s'han sentit molt bé, volen seguir en aquesta lluita feminista antiracista! És meravellós, de fet, el divendres és fruit de les aliances que s'han treballat. Es tracta d'una aliança sorgida fora de l'hegemonia i el privilegi del feminisme únic; partim de l'escolta activa i la comprensió de les opressions, analitzant des d'una mirada decolonial els models de lluita de les altres dones.

Les feministes de tot el món hem d'entendre, com diu Angela Davis, que no hi ha un feminisme sol, sinó molt; però el feminisme efectiu ha de lluitar contra les opressions racials, de classe i de gènere, i a més ha de ser anticapitalista i anticolonial. A partir d'ara ja no hi haurà dos M8 iguals, perquè cada vegada tenim més dones en els racons i ens sentim part d'aquesta revolució.

Tania Siriany, Estimar Feminista antiracistes

8 de març de 2019, dia històric

El 8 de març d'enguany ha estat un dia històric per al feminisme i per a Euskal Herria. L'any passat les dones vam fer un gran pas en sortir al carrer, i no va ser un cop d'un dia. Queda clar que aquest cop ha durat i s'ha consolidat. El resultat de tot un any de treball ha quedat al descobert.

Entre les persones que s'han vist al llarg de la jornada destaquen persones de totes les edats, entre elles pensionistes, reivindicacions intel·ligents, ideològiques o humorístiques; un col·lectiu que ha estat esborrat de la història que s'ha escrit al llarg dels segles i que s'ha tornat visible.

El treball d'anys ha portat aconsegueixo un gran assoliment: les reivindicacions del feminisme han passat de pertànyer a una quadrilla de dones a les reivindicacions d'una societat àmplia. Perquè la perspectiva feminista reuneix totes les opressions: obreres, racials o de gènere. Per tant, el feminisme necessita molta més gent que la meitat de la població d'aquest planeta, tots els que ens quedem fora de l'estereotip que ha construït el sistema capitalista-hetereopatriarcal, per a exigir i aconseguir els drets negats.

Només tinc una queixa: la presència del basc no ha estat suficient. Quina llàstima! Hauríem de reforçar el lema “Dona* i basca, dues vegades rebel!”.

Tot l'any per al pròxim M8. Tots nosaltres, tots els agents, hem de continuar fent polítiques veritables i feministes. Fent passos, entre altres coses, per a evitar les desigualtats que genera el treball de cures i aconseguir drets. Perquè el feminisme pot aportar molt en la revolució d'aquest sistema.

Ana Mezo Basessis, pensionista de la Plataforma Oneka

Vores curulles per a ocupar el centre

Vaga Feminista de l'any passat "Aquí estem!" si li va servir per a dir-ho en veu alta, puc dir el crit d'enguany: "I tenim molt a dir!" que ha estat. No és fàcil fer una valoració d'una Vaga Feminista, i molt menys fer reflexions generals des de les vivències personals. De totes maneres, tiraré quatre idees dels ulls de qui ha estat en la perifèria de l'organització. A mode de resum, les Vagues Feministes de l'any passat "aquí estem!" si li va servir per a dir-ho en veu alta, puc dir el crit d'enguany: "I tenim molt a dir!" que ha estat. En el discurs s'han posat les bases contra l'heteropatriarcado, el capitalisme i el racisme i s'ha construït una alternativa feminista, no hi ha més que veure l'informe que va elaborar el Moviment Feminista d'Euskal Herria. La radicalitat i pluralitat que conté el discurs que vivim en el cos de Pamplona, quan van prendre la paraula els representants dels blocs de la manifestació (diversitat funcional, rural, migrants, joves, pensionistes, presos).

Però, si Navarra serà feminista, serà gràcies als pobles i barris. La major aposta d'enguany ha estat la descentralització, i cal dir que el nivell d'organització dels pobles de Navarra ha estat enorme. De nord a sud, d'est a oest, no hi ha hagut valls sense mobilització. Em va tocar moure'm les xarxes socials, i va ser increïble veure les fotos que pujava cada poble. Vosaltres sou la força de la Navarra feminista! Cal destacar que, després de l'èxit de l'any passat, la vaga d'enguany també ha hagut de fer front a un augment del blanqueig feminista en partits polítics, mitjans de comunicació i empreses. Com es va dir en la manifestació de Pamplona, que ho tinguin clar: el feminisme no es pot domesticar, ens teniu davant!
No puc acabar sense esmentar l'organització. La meva major admiració als qui durant mesos heu abandonat la vida quotidiana en un racó, per a tractar de posar les vides de tots en el centre. Més enllà de les mobilitzacions, la xarxa que heu cosit no trencarà el neoliberalisme. Moltes gràcies. Germanor i organització!

Irati Majuelo Itoiz Bilgune Feminista

Espontaneïtat generada per la necessitat

“Farà vaga demà?” “No sé, ho fan per nosaltres en la meva empresa...”. Baiona. 8 de març. 12.30. La plaça del mercat es va omplint a poc a poc. Les dones* ens quedem. Molts no ens hem reunit per al sopar, equiparant-nos a altres pobles i ciutats d'Euskal Herria. Ens ajuntem tots un al costat de l'altre, en la meta, en aquesta gran plaça –la meitat plena de venedors, la meitat de vaguistes*–. Com si ens sentíssim més forts d'aquesta manera. Un menjar tranquil, principalment entre amics o companys. Entre nosaltres no es va parlar molt de la violació, la impunitat, els assassinats, el sexisme, el masclisme, el patriarcat o el capitalisme, com si les nostres raons fossin evidents. Era un bonic dia previst: menjar, taller de pancartes i manifa, a les 18.30 de la tarda.

I de sobte, el canvi. De la tranquil·litat a l'acció. Força.

La idea va sorgir de la conversa entre uns vaguistes. Acudir a retirar la publicitat sexista realitzada pel supermercat d'Angelu, manifestant la nostra queixa. El grup funcionava. Es van crear comissions: equip inventor d'eslògans, grup de comunicació, etc. Durant una hora s'havia planejat anar a ella. Es va realitzar l'acció. Es va encendre la il·lusió.

Menjar. Coordinació. Acció. Manifa. Així va transcórrer el dia.

El moviment feminista va crear l'acció. Perquè el moviment feminista és un moviment de dones*, és un dia sense etiquetes, és un dia per a denunciar una dependència general. Voltejar, unir i fer el que es preveu. La vaga fa un petit pas, però la manifestació continua concentrant a la major part de la gent. Sempre som les formigues del País Basc. En Lapurdi, Zuberoa i Baxe-Nafarroa hi ha diferents grups de dones*, però quan ens diem “Moviment Feminista”?

Ens conservem.

Pauline Guelle