La Societat Ibarbi Sagarra, agrupada en diversos productors d'Errezil, va fer els seus primers passos en 2013. “La principal labor de l'associació és investigar, desenvolupar i difondre aquest tipus de pomes”, ha dit Joxerra Agirre, membre del grup. Veient que a Euskal Herria hi havia pocs treballs de recerca entorn de la poma, van començar amb ganes d'omplir aquest buit. La Federació d'Associacions de Desenvolupament Rural de Guipúscoa ha atorgat el Premi Landaola el mes de gener a la labor de l'associació durant aquests anys i especialment a la Ruta de la Poma Ibarbi. “Ens ha donat forces per a continuar investigant i empenyent la poma local”, ha reconegut Agirre.
Els impulsors de la Ruta de la Poma Ibarbi buscaven la connexió entre les cortines i la poma. Pensant en com fer-ho, es van trobar amb la ruta que ja acostumava fer la gent: “El nostre treball ha consistit a marcar aquest recorregut que tant els vilatans com els visitants feien sovint i posar panells informatius al llarg del camí”. Prenent com a base la cultura de la poma Errezil i el manzanal, els panells informatius han mostrat la història de la localitat i diversos personatges.
El recorregut parteix de la plaça Idi-Dema, situada en el centre de la localitat, que compta amb una longitud de 3,5 quilòmetres, i no presenta grans dificultats. “Al llarg del recorregut es troba la major part de la poma errezil d'Errezil, així com dues plantacions especials de pomeres amb les quals actualment ens dediquem a la recerca”, afirmen.
A més de la formació i la recerca, també organitzen un altre tipus d'activitats. Per exemple, les dones de la Fira d'Errezil ja organitzaven el Dia de la Poma, ara els dos grups el fan en col·laboració. A més, organitzen visites als manzanales de fora. “Enguany segurament anirem a Astúries a veure com es produeix i s'embeni allí, a conèixer tota la cadena”. Allí, Agirre diu que estan més avançats que en el nostre, en l'àmbit de la recerca i comercialització de la poma.
Cal destacar també la recollida de dades realitzada en 2015 en caserius: es van comptabilitzar 130 manzanales i 11.445 pomeres, dels quals es va comprovar que el 56% eren de tipus ibarbi.
.jpg)
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
