Treballes sobre la pedagogia de la menstruació i vas crear el terme. Què vol dir?

La pedagogia de la menstruació no existeix com a terme acadèmic i a mi em semblava interessant iniciar un procés educatiu per a observar com apareixia la menstruació en la resta de les ciències. Ha d'entendre's que la menstruació és multidimensional. Hem de ser conscients que, a més de ser fisiològic, el que ocorre és que la menstruació és una experiència social, política i cultural.

Sol dir la següent frase: “La menstruació és bella, però dona dolor en aquesta societat”. Què vols dir?

Vaig escriure un article anomenat La menstruació és bella i va arribar a la gent. A alguns els va agradar molt, però altres es van enfadar. Em van dir que ells tenien molt de dolor i com podia dir-ho. Llavors vaig publicar la segona part de l'article: La menstruació és bella, però dona dolor en aquesta societat. Gloria Steinem va escriure en 1978 què passaria si els homes tinguessin una menstruació. Perquè la menstruació no és un problema, sinó un cos que té aquest mes. És imprescindible tenir en compte el context quan parlem de l'experiència sexual. Així t'adones que el problema o el que està mal no són les teves hormones o el teu cos, sinó aquesta mirada misògina heretada. Per això és difícil tenir un mes en aquesta societat.

Ha esmentat el text de Gloria Steinem. En ell s'afirma que si els homes tinguessin una menstruació seria una realitat desitjable.

El meu cap va esclatar quan vaig trobar aquest text. Quan investigava sobre la regla de la regla no sabia molt bé què buscava i aquest text em va obrir els ulls. La clau està en qui té la menstruació, és a dir, quin és el subjecte polític. Per això he recollit el text en el llibre. A més, en aquest cas també m'oferia l'oportunitat de recollir una genealogia feminista.

Hi ha molts mites entorn de la menstruació.

El primer mite és que les dones es fan en baixar la menstruació. Això és terrible. De fet, a les nostres hormones se'ls aplica un gènere. Un altre mite és el del gen de la feminitat: per a ell, la feminitat està en el nostre úter. Ara queda clar que no és així, ja que moltes de les dones a les quals se'ls ha llevat l'úter continuen sent dones, però encara hi ha aquest recel. No obstant això, un dels grans mites és que la menstruació té un dolor. La menstruació no fa mal, i si fa mal, es diu dismenorrea. Si els homes tinguessin una mensualitat s'investigaria més i no s'acceptaria que tinguessin dolor. No els dirien, com a nosaltres, que és normal i que els passarà. Finalment, tenim la sang blava o la sang de no endevinar que estem amb la regla. Ens deixen córrer la sang, però sempre sense esquitxar.

També hi ha una gran controvèrsia davant les píndoles anticonceptives.

Aquestes píndoles interrompen la nostra ovulació i és necessari ovular. Jo crec que hem de portar el debat més enllà i veure d'on ve la píndola. Arriba lligat a l'Església catòlica i al genocidi nazi, però cal veure com el sistema es converteix en eina d'un misogin i com l'hem interioritzat.

Una altra de les controvèrsies que existeix és la relacionada amb els productes d'higiene.

En parlar d'aquest tema cal tenir clar des de quina posició de privilegi parlem. Sempre poso com a exemple el succeït en Silicon Valley: van llançar una campanya per a fomentar l'ús de la copa entre les dones que viuen al carrer, per a comprar copes a les dones que viuen al carrer. Després es van adonar que no funcionava bé amb aquestes dones, ja que per a usar la copa és necessari un mínim d'higiene i uns mitjans per a netejar-la bé. Per tant, cal tenir en compte que la millor opció per a nosaltres no sempre és la millor opció per a tots. Per exemple, un amic meu està en un campament de refugiats i em va dir que hi ha dones d'allí que no volen ficar res pel coll, així que la copa i el tampó no els serveixen. És important tenir oportunitats i per a això és necessari que dissenyem aquestes opcions nosaltres, les persones que tenim la regla.

Dius que som cossos cíclics, i que els canvis hormonals i químics influeixen inevitablement en els nostres canvis físics, mentals i canviants. Com conciliar el nostre ciclisme i el nostre dia a dia sense sortir del sistema?

Això és el que intento endevinar. Fer-ho només és molt difícil o impossible. Per això vaig crear una comunitat educativa en la xarxa soy1soy4. A vegades, quan un pren consciència de la seva pròpia ciclicitat, pot sentir frustració. Perquè abans no t'adones del que està passant, però després sí, i encara així tens problemes per a seguir endavant. Les xarxes de cures, l'entorn de confiança, i com no, els aliats són imprescindibles per a viure la nostra ciclicitat d'una manera saludable.