Has sabut que ARGIA compleix cent anys.

Sí, sí! M'ho va dir l'ajudant de casa, que havia sentit en la ràdio Hala Bedi. Enhorabona també a vosaltres!

On tens l'origen del compromís amb el basc?

Ve de petit. He crescut en la ikastola, en la ikastola Itxaropena de Trapagaran. Els meus pares no són bascos, però em van dirigir a la ikastola. En la universitat, en Leioa, no vaig poder estudiar Odontologia en basca. Des de llavors, a Vitòria-Gasteiz, estic fent el que puc. La veritat és que no s'escolta en basca al carrer, però tampoc en la zona minera, en el meu partit… Per tant, diria que ha estat el meu repte personal. Sempre he defensat el basc. Tinc dos fills, estan escolaritzant-se en basc a l'escola pública del barri i sòl formar part de la comissió de basca del barri.

Vostè ha dit que és el seu repte.

Sí, i no ho sé amb certesa. Tal vegada em va sorgir la idea quan vaig saber com va sorgir la ikastola itxaropena. Els pares que van crear la ikastola no sabien basca, però portaven el basc en el seu cor. El meu pare és natiu, la meva mare procedeix de fora, però de molt petit. Encara així, estaven il·lusionats amb poder escolaritzar-nos en basc.

Quina presència té el basc en la teva clínica dental?

Intentem que tingui la major presència possible. A partir de personal. Però no sempre és fàcil. No ho considerem un tret d'urgència, però tots els que som aquí som parlants de basc, excepte un, que està treballant en l'euskaltegi, suposo que ho entén, però encara no sap parlar. La resta, tots parlem en basca, tres odontòlegs i cinc ajudants.

Parlen basc els tres odontòlegs?

Sí.

Ah!

Intentem parlar en basc, tant en el telèfon com entre nosaltres… No obstant això, no sempre és possible, ja que pot haver-hi alguna persona que no sàpiga basca. En el sector, per contra, les reunions, congressos, seminaris, jornades i altres es realitzen en castellà, i en Donostia-Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria-Gasteiz o el que sigui.

Quines són les dificultats per a treballar en basca?

Diria que no tinc dificultats en la clínica dental. És diferent quant als proveïdors. Alguns són euskaldunes, altres castellanoparlants. Quan hem de recórrer al proveïdor de Pasaia, per exemple, sabem que no podem parlar en basc. Un altre proveïdor és el de La Rioja, però el basc, el de Guernica, és el que embeni. D'altra banda, amb els de fora d'aquí, per descomptat, cal fer-ho en castellà. Amb els bancs, d'altra banda, igual, amb uns en basc, amb uns altres en castellà.

Com tots, per tant.

Sí, sí. L'altra vegada vaig posar una queixa en l'aplicació Akuilari, en el telèfon del basc. Nosaltres treballem, entre altres, amb Osakidetza, en el Programa d'Atenció Dental Infantil. Cada any hem de renovar aquest contracte, i sempre rebem totes les fulles en castellà! És Osakidetza! Una entitat pública! Vaig parlar amb els dos i vaig escriure una queixa en l'aplicació i ells es van encarregar d'això. Es van afanyar a contestar. A partir d'ara, que sí, m'enviarien totes les fulles en bilingüe, i em van donar les gràcies per treballar a favor de la igualtat lingüística. Això és ser efectiu. Em van respondre ràpidament, molt positivament.

És suficient l'actitud personal, el compromís individual, perquè el basc avanç, perquè la societat s'euskaldunice?

Jo, en general, soc molt positiu en tot. Però quant al basc, el sento, però no. Tinc dos fills petits a casa i no hi ha manera. Em fa molta pena. Parlar amb pares i mares procedents de Bergara o de la zona vascófona, i el mateix. Els seus fills ho fan en castellà. La meva germana viu en Mungia, i el mateix. És possible que allí s'escolti més basc al carrer que a Vitòria, però no gaire. Als nens i nenes que acudeixen a la clínica els pregunten en basca i responen en castellà. Pot ser que no esperin que jo ho faci en basc, o que tinguin dificultats per a fer-ho en basca. No ho sé. No obstant això, per a mi és esgotador.

Fatigós, diu vostè.

Molt esgotador. Pregunti a un nen de 12 anys quan ha nascut i no sap dir el mes en basc, no sap dir el dia correctament: “Quants anys tens?” i “Set”, resposta. “Quant?”, “Set”. “Ah, no aprens basc a l'escola!”, “Sí, sí! Set”. Així! No sé en quin món us moveu, però és cansat caminar així dia rere dia. I tots els nens i nenes saben basca. O pitjor, vostè li pregunta al nen en basc, el nen no li contesta i la mare li diu en castellà: “Potser no t'hagi entès, va a una escola trilingüe”. I em vaig dir: “Trilingüe! Més raó encara per a saber basca!”. Deixarem a part l'educació trilingüe, perquè no crec en això, però el basc és esgotador.

Aquesta és la situació, la de cada dia.

No sé si és responsabilitat de les institucions públiques, o la nostra. No sé què fer. Demos, celebrem una festa a favor del basc en la ikastola, la gent es reunirà, els pares i els alumnes, però, parlar en basc? Ningú.

Quin lloc li desitja al basc en aquesta societat?

Portem molts anys treballant a favor del basc. El Govern Basc es va crear fa temps, fa temps que els alumnes estan aprenent basc… La gent sap basca, però no sé quin nivell té. Però la gent no parla, perquè tenim facilitat d'accés al castellà, perquè sempre pensem que això no sap basc, perquè pensem que ho molestarem parlant en basc… Que sona el telèfon, que l'agafa i jo: “Baiona, sí, bon dia!”, i d'altra banda: “Bon dia...”. Cal fer-ho en castellà! En la majoria dels casos és així. De tant en tant, algú respon a la teva salutació en basca. El lloc del basc, m'ha preguntat vostè, i crec que és el moment, el temps, que el basc estigui molt més present en la societat, tant a Vitòria com en Trapagaran.

Com veu el basc a Vitòria-Gasteiz en general?

Hi ha més gent que sap basca que el que parla. Per a començar, jo no escolto el basc. Vaig pensar que després d'Euskaraldia s'encendria el basc, que sabríem qui ho fa i qui no, però què. Per a escoltar-ho, perquè a Vitòria-Gasteiz viuen persones procedents de Guipúscoa i Bizkaia. Això és el que penso. Des d'aquí hi ha una farmàcia, Agirre Lekue, i des que es va obrir el servei en basc, sempre. En el barri, en el centre cívic d'Ibaiondo també parlen en basc, sí, però a mi això em sembla imprescindible. Es va acabar, doncs!