Bambúd, tablado
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana d'Arantzazu i renovava imatges inèdites. Dues fotografies: la baga, en la qual els apòstols d'Oteiza van estar tirats a la riba del camí, i la segona, els treballs de col·locació d'aquestes pedres tallades en la façana.
No entraré en el forat negre del buit d'Oteiza, que hauria de quedar-me mut. El veí em va cridar l'atenció: la bastida. Era una bastimentada de fusta, una bastida aixecada sobre una taula clavada. Per això se'n dirà tablado. En el lloc es troben aquestes estructures metàl·liques que es lleven i col·loquen en un claqueteo que veiem avui dia. A la foto no coneixia la fusta i el primer que volia preguntar-li al meu avi Jesús Mari: amb quina fusta es feien les bastides d'antany? No en va ha estat un serrallo.
En la seva opinió, aquí s'han construït poques bastides com el d'Arantzazu. En la majoria dels casos s'han utilitzat bastides mòbils sobre cavallet per a aixecar les parets de la casa i posteriorment construir l'interior de pis en pis. En el mur exterior s'empraven bastides penjants que, en cas de necessitat, se'ls movia per l'aler mitjançant cordes. Igual que els de cavallet, les taules que s'utilitzaven per a aquestes observacions eren de pi insignis (Pinus radiata); les de set, de set centímetres de gruix. Suposo que els pocs grans taulons de les façanes també seran de pi.
En la zona asiàtica és costum realitzar bastides amb una altra planta. En l'actualitat es continuen construint bastides de bambú per a la construcció de més de quaranta gratacels en planta. Els fusters que treballen en aquest ofici tenen un art immens, han de fer estudis especials i cobren més. Diuen que les bastides d'acer són massa rígids i que són fàcils de caure. Un refrany xinès diu: perquè és tou, dona la llengua, la dent és rígida i es trenca. El bambú, gràcies a la seva flexibilitat, sosté l'atac d'un vendaval o d'un terratrèmol en el costat bo. D'altra banda, s'adapta fàcilment a la forma que es vol donar a la construcció i es construeix al mig temps. El principal problema és la durada, uns tres anys.
Les canyes (Arundo donax) i els bambús (Phyllostachys spp) que també es tallen al nostre país per a marrons o pals tenen una durada similar. Això sí, es tallen en la lluna creixent de febrer. Com el que acaba de deixar, vindrà de febrer...
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]
Karrazkilloa edo karraskila (Rhamnus alaternus) ez da ugaria gurean. Berozalea da, eta gozo bizi ohi da zaletasun hori bera duten beste zuhaitz eta zuhaixken artean, hala nola gurbitza (Arbutus unedo), artelatza (Quercus suber), ereinotza (Laurus nobilis), ametza (Quercus... [+]
Zuraz inguratua nabil azken aldi honetan. Basoak eta zuhaitzak gugan duen indarra, eta gure kulturan duen eraginaz dokumental galant horietako bat egiteko ardura tzarra hartua du bizkarrean Jon Maiak; Gutik Zura du izena eta bera gauzatzen sos batzuekin lagundu nahi duenak jo... [+]
Arbolari bezalaxe zuhaitzari agaia jarri eta adarrei goian eustea kultura da. Jakintza handia, kultura. Bestela adarrak hautsita eta desitxuratuta, zarrapastroso litzatekeen landare tzarrari lagundu, eta era berean etorkizun berri bat eman. Kultura: landu. Hazten lagundu... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Zuhaitzak, arbolak eta zuhaixkak muskildu, inausi eta lepatu egiten ditugu. Batzuetan muskil edo kimu ttikiak, eta besteetan adartxoak, adar politak, baita adar tzar asarreak ere. Berari kendu, eta bueltan zauria utziz.
Forma jakin bat emateko mozten ditugu landareak: itzala... [+]
Aurrekoa amaitu nuen erari helduko diot: gosea piztuz. Gazta aipatu nuen. Alnus glutinosa, haltzaren ezpalez ketzen direla nioen, baita haltzak bihotzaz gain odola ere baduela. Kolore gorri asko eransten dio gaztari, gorri hila, distiragabe hila. Ketzen azkarrena da haltza,... [+]
Odol giroa nagusi izaten da neguero. Guraize, aihotz, zerrote, motozerra... inauskaiak zorrotz! Epaia emateko prest epaikiak. Epaile kaskarin gehiegi. Buru beroko kasko asko. Bihozgabe bihozgabetzaileak.
Inausten diren zuhaitzek bihotza non duten ez dakigu. Sentitzen dutelako... [+]