De l'espècie a la flor
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc, quina estella! Llavor. Era un estúpid, un arno d'aquesta espècie. Per la vena de l'alliso, l'alliso. Quin arbre, quina fruita? Gens de freixe de la tija de la maternitat. Germinar de la llavor. Calboa per la casta i alliso per l'escòria. No podia recollir cireres de la pomera. Estelles d'una fusta. El sorteig de roures és un d'ells. Flor del tipus. No hi ha hi hagi per l'arrel d'Arantza. Va pel pal, pel pal. No hi ha hi hagi per l'arrel del roure. Planta de llavor. De la mateixa fusta. Gra de llavor, vareta de xoriço, de créixens al març. De la llavor el gra i de la fusta l'estella, a qui semblem. El nen del vell murmurava. Al costat de l'alliso brolla l'alliso. De Mairan equivocat no hi ha repugnància directa. Bon raïm, un bon raïm. Bones vinyes, bon raïm. Zozpopa sembla la seva fusta, i la fusta la seva gla. La col el seu mango, el roure el seu gra el seu vinagre.
Els animals i les seves cries han estat utilitzats per a explicar la similitud gairebé sempre genètica. Cabrit per cabra. Cabres amb cap de camero, cabres amb cap de camero. Quins pares, quins fills! Que antics, quins fetges! Pare el ruc, fill el mula. Pare gat, fill miserable. Mamà pica, fill ximple. El fill de l'ovella sempre és el xai. Quin ruc, quin animal! Les guineus de la casta la cua vermella. Fill d'home corpulent, animal. Poll de la parcel·la. Quin nen més petit! El que vulgui als ascendents, igual que als descendents. Similar a l'anterior, posterior a l'anterior. Els nens de la guineu, els pastanagues. Luki nen guineu. Un corb negre, un nen negre. Dels ous de corb, no de colomins. El nen del corb, el de l'esponja. El nen de la perdiu muntanyenc. Casta és que la llebre té por. Ous de remolc sense colomí. Era un gat, una espècie de rosella. El nen del gat, escarbador. De la casta al comte. Algun antic lladre, algun descendent lladre. Cria de lleva, llevat. Tal com era, aquell nen. El nen d'Ora, gos. El fill del llop és el llop. El nen de la pica, etc. Unes piques sordes, nens. Era el nen del Pica, ohoín. Picha, pica. El nen del ratolí, el ratoncillo. Fill de la serp, el de la serp. El nen de l'eriçó neix amb els arços. Bons éssers humans bons fruits. No creix mai de l'oca d'un xec. El gos no fa gats. La merla negra, el nen també.
La resta de temes de la casa també l'han donat. Tal, tal, tal, tal, tal. No hi ha aigua dolça per la font salada. La fulla té a qui semblar-li una casserola. Del cuir al rotlle. Quin tema, quin resultat. Quin teixit, quina tela. No hi ha res malalt degut a la bona cara. És cansat rebolcar-se en el corb. De la sang, la tribu, de la suor, els diners. Quina tela, quin vestit! Quina tela, quina faldilla!
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]
Karrazkilloa edo karraskila (Rhamnus alaternus) ez da ugaria gurean. Berozalea da, eta gozo bizi ohi da zaletasun hori bera duten beste zuhaitz eta zuhaixken artean, hala nola gurbitza (Arbutus unedo), artelatza (Quercus suber), ereinotza (Laurus nobilis), ametza (Quercus... [+]
Zuraz inguratua nabil azken aldi honetan. Basoak eta zuhaitzak gugan duen indarra, eta gure kulturan duen eraginaz dokumental galant horietako bat egiteko ardura tzarra hartua du bizkarrean Jon Maiak; Gutik Zura du izena eta bera gauzatzen sos batzuekin lagundu nahi duenak jo... [+]
Arbolari bezalaxe zuhaitzari agaia jarri eta adarrei goian eustea kultura da. Jakintza handia, kultura. Bestela adarrak hautsita eta desitxuratuta, zarrapastroso litzatekeen landare tzarrari lagundu, eta era berean etorkizun berri bat eman. Kultura: landu. Hazten lagundu... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Zuhaitzak, arbolak eta zuhaixkak muskildu, inausi eta lepatu egiten ditugu. Batzuetan muskil edo kimu ttikiak, eta besteetan adartxoak, adar politak, baita adar tzar asarreak ere. Berari kendu, eta bueltan zauria utziz.
Forma jakin bat emateko mozten ditugu landareak: itzala... [+]
Aurrekoa amaitu nuen erari helduko diot: gosea piztuz. Gazta aipatu nuen. Alnus glutinosa, haltzaren ezpalez ketzen direla nioen, baita haltzak bihotzaz gain odola ere baduela. Kolore gorri asko eransten dio gaztari, gorri hila, distiragabe hila. Ketzen azkarrena da haltza,... [+]
Odol giroa nagusi izaten da neguero. Guraize, aihotz, zerrote, motozerra... inauskaiak zorrotz! Epaia emateko prest epaikiak. Epaile kaskarin gehiegi. Buru beroko kasko asko. Bihozgabe bihozgabetzaileak.
Inausten diren zuhaitzek bihotza non duten ez dakigu. Sentitzen dutelako... [+]