Aquest nom ha inspirat la diversió que es farà el 3 de març a Pamplona: La d'Iruin. Però, per què un divertimento en el Casc Vell de Pamplona? Malgrat ser un carnestoltes que ve de Baxenabarrena, sovint ha tingut la capacitat de travessar les fronteres, però en aquesta ocasió hem de culpar a les associacions euskaltzales d'Iruñea. La col·laboració entre Zaldi Maldia, Euskaldunon Biltoki, Karrikiri i Duguna va despertar la idea d'afegir un element més als carnestoltes. No és la primera vegada que es tornen de Pamplona a Iparralde, ja que és aquí on està Bidador, la pastoral amb els bascos de Pamplona com a precedent, així com les relacions alimentades durant anys. La d'Iruin, no obstant això, és una iniciativa que va més enllà d'aquestes quatre associacions, ja que s'ha organitzat una petita comunitat dins de la preparació del libertimiento. Una comunitat euskaldun i, especialment, jove.

Un d'aquests joves és Ihitz Iriart Casenave, que s'ha dedicat a la logística en els últims mesos. En les seves paraules, la iniciativa pretén donar una nova dinàmica als carnestoltes de la Part Vella, creada per locals i locals, que busca estrènyer llaços amb la identitat local i que busqui la diversió aquest mateix dia. A Euskal Herria existeixen moltes experiències com els libertamientos, ja que el teatre i la dansa han estat sempre molt presents en les tradicions de molts pobles, com els paloteados del sud de Navarra. Amb aquesta iniciativa s'ha volgut acostar aquesta tradició a Pamplona, ja que fins ara aquest teatre popular no ha tingut molt de pes. En opinió d'Iriarte, la proposta d'enguany pot ser una bona oportunitat per a portar el basc a la plaça i donar una altra volta als carnestoltes. De fet, a més de fer un repàs satíric a l'any, el llibertinatge fa l'ullet a l'origen dels carnestoltes: posar en qüestió el poder, travessar les fronteres, revolucionar l'ordre social. I això, creat pels joves en basc, per al basc i per al basc. Una petita revolució, després de tot.

En el muntatge del pamplonés han inspirat tant les diversions com els paloteados, i com és natural, moltes decisions s'han guiat per elles. A través de la iniciativa, també s'ha estret la relació amb els participants de la xarxa de diversió de La Baixa Navarra: l'any passat van anar a veure les actuacions, se'ls ha demanat consell, i ells també vindran a Pamplona, a veure a la de Pamplona i a menjar junts. No obstant això, la idea no ha estat agafar el local i portar-lo a Pamplona, no vol ser una mera còpia dels jocs o dels paloteados. S'ha creat a través de la cultura de Pamplona i inspirada a Pamplona: han encarnat als seus personatges i han complementat els seus gestos amb temes, referències i motlles locals, per la qual cosa han establert els fonaments per a assentar el de Pamplona.

Atès que tot l'improvisat té el seu treball darrere, han passat diversos mesos preparant-se en equip. La diversió té una estructura pròpia, es fan quatre o cinc aixecaments i en cadascun es repeteix el mateix patró: dansa-teatre-bertsos. Per això, cada grup de creadors ha treballat per si mateix el que s'ha d'oferir en la diversió, encara que no podem negar que el procés creatiu ha creat una petita comunitat: cadascun té la seva funció en Iruinkoa, cadascun té els seus interessos i els seus límits, però tots necessiten que funcioni la diversió mútua. Sembla una xarxa de relacions en un ecosistema. A un costat estan els cocos blancs, els ballarins, que agafaran la plaça primer. Han creat noves danses pròpies per al carnestoltes, com el Salt d'Iruindarra. I per a completar la nova dansa, la música també ha de ser nova. Nova i innovadora, ja que s'ha recorregut a músics de Pamplona que es mouen lluny de la tradició de la dansa per a demanar ajuda. A pesar que el procés de negociació entre el jazz i els salts ha estat llarg, el resultat no deixarà indiferent a ningú.

D'altra banda, els blancs de coco necessiten inevitablement crus negres, éssers maldestres que roben ràpidament la plaça, murris als quals afloren contradiccions. Els cocos negres tenen força, agilitat, passió i, sobretot, poca vergonya. L'equip d'escriptors ha intentat oferir-los idees que a vegades els falten. Els escriptors han donat una mirada crítica al succeït durant l'any i els han regalat uns agafadors on riure's d'un mateix, perquè els cocos negres facin amb ells el que vulguin. Han estat juntes en les últimes setmanes portant el text a l'acció i convertint les accions en paraules.

Però, a més, els cocos necessiten amics, una còfia que els acompanyi en qualsevol balafiament, i un equip que els doni vida als personatges de la kalejira del matí. Però, d'on treus els vestits de ballarins, murris i tots els personatges? Estem en el Carnestoltes i, com no, cal enfonsar-se. La companyia de sastres ha estat sempre fidel a tothom, ja sigui elegant o esparracat, ja que tots volen anar a la cítara dominical. També hi ha els qui fins a l'últim moment estaran fora d'aquest ecosistema: els bertsolaris. Ells seran la veu del públic que comentarà, criticarà o elogiarà el vesteixo després de cada acte d'aixecar-se. Però no seran els únics que no acudiran a Pamplona sense massa informació, tant els cocos blancs com els cocos negres tindran moltes sorpreses, ja que no saben exactament el que faran els altres.

El d'Iruin ha posat en marxa una comunitat, però l'equip no és suficient com per a fer front a la crisi, sinó que necessita un públic. La diversió no val si no hi ha públic que presenciï l'espectacle, que es critiqui, que sofreixi les bromes dels bandits i que reaccioni. Així, a través d'Iruinkoa es vol posar en valor la importància de participar i participar en els Carnestoltes. No es tracta de considerar al públic com un espectador normal, com algú que pot asseure's en una butaca o contemplar una desfilada. Seran part de tot Iruinkoko els que vagin a veure-la, ja que la interacció serà constant en cercaviles, especejament, actuació i menjar, per descomptat. Per tant, hi ha raons suficients per a anar a veure a la d'Iruin.