Els rics sempre són rics
- Florència, 1427. Després de la crisi econòmica i demogràfica del segle XIV, la ciutat es revivia. Coincidint amb l'auge de la burgesia i gràcies al seu mecenatge, Florència va ser el niu del Renaixement.
I a més de l'art, l'economia també va florir gràcies, principalment, al comerç de la llana. Això era el que feia la família Albizzi, que en aquest moment estava en el poder. Però per a llavors els Médicis havien estès els seus tentacles, de la mà del Vell Cosimo (1389-1464); pocs anys després, la família Medici adquiriria el comandament de la ciutat i no l'alliberaria durant més de tres segles.
En concret, aquest any, en 1427, es va formar un cens a la ciutat per a recaptar impostos, en el qual es van recollir de forma detallada els béns i ingressos dels ciutadans. Fa uns anys, aquestes dades dels contribuents van ser digitalitzats i llocs en línia. Aprofitant aquesta oportunitat, els economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti han comparat aquestes dades del segle XV amb els de 2011.
Entre altres coses, van analitzar els ingressos relacionats amb 800 cognoms i van elaborar una llista amb els cinc noms que més guanyen en l'actual Florència. Posteriorment, en el cens de 1427 van buscar informació sobre els ingressos, béns i professions d'aquests cinc cognoms. I el resultat és clarificador: quatre dels cinc cognoms de la llista (els quatre primers) superaven la mitjana d'ingressos en 1427, i tres d'ells entre els més rics, el 10%. I quins són aquests cognoms? En la recerca han estat designats amb les lletres A, B, C, D i E, per raons de privacitat.
És a dir, que després de 600 anys de setge, de campanya de Napoleó, de dictadura de Mussolini i de dues guerres mundials, poc ha canviat en el repartiment de béns. Però Barone i Mocetti afirmen que el resultat de la seva recerca no pot generalitzar-se.
En 1986 els economistes Gary Becker i Nigel Tomes deien en el seu llibre Human Capital and the Rise and Fall of Families: “La majoria dels béns recaptats pels avantpassats, per a bé i per a mal, es destrueixen en tres generacions”. En aquest sentit, ha subratllat que el succeït a Florència és "una excepció".
Però fa uns anys, Gregory Clark i Neil Cummins van dur a terme una recerca similar a Anglaterra (Surnames and Social Mobility in England, 1170–2012), i en vuit segles (28 generacions) van demostrar que la majoria de les famílies d'elit havien mantingut el seu estatus. Clark afegiria vuit països en una altra obra (The Són Also Rises, 2014): Suècia, els Estats Units, l'Índia, Taiwan, el Japó, Corea, Xile i la Xina. En totes elles va arribar a la conclusió que els rics del passat són també rics avui.
Hastings (Anglaterra), 1066. L'exèrcit del duc de Normandia I, de Gil, va conquistar les tropes del rei Harold II i va conquistar el tron. El conqueridor I de Gil va ser rei fins a 1087.
En aquest regnat posterior a la conquesta normana, la rebel·lió va organitzar la revolta,... [+]
Lloguer de 338 euros o compra de 119.000 euros. Això és el que una dona d'entre 18 i 44 anys pot pagar de mitjana per a viure pel seu compte en la CAPV. En tot cas, tenint en compte que la reserva per a habitatge no excedirà del 30% dels ingressos. Són dades del Govern Basc,... [+]
He estat parlant amb un company de totes les ajudes per a reduir la “bretxa digital”: des de l'àmbit privat, des d'Europa, des de l'Estat, des del Govern... Entre les cometes poso la bretxa digital, ja que molts problemes que ja existien abans de la seva execució es diuen... [+]
