Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Cavaller de Cultura

Paula Estévez

El Ministeri de Cultura de França provarà el dispositiu Pass Culture en cinc departaments: Està dirigit a 10.000 persones de 18 anys, i compta amb una dotació virtual de 500 euros cadascuna, que podrà utilitzar durant un any, consumir cultura i a través d'una aplicació en exposicions, entrades de cinema, llibres i discos, cursos. Servirà per a conèixer les pràctiques culturals, per a descobrir i decidir què és el que es vol, però sempre després de conèixer-ho. Perquè és fàcil menysprear si no es coneix, i d'altra banda és difícil arribar a ell quan es tracta d'un cario o d'un desconegut.

En concret, és un camí cap a la cultura francesa. No s'inclouran en el dispositiu els serveis d'Amazon, Netflix, Spotify o Deezer i, desgraciadament, no sabem si el Pass servirà en el cas de les produccions culturals dels pobles, ni si en el futur es prolonguessin i generalitzessin, com el nostre s'inclouria? Dic, l'espectacular Kalaportu, la pel·lícula Oreina, el llibre Aztihitza, l'últim disc d'Izaki Gardenak els posaria més assequibles? Els donaria l'oportunitat de conèixer un concert en Bagad, algunes classes de bretó o la riquesa natural d'Armorika? Sens dubte a l'aprovació dels organitzadors patrocinadors.

Em fa pena que no s'hagi creat aquí cap dispositiu similar per a conèixer la cultura basca. Sé que en el sud hi ha hagut algun tipus de “bo cultura” i similars. Però al meu voltant no hi ha res d'això.

Per descomptat, en 18 anys la majoria dels nostres joves tenen obstinació a acudir a una cosa “basca”, excepte per a qualsevol cosa: ens hem avorrit de militància, de torn de talo, de fer en basc, hem dedicat la dansa, a la pilota i a les espectaculars figures de Pirritx i Porrotx durant anys –sempre gràcies a les forces dels avis i a les moltseis–. El punt de revelació és normal. Al mateix temps, és una edat crítica, d'assentar la identitat, ja que en els anys següents es veu a si mateixos o no com a bascos.

Així mateix, en el cas de les persones que venen de fora o de les quals han passat els anys aquí però no saben res de la cultura basca, seria immillorable oferir-los l'oportunitat de conèixer les iniciatives al llarg del nostre any, als nostres creadors, els nostres costums.

Més enllà sé per experiència que som verdes en la transmissió cultural. Per a començar amb les meves vivències de professor, sé que en la transmissió de la llengua a penes arribem, en el contingut cultural tenim molt a millorar. De fet, no és sorprenent no conèixer a un sol cantant, a part de Mikel Laboa, que no sàpiga el nom de tres muntanyes, que no sàpiga de què estan parlant els escriptors d'aquí.

És fonamental per al futur que les produccions basques siguin accessibles. Si cal donar fortuna, que així sigui, i que triïn què descobrir, decidir què és el bell, l'interessant, que entrin en la salsa que volen, però coneixent-ho sempre. Coneixent-la: aquest és el problema.

Seria una forta iniciativa de política local, un veritable compromís, la promoció de les creacions locals, l'obertura d'aquest camí als nostres joves, estudiants, ciutadans i ciutadanes, fora dels actes de Scène Nationale i les conferències de Frédéric Beigbeder.

Podríem anomenar-la Passarel·la de la Cultura.

Pass, millor que un bo, una targeta, perquè tenen el sentit de l'accés simplificat. Passa i presa. I part. La passarel·la pot arribar a algun lloc i integrar-se. Una estreta sendera sobre l'aigua per a venir, conèixer, estimar. No seríem llavors una illa deserta i aïllada, sinó que estaríem amb l'estret d'arribar i, si es vol, d'arribar fins que el coneixement de la nostra cultura sigui reconegut d'una vegada per sempre com a dret fonamental.


Últimes
Treballadors dels centres de treball de Correus de Guipúscoa denuncien la "insuportable" càrrega de treball que s'està produint aquest estiu
A l'estiu la plantilla s'ha reduït molt pel fet que la majoria dels treballadors han gaudit de les seves vacances, i els sindicats han denunciat que Correu-vos no ha contractat més treballadors des d'abril.

L'error de la Llei Espanyola de Paritat permet acomiadar als treballadors que han sol·licitat permís per a cuidar als seus familiars
La Llei orgànica 2/2024 ha entrat en vigor el passat 22 d'agost i presenta un “error tècnic lamentable”, segons ha assenyalat la Consellera d'Igualtat, Ana Redondo. Les víctimes de la violència sexual han estat incloses en el grup dels quals no poden ser expulsades. El... [+]

La calor triplica la mort de les persones majors a Europa per a l'any 2100
Aquesta és la conclusió d'un nou estudi, sempre que es compleixin les previsions actuals sobre l'augment de l'escalfament. Segons l'ONU, per a finals de segle la temperatura sofrirà un augment de 3 graus respecte a principis del segle XX.

Mor Didier Borotra, ex alcalde de Biarritz
Conegut polític centrista, va ser conseller de Departaments entre 1986 i 1991, alcalde de Biarritz entre 1991 i 2014 i senador per França entre 1992 i 2011. Ha mort als 86 anys d'edat a causa d'un infart, el passat 21 d'agost.  

Cessat l'ertzaina que va agredir a la seva dona
El conseller de Seguretat del Govern Basc, Bingen Zupiria, ha afirmat que: “La normativa interna de l'Ertzaintza considera aquestes faltes greus i possibles causes d'expulsió”. A més, la Fiscalia de Guipúscoa ha demanat al Jutjat d'Instrucció que jutgi el cas com un delicte... [+]

La repressió no cessa, que la solidaritat no la tingui!

Els bascos sabem que l'aparell estatal està disposat a aprofitar les forces repressives de tots els colors i els mecanismes repressius de totes les formes, per a mantenir l'ordre social dins d'un sistema basat en la dominació, encara que per a això hagin d'infringir una llei... [+]


2024-08-22 | Euskal Irratiak
Maddi Kintana: “Gazte euskaldunen hizkeran frantsesak eragin handiagoa du”

Maddi Kintanak Baiona, Angelu eta Miarritzeko gazteen euskara aztertu du bere tesian. Hitz berriak sortzen dituzte baina baita hitzak beste hizkuntzetatik hartzen ere, besteak beste, interneten eraginez.


No a la xenofòbia en Osakidetza!

M'ocorre moltes vegades: fixar-me en les notícies i posar-me nerviós. La France revient, diuen. Tant la França de Le Pen com la xenofòbia i supremacia espanyola, com els pallassos inflables, s'aixequen una vegada i una altra. La merde revient. Com hem sentit, un grup de... [+]


2024-08-22 | Joan Mari Beloki
Ha estat de la Unió Europea

Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus... [+]


El 37% dels nous alumnes de les escoles infantils públiques de Pamplona són famílies socioeconòmiques vulnerables
Tots els sol·licitants de plaça han estat admesos gràcies al nou sistema d'admissió i a la gratuïtat del cicle. Tindran plaça 297 nens/as de famílies amb rendes inferiors a 12.000 euros.

Els tampons han demostrat que contenen metalls, entre ells plom i arsènic
Per primera vegada, s'ha realitzat una recerca per a determinar si els tampons tenen metalls o no, segons ha indicat. Hi ha metalls que són tòxics, però les legislacions dels Estats Units, Europa i el Regne Unit no tenen normativa sobre aquest tema.

2024-08-22 | June Fernández
DOL MIGRATORI
La nostàlgia es converteix en trauma
A més de la commoció identitària que suposa l'adaptació a un nou país, les vivències dels immigrants es veuen obstaculitzades pels viatges migratoris i les violències que en ell s'enfronten. La psicoteràpia és una manera de curar el malestar, però no l'única.

Sare insta el Departament de Justícia i Drets Humans del Govern Basc a aplicar la política penitenciària ordinària als presos polítics bascos
En la roda de premsa celebrada el 20 d'agost, Sare ha demanat al nou Departament de Justícia del Govern Basc "una actitud més proactiva". Han denunciat que la normalització de les presons "està encara lluny", atès que dels 148 presos "pot haver-hi més d'un centenar" d'ells ja en... [+]

Les principals empreses energètiques oculten el 47% dels danys a la biodiversitat, segons un estudi de la UPV/EHU
Les principals empreses energètiques utilitzen estratègies de "blanqueig d'imatge". La doctoranda de la UPV/EHU Goizeder Blanco, que ha participat en la recerca, ha destacat les accions positives i ha conclòs que "tapen" l'impacte negatiu.

Eguneraketa berriak daude