El Ministeri de Cultura de França provarà el dispositiu Pass Culture en cinc departaments: Està dirigit a 10.000 persones de 18 anys, i compta amb una dotació virtual de 500 euros cadascuna, que podrà utilitzar durant un any, consumir cultura i a través d'una aplicació en exposicions, entrades de cinema, llibres i discos, cursos. Servirà per a conèixer les pràctiques culturals, per a descobrir i decidir què és el que es vol, però sempre després de conèixer-ho. Perquè és fàcil menysprear si no es coneix, i d'altra banda és difícil arribar a ell quan es tracta d'un cario o d'un desconegut.
En concret, és un camí cap a la cultura francesa. No s'inclouran en el dispositiu els serveis d'Amazon, Netflix, Spotify o Deezer i, desgraciadament, no sabem si el Pass servirà en el cas de les produccions culturals dels pobles, ni si en el futur es prolonguessin i generalitzessin, com el nostre s'inclouria? Dic, l'espectacular Kalaportu, la pel·lícula Oreina, el llibre Aztihitza, l'últim disc d'Izaki Gardenak els posaria més assequibles? Els donaria l'oportunitat de conèixer un concert en Bagad, algunes classes de bretó o la riquesa natural d'Armorika? Sens dubte a l'aprovació dels organitzadors patrocinadors.
Em fa pena que no s'hagi creat aquí cap dispositiu similar per a conèixer la cultura basca. Sé que en el sud hi ha hagut algun tipus de “bo cultura” i similars. Però al meu voltant no hi ha res d'això.
Per descomptat, en 18 anys la majoria dels nostres joves tenen obstinació a acudir a una cosa “basca”, excepte per a qualsevol cosa: ens hem avorrit de militància, de torn de talo, de fer en basc, hem dedicat la dansa, a la pilota i a les espectaculars figures de Pirritx i Porrotx durant anys –sempre gràcies a les forces dels avis i a les moltseis–. El punt de revelació és normal. Al mateix temps, és una edat crítica, d'assentar la identitat, ja que en els anys següents es veu a si mateixos o no com a bascos.
Així mateix, en el cas de les persones que venen de fora o de les quals han passat els anys aquí però no saben res de la cultura basca, seria immillorable oferir-los l'oportunitat de conèixer les iniciatives al llarg del nostre any, als nostres creadors, els nostres costums.
Més enllà sé per experiència que som verdes en la transmissió cultural. Per a començar amb les meves vivències de professor, sé que en la transmissió de la llengua a penes arribem, en el contingut cultural tenim molt a millorar. De fet, no és sorprenent no conèixer a un sol cantant, a part de Mikel Laboa, que no sàpiga el nom de tres muntanyes, que no sàpiga de què estan parlant els escriptors d'aquí.
És fonamental per al futur que les produccions basques siguin accessibles. Si cal donar fortuna, que així sigui, i que triïn què descobrir, decidir què és el bell, l'interessant, que entrin en la salsa que volen, però coneixent-ho sempre. Coneixent-la: aquest és el problema.
Seria una forta iniciativa de política local, un veritable compromís, la promoció de les creacions locals, l'obertura d'aquest camí als nostres joves, estudiants, ciutadans i ciutadanes, fora dels actes de Scène Nationale i les conferències de Frédéric Beigbeder.
Podríem anomenar-la Passarel·la de la Cultura.
Pass, millor que un bo, una targeta, perquè tenen el sentit de l'accés simplificat. Passa i presa. I part. La passarel·la pot arribar a algun lloc i integrar-se. Una estreta sendera sobre l'aigua per a venir, conèixer, estimar. No seríem llavors una illa deserta i aïllada, sinó que estaríem amb l'estret d'arribar i, si es vol, d'arribar fins que el coneixement de la nostra cultura sigui reconegut d'una vegada per sempre com a dret fonamental.
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Trintxerpen hasi eta Donostian bukatu da hainbat kolektibok deitutako XXVIII. Arrazakeriaren Kontrako Martxa.
Milaka pertsona bildu dira larunbat honetan Palestinako herriari elkartasuna adierazteko eta “Israelek Gazan egindako genozidioa” amaitzeko eta Benjamin Netanyahuren gobernuak su-etenari berriro ekiteko eskatzeko. Gernika-Palestina herri ekimenak deitu du martxa,... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Psikiatria zerbitzua Bidasoatik Donostiako ospitalera lekualdatu dute. Hori salatzeko, 'Osakidetza entzun: osasun mentalik gabe ez dago etorkizunik' lemapean manifestazioa egin dute 12:00etan.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.