L'any 2000 es va posar en marxa el model de gestió de menjadors escolars que fins ara s'havia posat en marxa. En aquests temps la majoria dels centres no oferien servei de menjador. Per això, l'objectiu era que el servei de menjador arribés al major nombre de centres possible. Vint anys després, nombrosos agents de l'àmbit educatiu qüestionen el model que funciona a través de les grans empreses de servei d'àpats, i han reclamat reiteradament el canvi al Govern Basc. De fet, impulsada pel Govern Basc, es va posar en marxa al desembre de 2017 una comissió de seguiment que va consensuar entre ells les propostes que va elevar al Departament d'Educació. Ara, han quedat "estupefactes" per la decisió "unilateral" del Departament d'Educació.
“Tenim molt poca informació. Per exemple, les convocatòries de subvencions no donen cap certesa, i no sabem la quantia de la subvenció”, ha subratllat Lurdes Imaz, coordinadora de l'associació de pares i mares EHIGE. Miren amb atenció el que pot venir: “Tota la gestió quedaria en mans de les associacions de mares i pares, i no ens sembla adequada. El menjador és un servei públic, per la qual cosa el Govern Basc hauria d'assumir la responsabilitat que li correspon”.
El membre d'ELA Pello Igeregi també ha criticat amb duresa la proposta: “Creiem que la intenció del Govern Basc és que la gestió alternativa dels menjadors escolars fracassi. Per això ha posat tota la responsabilitat sobre les associacions de mares i pares, sense cap mena d'ajuda i recursos per part d'ella”. Ha afegit que el Govern Basc sap –perquè ha fet proves pilot– que un plantejament com aquest és costós i complex: “Donant tota la responsabilitat als pares i mares, la seva intenció és manar al diable el model de menjador escolar basat en aliments saludables de proximitat”.
La majoria dels agents educatius coincideixen que el servei de menjador hauria d'estar dins de la comunitat educativa i que a les persones que treballen en els menjadors escolars cal reconèixer-los un caràcter educatiu
No obstant això, hi ha altres
beneficis que poden beneficiar a les associacions de pares i mares la gestió integral dels menjadors. Berton Bertokoa és un projecte creat per pares i mares de centres educatius del Duranguesado, preocupats per la qualitat de l'alimentació que es dona als seus fills i filles en els menjadors escolars. Porten anys reclamant la necessitat de tenir cuines pròpies en els menjadors de la comarca i construint un servei propi que fomenti l'alimentació local. “Aquestes escoles han demostrat que el nostre model és eficaç. S'ha demostrat que fora del sistema de servei d'àpats, i sense cap cost econòmic addicional per als pares, és possible donar una alimentació saludable als nostres fills”. Per això, tenen clar que els responsables del Govern Basc han hagut d'assumir que el model que ells han plantejat té alternatives.
Han detectat algunes deficiències en la proposta del Govern, ja que tenen clar que la gestió total dels menjadors escolars no es pot deixar en mans de les associacions de mares i pares: “La composició de les Associacions de Pares i Mares és variable, per la qual cosa les seves decisions poden posar en qüestió l'estabilitat que requereix la gestió dels menjadors”. A més, consideren que tant els serveis de vigilància com els de cuina han d'estar sota la responsabilitat de l'administració.
L'escola Bekobenta de Markina-Xemein és un dels quatre projectes pilot en educació pública que ha posat en marxa el
Govern Basc. El projecte es va posar en marxa en 2016 i ara estan preocupats per la proposta realitzada pel Departament d'Educació: “Ha estat un órdago, no volen que aquest tipus de projectes tirin endavant, i això és el que val en els jocs de taula, però aquí estem parlant de l'alimentació dels nostres nens”. Zuriñe Egia, coordinadora de la comissió de menjador de Bekobenta, ha recordat que han estat en la taula sectorial parlant amb el Govern Basc i creu que ara la decisió l'ha pres l'administració "sense fer cas de les seves paraules i de manera unilateral".
Egia ha subratllat que estan molt satisfets amb el model pilot posat en marxa: “Oferim aliments de qualitat als nostres nens i nenes sense cost econòmic addicional”. Però, una vegada escoltada la proposta del Govern Basc, tenen por: “Tenim por, no sabem què passarà després de la prova pilot. Ja hauríem de començar a preparar el menú del pròxim curs i a aconseguir aliments, però no sabem què passarà amb models com el nostre i estem paralitzats”. Creu que aquesta proposta ha estat "una manera de justificar-se" per part del Govern Basc.
Amb el model actual, diuen
que seria “gairebé impossible” integrar el servei de menjador dins de la comunitat educativa. De fet, les grans empreses de servei d'àpats no fan més que repartir a les escoles el menjar elaborat en les cuines industrials, però afegeixen que amb el model que proposa el Govern Basc seria “impossible”. I la majoria dels agents educatius coincideixen que el servei de menjador hauria d'estar dins de la comunitat educativa i en què a les persones que treballen en els menjadors escolars cal reconèixer-los un caràcter educatiu. “Creiem que és necessari incloure el menjador escolar en els projectes educatius del centre, explicant el seu contingut educatiu i mantenint la coherència amb la resta del projecte”, assenyala el projecte Berton Bertokoa. Els menjadors escolars i els menjars infantils formen part de l'educació infantil, la qual cosa hauria de tenir reflex directe en el currículum: “No es pot tractar l'educació i els menjars del nen com un tema especial”.
Els membres del sindicat ELA i STEILAS també ho tenen clar. “El menjador ha d'estar dins del pla del centre perquè és un espai educatiu i permet abordar temes com la cura i l'autocura dels alumnes, l'alimentació sana i sostenible i el menjar local”, ha subratllat Ana Pérez, membre de STEILAS. Pello Igeregi, d'ELA, també ha parlat en la mateixa línia: “Creiem que el menjar és part de l'educació perquè d'una banda és una oportunitat per a interioritzar hàbits saludables d'alimentació als nostres fills i filles i per un altre, perquè la sobirania alimentària per a cuidar l'entorn és un element molt important i ens sembla imprescindible transmetre aquest valor als nens i nenes perquè puguin viure en un planeta habitable en el futur”.
Lurdes Imaz posa com a exemple Catalunya: “A Catalunya l'àmbit pedagògic està molt treballat. Tenen en compte, per exemple, que la meitat del personal del menjador sigui masculí, per a així trencar estereotips”.
Deixar en mans
de les associacions de mares i pares la gestió integral dels menjadors pot tenir conseqüències en les condicions de treball de les persones cuidadores i dels servidors dels menjadors. Això és el que preocupen els sindicats. “Aquest tema ha demostrat que al Govern Basc li importa un rave la plantilla”, diu Igeregi. Denúncia que no es fa ni una referència a les conseqüències que pot tenir el canvi de model i recorda que en altres models han perjudicat els drets laborals dels treballadors: “Considerem que el menjador ha d'integrar-se en projectes pedagògics, per a això les condicions laborals dels treballadors i treballadores que treballin han de ser les adequades i no es pot posar en marxa acomiadant als treballadors i treballadores que actualment treballen”. En paraules de Pérez, també cal anar amb compte: “En aquest moment hi ha una gran indefinició, però tenim clar que la gestió del personal no pot quedar en mans de les famílies”. Aquesta proposta suposa un pas més en la subcontractació i privatització de l'educació pública, que deixa als treballadors “en l'exclusió”.
D'altra banda, el valor educatiu del treball pot influir directament en les condicions de treball: “La formació i les condicions de treball dels treballadors són fonamentals, ja que a més de servir el menjar, transmetre aquests valors i altres serà la seva responsabilitat directa”, ha explicat Igeregi. No obstant això, considera que la transició cap a un altre model hauria de tenir garanties que els treballadors actuals continuïn treballant: “Per a això s'hauria de dissenyar un procés de transició. S'han realitzat proves pilot en algunes escoles, però moltes vegades sense tenir en compte les condicions laborals dels treballadors”.
Insisteixen que els menjadors són un servei públic. El portaveu d'EHIGE, Imaz, ha subratllat que el menjador ha de ser necessàriament públic, per la qual cosa la contractació dels treballadors ha de ser responsabilitat del Govern Basc. Els membres del projecte Berton Bertoko també coincideixen que és labor de l'administració, per exemple, formar al personal dels menjadors escolars en temes com la nutrició o l'origen dels aliments.
En el cas de l'escola Bekobenta, uns treballadors són contractats pel Govern Basc i altres per l'AMPA: “En el nostre cas, el cuiner contracta les administracions públiques i nosaltres subcontractem als cuidadors a través d'una altra empresa”, aclareix Zuriñe Egia. Ha subratllat que deixar tota la responsabilitat de les contractacions en les AMPA influiria en les condicions laborals dels treballadors.
Farts de les conseqüències de la subcontractació, els treballadors de les empreses privades de menjadors escolars han convocat una vaga per al 26 de febrer, exigint les mateixes condicions que els cuiners del Departament d'Educació. L'objectiu principal és aconseguir l'homologació, però han subratllat que també els preocupa molt que el servei de menjador se cedeixi a les associacions de pares i mares. Els treballadors han denunciat que es tracta d'una proposta que s'ha fet "sense cap fonament".
Més enllà del model de
menjadors gestionat per les grans empreses de servei d'àpats, a Euskal Herria s'han realitzat diversos intents. Moltes d'elles basades en models internacionals. Imaz ha explicat que la iniciativa Gure platera gure aukera, promoguda per l'associació de pares i mares EHIGE, ha conegut diferents models: “A les Illes Canàries, des de fa anys, el Departament d'Agricultura i Educació ha col·laborat amb l'objectiu d'oferir productes locals i de qualitat a les escoles”. També en l'Estat francès existeix una gran consciència i són molts els menjadors que proveeixen de menjar ecològic local, que miren al model educatiu i que s'encarreguen que els nens aprenguin d'on ve el menjar.
Els centres de Larrabetzu i Erandio són pioners entre els quals han posat en marxa els nous models pel seu compte. Però Pérez diu que hi ha pocs models a Euskal Herria, perquè el Departament d'Educació des del principi posa traves: “Per exemple, es van llevar les subvencions a les escoles que no van acceptar la gestió directa, és a dir, van ser condemnades. Malgrat les traves, alguns van seguir en això; el de Larrabetzu serà un dels més coneguts, però a poc a poc altres centres també han sortit del model imposat. Treballen amb els agricultors de la zona i consumeixen productes pròxims i de temporada”. El membre de STEILAS creu que si el Departament d'Educació prioritza la gestió a través de les empreses de servei d'àpats, també cal donar l'oportunitat a les petites empreses: “Si és necessari tenir la possibilitat de cuinar 8.000 menús diaris, les petites i pròximes empreses no tenen res a fer en aquesta competència”.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el coordinador d'EHIGE. En la seva opinió, amb alguns canvis que es poden fer fàcilment es poden oferir productes autòctons en els menjadors: “Per exemple, donant major puntuació a les empreses que ofereixen productes locals en les licitacions”. Ha recordat que el model actual ha servit per a universalitzar el servei de menjador, però que estem davant un període de transició i canvi. Zuriñe Egia també està d'acord: “Per a això, considero necessari posar cuines a escoles que no tenen cuina i oferir a les petites empreses de servei d'àpats la possibilitat de competir”.