La política ha desenvolupat una llengua pròpia en l'Edat Contemporània, que es va anar imposant en el sistema democràtic després de la Revolució Francesa. Per exemple, la paraula “transició” s'usa habitualment. El “canvi de cicle polític” és un concepte relacionat amb la transició. En l'esdevenir de la història hi ha molts rumors que han cobrat un sentit propi en la política.

En el cas dels bascos, la transició espanyola ha estat la fita més significativa per a entendre la transformació política dels últims 80 anys. A conseqüència de la Guerra Civil de 1936, els ciutadans van triar democràticament a la II. La República va ser dissolta, el general Franco va aixafar la democràcia i va establir una dictadura de 40 anys.

Després de 40 anys, desgastat el règim franquista, els propis franquistes van establir la Monarquia absoluta (1975-1978). No va haver-hi transició ni canvi de cicle polític, però la transició va ser considerada democràtica. Amb el vistiplau dels principals estats europeus i internacionals es va derrotar la “democràcia”. La monarquia absoluta es va convertir en una monarquia parlamentària durant la Transició.

Per exemple, el PSOE, que va lluitar contra el règim de Franco, va llançar una campanya per a treure a Espanya de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) –que Espanya havia entrat en l'OTAN el 30 de maig de 1982–, així com una campanya per a sortir de l'OTAN en les eleccions d'octubre de 1982. El PSOE va ser el que va guanyar, obrint un camí democràtic que li permetés arribar al poder. El 31 de gener de 1986 es va celebrar un referèndum per part de Felipe González en el qual Espanya es va quedar en l'OTAN amb els vots favorables del PSOE. En Hego Euskal Herria, de mitjana, el 60% dels votants van donar el 'no' a l'OTAN.

30 anys més tard, amb la finalitat del cicle armat d'ETA, diversos partits polítics van coincidir en la necessitat d'una segona transició. Els partits que van demanar el vot en contra de la permanència en l'OTAN, els partits que en la Transició eren gairebé els mateixos que defensen l'autodeterminació dels pobles.

L'exposat fins ara és alguna cosa conegut. És un axioma. Fa 40 anys, en el marc teòric de la política es considerava honesta la premissa, és a dir, el punt de partida per a raonar sobre la democràcia. En 40 anys de democràcia, els rebels van ser informats que sense violència tot era possible. “Des de 2010 ETA no ha buscat més que la pau”, han afirmat recentment els portaveus de Sorzabal i Pla a París.

Es repeteix la vella premissa: “Si el monopoli de la violència és de l'Estat, no hi ha cap nou cicle polític ni cap transició”. Ni una transició energètica, ni una transició política a Cuba ni a Veneçuela (ni, de pas, a Catalunya). Amb motiu de la construcció popular, arriba des de l'Havana la següent estrofa: “La política basca no vindrà amb la primacia d'un partit per l'altre, sinó amb el canvi general de la cultura política”. Un axioma vital per a la convivència en democràcia. Escriure molt simple, més difícil de practicar.