Es creu que els bacteris aprenen a combatre els antibiòtics.

Els bacteris tenen en el seu genoma una gran varietat de gens que els permeten desenvolupar les seves funcions, però també tenen altres petites molècules d'ADN com a plasmidis, molècules circulars d'ADN. Aquests gens no són imprescindibles per al bacteri, però els donen les característiques necessàries perquè siguin reeixits en ambients difícils.

Aquests no procedeixen dels gens? Els han agafat?

Sí, tenen gens que són essencials en el seu genoma, però en aquestes circulars plásmicas tenen algunes característiques complementàries: les que els donen l'habilitat de sobreviure contra antibiòtics, metalls o degradació molecular, i les que tenen la capacitat de passar les unes a les altres. Com? Quan es toquen, el donant passa els plasmidis al receptor a través d'una espècie de fil. Aquest procés es denomina conjugació. Quan presa el plasmidi es torna resistent i, a més, es converteix en donant, estenent la resistència als antibiòtics cap als bacteris del seu entorn. Com alguns bacteris poden prendre més d'un plasmidi, es converteixen en multiresistents a molts antibiòtics, superbacterias.

Estan molt esteses aquestes superbacterias?

No gaire, però de tant en tant es veu algun cas greu. Fa dos anys una dona va morir als Estats Units a causa d'una infecció a l'Índia. Malgrat provar amb ell 26 antibiòtics, no es van trobar antibiòtics que poguessin frenar aquests bacteris. Els bacteris dels hospitals poden ser perilloses perquè a més de ser patògenes, són resistents.

Els hem creat amb un mal ús dels antibiòtics?

Els bacteris porten milions d'anys en el planeta i han utilitzat els antibiòtics com a mitjà de comunicació entre elles, també com a defensa, però nosaltres els usem com a arma de destrucció, com a arma de desequilibri. Sense ells no podríem tenir la vida moderna que tenim, ens han allargat l'esperança de vida, ens han permès intervencions i trasplantaments... però no prevèiem els efectes de l'ús abusiu. Des de la Segona Guerra Mundial, els antibiòtics s'han utilitzat de manera massiva tant en medicina com en ramaderia, no sols com a medicament, sinó també preventivament, per a evitar que els animals s'emmalalteixin i creixin més ràpidament. S'han utilitzat indiscriminadament, per la qual cosa la quantitat d'antibiòtics que s'aboquen i es propaguen és molt elevada. En depuradores d'aigua, per exemple, es detecten molts antibiòtics.

S'estan estenent les resistències al medi ambient?

Sí, per això, en col·laboració amb NEIKER-Tecnalia, la UPV/EHU i l'Institut d'Estudis de Canvi Climàtic (BC3), hem posat en marxa la iniciativa Joint Research Lab on Environmental Antibiotic Resistance (JRL) per a mesurar la presència d'antibiòtics en alguns llocs significatius de la CAPV. Podem observar quins bacteris existeixen i quines resistències existeixen, per la qual cosa podrem mesurar els riscos d'estendre les resistències entre els bacteris. Necessitem una fotografia àmplia per a desenvolupar estratègies contra aquests bacteris resistents.

La teva proposta és dificultar la propagació de les resistències?

Sí, existeixen proteïnes especials que permeten la conjugació, les proteïnes acoplantes TrwB, que connecten el plasmidi a connectar amb el canal de secreció. El nostre plantejament, vist el seu funcionament, és buscar maneres d'evitar-lo, però no és l'única estratègia, també cal controlar la presència d'antibiòtics.

Quins són els següents passos?

Estem en un moment crític, en els últims anys hem après molt de sobre aquesta proteïna, i ara creiem que és el moment de començar les proves. D'una banda, estem buscant molècules que detinguin directament a la proteïna, però una altra forma és intentar trobar inhibidors del procés. Hem identificat un munt de molècules amb les quals volem fer proves, a veure si detenen el procés.

Diuen que també hi ha bons microbis.

La majoria dels bacteris són beneficioses per a nosaltres. Encara no sabem quin és l'efecte de la microbiota en la salut, però en els últims temps estan apareixent estudis que apunten al fet que el desequilibri del nostre microbiota influeix en l'autisme, l'alzheimer i altres malalties.

Generem desequilibris en prendre antibiòtics?

Sempre. Els antibiòtics ataquen els bacteris, patògenes o no patògenes. Quan els prenem, gairebé sempre, tenim diarrea, perquè el microbiota dels nostres intestins està danyat, i després ha de recuperar el seu equilibri per si mateix o amb l'ajuda dels probiòtics.