L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a fustes toves o fustes fàcils de treballar i flexibles seran de temporada alta i altres anys.
Es produeix de manera similar a la fusta. Les fustes lleugeres per a donar focs intensos i grans flames es llançaran en la lluna en quart creixent, mentre que les denses fustes gruixudes, que donaran lloc a una flama més feble però més persistent, s'elevaran en la lluna en minvant. Cadascun en el seu moment.
En Sanblaseta d'Abadiño, un home venia vares d'avellaner (Corylus avellana) en un bajter contigu a l'aparador del bestiar recentment pentinat. El bastó era una gran oportunitat: blanc, vermell, marró, marró, prim, gruixut, curt i llarg. El meu amic volia un pal i una llarga estona, indicible, per a ell el més convenient, em va recordar com se les arreglaven en un altre temps. Li agraden les primes, la prima i la luxosa. I de quin color? Blanca, vermella? Això és bonic. Porta-ho aquí. Agafa, dona suport a l'extrem inferior contra el peu, agafa la mà dreta per la punta superior i intenta agarrar-la pel centre amb l'esquerra. S'ha tornat molt elegant i, quan se li deixa, ha arribat al seu just profit. Un pal prim i pelat fins a l'aixella per a la casa. Abans de marxar-se a la seva casa, el bestiar de dues potes, que havia abundat en el mercat, li havia vingut molt bé per a ocupar-se d'ell, en efecte, estava animat.
Una vegada encorbat o doblegat i tornat en si, es busca aquest replegament directe en la vara d'avellaner. Quan es colpeja la mala herba, es reposa i se salta d'un salt la mala herba, per a escalfar l'esquena dels altres o quan cal agafar els pals pel corriol, hi ha una fusta flexible, sinuosa i al mateix temps marcida.
En el deixant d'avellaner on es tallen les altes d'avellaner en la lluna creixent de novembre per a la fabricació de vares d'avellaner o o d'avellaner, existeixen nombrosos matolls i pendents d'avellaner. El que procedeix de l'avellaner. Mitxel Elizanburu va escriure en 1890: “El fong de la collita es troba en les grans ribes, l'avellaner en les petites avellanes”. Per tant, el gran exemplar d'avellanes està conreat, domesticat, creat per la nostra cultura des de l'avellaner, i l'arbre és un avellaner o o una collita pròxima. L'avellaner és un animal salvatge que sembla un gra petit. Tot un marcit de bona cara per a pals i fuets.
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]
El carrozillo o caragol (Rhamnus alaternus) no és abundant. És berozale i viu molt bé entre altres arbres i arbustos que comparteixen aquesta mateixa afició, com l'arboç (Arbutus unedo), la surera (Quercus suber), el lauro (Laurus nobilis), la maternitat (Quercus pyrenaica)... [+]
L'última vegada que vaig estar envoltat de tu. Jon Maia s'ha fet càrrec de la força que té el bosc i l'arbre sobre nosaltres, i de la influència que té en la nostra cultura per a fer un d'aquests grans documentals; Gutik Zura es diu Gutik Zura i qui vulgui ajudar amb uns... [+]
Igual que a l'arbre, és cultura posar l'arbre damunt i subjectar les branques. Gran coneixement, cultura. En cas contrari, trencant les branques i deformant-les, ajudaria a una planta que seria rapaç i donaria al seu torn un nou futur. Cultura: treballar. Ajudar a créixer. A... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Els arbres, arbres i arbustos es mejillan, poden i encongeixen. A vegades llangardaixos i brots, a vegades ramitas, bufones banyes, i fins i tot branques dures. Li ho vaig llevar i vaig deixar la ferida de retorn.
Tallem les plantes per a donar-li una forma determinada: per a... [+]
Aurrekoa amaitu nuen erari helduko diot: gosea piztuz. Gazta aipatu nuen. Alnus glutinosa, haltzaren ezpalez ketzen direla nioen, baita haltzak bihotzaz gain odola ere baduela. Kolore gorri asko eransten dio gaztari, gorri hila, distiragabe hila. Ketzen azkarrena da haltza,... [+]
Odol giroa nagusi izaten da neguero. Guraize, aihotz, zerrote, motozerra... inauskaiak zorrotz! Epaia emateko prest epaikiak. Epaile kaskarin gehiegi. Buru beroko kasko asko. Bihozgabe bihozgabetzaileak.
Inausten diren zuhaitzek bihotza non duten ez dakigu. Sentitzen dutelako... [+]