Nova associació per a la reactivació de la castanya Bidarrain
L'Associació Bidarrain Gaztaina, creada al novembre, ha celebrat la seva primera assemblea general a la fi d'aquest mes de gener. Luhuso, Makea, Lekorne, Heleta i Bidarrai són alguns dels baserritarras i veïns que han pres part en la iniciativa, preocupats pel futur de la castanya i amb l'objectiu de promocionar-la. “Estem pensant quina producció es pot introduir en aquestes muntanyes i aquí hi ha una oportunitat per a veure en què estan les castanyes que ja existeixen, netejar els terrenys i donar a la gent l'oportunitat d'aprofitar-los”, ha explicat l'alcalde de Bidarrai, Jean Michel Anchordoquy, en Euskal Irratia.
Del Japó a Euskal Herria
La castanya té una curiosa història entre nosaltres: encara que els castanyers eren habituals en la zona, la majoria d'ells es van perdre per la malaltia entorn de 1870. L'any 1909 va arribar des de lluny la varietat de castanyes que actualment es troba estesa: Dos missioners bascos emigrats al Japó van portar el castanyer japonès a Euskal Herria. La castanya nouvinguda va començar la seva marxa per Ipar Euskal Herria, a través de les grans plantacions de Sara i Zuraide. Posteriorment es va anar estenent als boscos de tota la nostra geografia.
Beñat Itoiz, un dels principals impulsors de l'Associació Gaztaina, ha estat experimentant amb la castanya en els últims anys, i creu que es pot recuperar la importància i l'economia que va tenir en el nostre temps: “En 1958 hi havia nombrosos mercats setmanals de castanyes en Bearno i Iparralde. És evident que els canvis en la vida i en l'economia han portat aconsegueixo l'abandó i l'oblit de la castanya, però en la ment de la gent sempre s'ha mantingut la connexió amb el castanyer“.
Castanyes amb moltes formes
En el taller que té Bidarrai, Itoiz elabora diferents productes amb la castanya: pa, farina, crema, i fins i tot cervesa. Sent un aliment sa i molt lligat a les nostres muntanyes, un dels objectius de l'associació és donar importància a la castanya. Sense oblidar que la producció de la castanya també pot donar lloc a noves oportunitats econòmiques: “Pot ser interessant per a alguns joves posar en marxa projectes relacionats amb la castanya”, comenta Filipe Etxepare, alcalde d'Heleta.
.jpg)
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
