El Museu Etnogràfic d'Artziniega ha estat una institució nascuda des de petit. Els primers passos es van donar en 1977, quan un grup de joves va organitzar una exposició amb motiu de les festes de la localitat. La iniciativa va tenir èxit i en els anys següents es van començar a recopilar materials relacionats amb les antigues professions de la comarca; la idea de crear un museu va sorgir en 1981 i es van obrir les portes al setembre de 1984 en un local que va ser l'estable del Santuari d'Artea. En 2004, a causa de problemes d'espai, el museu es va traslladar a un edifici cedit per l'Ajuntament, habilitant un espai expositiu de 3.700 metres quadrats. A canvi, els diners recaptats a través de les entrades del museu es dona a l'Ajuntament des de llavors.

En l'actualitat, el museu rep més de 14.000 visitants a l'any, en un poble de 1.800 habitants. A més de l'exposició permanent que alberga una de les col·leccions més variades d'Euskal Herria, organitzen activitats i publiquen diverses publicacions, com la revista Gurdia, que es distribueix gratuïtament al poble. En aquest temps, la gestió del museu ha estat duta a terme de manera autònoma per l'Associació Etnogràfica Artea. El director, el secretari i el tresorer són triats en assemblea i els tres treballen com a voluntaris. El finançament, en canvi, ha estat possible gràcies a les convocatòries de subvencions de la Diputació Foral d'Àlaba i del Govern Basc. Amb aquests diners es cobreixen, entre altres, la subcontractació del servei de visites guiades, el servei de neteja i els punts d'informació i gestió.

No obstant això, en 2017 es va aprovar un nou conveni col·lectiu per al sector de les empreses d'oci educatiu i animació sociocultural a Àlaba, les condicions de treball de la qual, en general, poden estendre's, que contemplava, entre altres coses, l'increment dels salaris mínims. Davant aquesta situació, els responsables del projecte es van posar en contacte amb l'Ajuntament per a traslladar la necessitat de replantejar el finançament del museu. L'Associació Artea no té fons propis, i en cas que fallés una subvenció, en lloc de pagar el servei de guies els socis, l'Ajuntament li ha demanat que garanteixi aquesta despesa.

Per part de l'Ajuntament, l'alcalde, Iñigo Gómez, ha assenyalat en un missatge penjat en les xarxes socials que no poden assumir la responsabilitat econòmica de l'Associació Artea en la gestió del projecte. Per això, en cas d'assumir el cost del servei de guia, l'equip de govern municipal (PNB) ha sol·licitat que la titularitat de la col·lecció sigui atribuïda a l'Ajuntament directament o a través d'una fundació. Des d'Artea, en canvi, han respost que la proposta de creació d'una fundació es va traslladar a l'octubre al govern municipal, amb una proposta estatutària; l'associació ha denunciat que la resposta va ser un informe jurídic, exigint la majoria del patronat per a l'Ajuntament. No sembla, per tant, que el fons del conflicte sigui una qüestió estrictament monetària, sinó una competència per a determinar qui ha de ser el control del projecte. El resultat és conegut: l'ambient al poble s'ha barrejat molt i, des de principis d'any, el museu està tancat, sense data de reobertura.

El model de gestió de les infraestructures culturals en qüestió

No és un tema amb pocs vèrtexs. La majoria dels museus i infraestructures culturals d'Euskal Herria, encara que en el dia a dia són gestionats mitjançant subcontractes, són públics o estan en mans de fundacions públic-privades. El patronat d'aquestes fundacions està compost, en diferents proporcions, per diferents institucions públiques i particulars. Però, excepte excepcions, en general, un d'ells té la participació principal i, per tant, el poder de decisió sobre la política científica, de comunicació o de contractació del museu. El cas d'Artziniega és especial en aquest sentit, ja que és l'Associació Artea, com a entitat “privada”, la que s'encarrega de gestionar de manera autònoma el projecte i aconseguir el finançament necessari, a través de convocatòries públiques de subvencions i aportacions particulars.

Aquesta qüestió demostra que en l'àmbit dels serveis culturals també es pot confondre des d'un punt de vista capitalista, però també sovint des del punt de vista de l'esquerra, aplicar una lògica que només distingeix al sector públic del privat. En aquest sentit, no caben iniciatives sense ànim de lucre i orientades a la propietat i a l'interès col·lectiu. Aquests es basen sovint en els principis de solidaritat i responsabilitat, lliure adhesió, coneixement de la realitat local i autonomia de les institucions públiques, per la qual cosa resulta evident que la seva praxi està molt lluny de les pràctiques habituals d'una empresa privada. Des d'aquest punt de vista, és fonamental mantenir els espais d'iniciativa gestionats des de petits, també en l'àmbit de les infraestructures culturals, per a garantir la diversitat dels discursos que es generen i es comparteixen en aquest.

Tornant al cas d'Artziniega, cal no oblidar que moltes persones ens estem referint a un projecte de 35 anys amb el seu treball i el seu suport. Si algú vol canviar el model de gestió del museu, seria bo explicar primer els problemes que veu el museu en el model que l'ha convertit en tot avui. És legítim que l'Ajuntament vulgui participar més en el projecte i té moltes vies per a aportar; però per a això seria important, reconeixent el treball de les persones que han dut a terme el projecte durant tots aquests anys, partir d'un diagnòstic sincer de la situació per a buscar la solució més adequada entre tots els agents. Mentrestant, el museu romandrà tancat, en detriment de tots i totes.