En el dibuix realitzat per Samson a la revista del sindicat francès Confederation Paysanne es mostra l'angoixa que viuen molts ramaders del món ric, d'una banda l'agroindústria que absorbeix i oprimeix tots els racons, i per un altre la pressió dels vegans, els animalistas i els antiespeciistas.

Els qui defensen el model de petits agricultors i ramaders, que en francès criden agriculture paysanne i Ipar Euskal Herriko Laborantza ganbara agricultura popular, han organitzat una sèrie d'arguments per a fer front a l'agricultura industrial que des de fa dècades s'està imposant en les últimes dècades. Per contra, tenen un nou repte entre els moviments socials progressistes atendre als qui tenen molt més a prop, defensen els drets dels animals i reivindiquen la renúncia a la carn.

En el nostre entorn, sobretot l'ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna ha fet durant aquests anys un esforç per reforçar la posició dels ramaders. Ara Confederation Paysanne –Conf– recopila en un llibre els seus arguments sobre aquest delicat tema: “El que diuen els baserritarras sobre la relació entre l'home i l'animal. Reivindicant la ramaderia popular”. Està disponible en format PDF i el que no sàpiga francès també s'adaptarà a les eines de traducció d'Internet.

La primera meitat del llibre s'ha conservat en els testimoniatges dels pagesos. 46 pagesos que crien, reprodueixen i maten animals de vaca, ovella, egua, gallines, oques i altres animals per a l'alimentació de la gent compten les seves vivències amb animals… i amb militants que volen impedir-los morir o criar. Heus aquí el testimoniatge de la jove Emile Jeannin, que cria vaques i vedells en el departament de Cote d’Or.

“Vaig sentir la paraula begano per primera vegada en 2016, quan Franck Ribiere, creador de Steak (R)evolution, em va explicar els atacs soferts després de la publicació d'una pel·lícula carnívora. vaig riure de tots aquells arguments que em semblaven ridículs.
Després em va tocar a mi rebre insults, missatges incendiaris, amenaces de mort. No podia comprendre aquesta violència. Alguns que no em coneixien, com podien censurar el meu treball, que no coneixien, i sobretot odiar les meves idees fins al punt de desitjar-me la mort? Estava parlant del projecte d'un escorxador mòbil, així que em vaig convertir en una peça fàcil per als militants dels extrems, i m'envien sense parar amenaces i insults. Aquestes agressions són, a més, contràries a tots els ramaders, la qual cosa se'm fa encara més incomprensible.

Tenim la nostra relació amb els animals; els donem un nom, cuidant les seves necessitats des del naixement fins a la mort, unint aquesta necessitat de viure dels seus productes. Aquests militants no suporten que nosaltres prenguem el ‘camí mitjà’ entre els quals són el bé i el mal per a ells, el mal, el bé, la prohibició.
Aquests atacs m'han servit per a reflexionar i parlar de la nostra professió d'una altra manera. No tenim per què avergonyir-nos o amagar-nos. Hem d'aprendre a protegir-nos d'aquestes violències físiques o verbals, a no renunciar a parlar, a compartir les nostres experiències, les nostres perspectives, a respectar-nos mútuament”.

Estimar, matar i menjar als animals

Jeannin ha relatat la pressió de grups com L214, L26life, Brigitte Bardot que no sols volen menjar o matar animals, sinó també prohibir la pròpia ramaderia. Però la pressió contra la carn i el cultiu arriba fins i tot als baserritarras de les persones més pròximes, sovint en moltes lluites o fins i tot dels vegans que compren i acompanyen a l'AMAP, la cistella i el comerç de proximitat. No amb una pressió amenaçadora, sinó amb una mentalitat que posa en perill la pròpia professió mil·lenària.

Paradoxalment, els petits pagesos, els que millor cuiden l'animal i la terra, són els que més pressió sofreixen: són els més pròxims els que sovint recorren al veganisme, mentre que l'agroindústria pot continuar alimentant amb tranquil·litat a la majoria de la població amb aliments d'escombraries, omplint el món de camps de monocultiu i de granges gegants de vaques, porcs, conills o gallines alimentades artificialment.

Els pagesos del Conf, afortunadament, no han caigut en el fetge dels vegans o els antiespeciistas en el risc de creure que només existeix una conspiració de l'agroindústria. S'han adonat que tenen arguments i que a més d'aprendre de les crítiques que hi ha en ells, han de respondre'ls.

Alguns dels arguments es refereixen a l'ètica i a la moral: “És immoral matar als animals per plaer”, “cal tancar els escorxadors”, “les espècies animals estan al mateix nivell que l'espècie humana”, “la lluita per prohibir la ramaderia és la cerca del progrés moral, de la mateixa manera que és la lluita contra l'esclavisme o l'hegemonia masculina”.

Una altra sèrie d'arguments de vegans i antiespeciistas es refereixen al model d'agricultura, territori i cultura: “És possible alimentar-se exclusivament de plantes, no necessitem criar bestiar”, “prohibir la ramaderia és un progrés per al planeta”, “les condicions de la ramaderia són dolentes per al benestar dels animals”.

Tenen arguments mediambientals: “L'alimentació del bestiar competeix amb l'alimentació de l'ésser humà”, “la ramaderia genera desforestació”, “genera diferents contaminacions en la qualitat de l'aigua i de l'aire”, “contribueix a l'escalfament del clima, emet gasos d'efecte d'hivernacle”, “consumeix grans quantitats d'aigua”. També en matèria de salut: “La carn és cancerígena, causa malalties cardiovasculars i obesitat”.

Gràcies a la urbanització general del món, els únics animals que les gents del carrer veuen en el seu dia a dia són les mascotes, que ja no viuen amb els animals que han de veure, ajudar a créixer, alimentar-se, morir i menjar. En aquests temps en els quals els aliments, gairebé tots, han arribat des de lluny i en paquets, les visions sobre la vida i la mort dels animals han canviat radicalment. Com diu Conf, “la gent de les ciutats s'ha allunyat dels camps i dels pagesos i això ha fet que els ciutadans desconeguin com funciona la vida [els éssers vius], al que cal sumar la desconfiança que la indústria agro-alimentària ha suscitat amb els seus escàndols”.

Els petits agricultors volen discutir els beneficis que aporta a la societat l'agricultura que conjuga els cultius amb el bestiar. A l'equilibri ecològic del sistema agrícola, combinant arbres, prats, camps i bestiar. A l'estil de vida, a l'ocupació i a l'economia de les zones rurals. Ordenació del territori, patrimoni cultural, paisatge, biodiversitat (tanques vives, prats, fertilitat dels sòls, pastures...).