En l'informe titulat “De la vulneració dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, de la resposta penal posterior a l'1 d'octubre i de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola”, l'Ararteko Rafael Ribó afirma que “la intervenció del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia és un important ardit processal i l'objectiu és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no s'ocupi del cas”. En línia amb el Manifest dels Professionals del Dret, se segueix: "Els fets descrits pel fiscal i els jutges d'instrucció es basen en arguments perversos que no es corresponen amb el que realment va ocórrer. Quan en la instrucció de delictes de rebel·lió, sedició, terrorisme, organització criminal i similars es vulnera el principi de legalitat penal, es tracta d'imposar sancions correctives i de destituir unes certes posicions polítiques de cara al futur”.

En opinió de Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, “des d'un punt de vista jurídic i processal, en el procés contra el procés independentista s'han produït greus disfuncions que fan jurídicament inútil i democràticament absolutament injust tot el procés”. Mostra la seva indignació quan escolta que va haver-hi violència. “A Catalunya i a Espanya sabem molt bé el que és una rebel·lió: L'últim va ser el del tinent coronel Tejero. Allò va ser una revolta. El que ha succeït a Catalunya pot ser políticament discutible, condemnable o aplaudible, cadascun té el seu punt de vista, però en cap cas ha estat un delicte del codi penal vigent”. Carme Herranz Col·lectiu L'advocada del grup Ronda comparteix aquesta opinió: "En el Tribunal Suprem s'ha realitzat un laboratori jurídic, un Frankenstein, que ha estat sotmès a votació. La violència de la rebel·lió és espiritual, no física; és pura construcció de laboratori”.

Àlex Solà, membre de la defensoria de Jordi Cuixart, al costat de Marina Roig i Benet Salellas, ha assegurat que “la urgència de la intervenció política els ha portat a abandonar totes les garanties del procés penal. En contra de la doctrina del propi Suprem, el propi jutge Marchena ha insistit que "no és el moment de parlar de drets fonamentals". En aquest cas tot és excepcional. En aquest cas s'està aplicant el dret processal de l'enemic”. El catedràtic Queralt afegeix: “Tot això no és més que el trist preludi d'una llarga i greu injustícia contra els líders polítics pacífics que s'han allunyat del pensament oficial”.

Hi ha lleis que diuen que hi ha una estratègia específica darrere de totes les irregularitats i vulneracions. "Amb les euroordres s'ha vist més clar que en cap altre lloc que Llarena tenia una estratègia i que el contingut de les seves decisions s'ha anat adaptant al que pensava que li anava a succeir. En veure que Bèlgica corria el risc que no s'acceptés l'euroordre, la va retirar. Un jutge no pot tenir estratègia. L'euroordre és un formulari i la jutge Carmen Lamela va marcar la casella corresponent a la comissió d'un delicte de corrupció. Va ser un truc”, destaca l'advocat Herranz. En el cas de les mesures cautelars, el professor Queralt considera que la mateixa estratègia s'ha aplicat: “Han abusat desmesuradament de la presó provisional, ja que el seu objectiu era inhabilitar als electes, i han actuat en contra del que diu la llei, a pesar que el Tribunal Constitucional els ratifiqui en contra de les seves sentències”. Herranz ens explica aquest últim punt amb el següent exemple: "Han utilitzat un argument dinàmic per a mantenir als processaments a la presó, però no per a això. Primer van dir que a l'ésser un càrrec públic hi havia risc de reiteració delictiva, però quan Joaquim Forn va renunciar a la seva acta de diputat, es va oblidar d'això i aquest argument va quedar en segon lloc. El risc de fugida ha estat interpretat en funció del que han fet els altres, i això és greu, ja que la llei ha de ser sempre interpretada de manera individualitzada, només en relació a la persona encausada”.

Solà ens parla d'una de les irregularitats que denunciarà en la vista oral per a sol·licitar l'anul·lació de les recerques. “La instrucció s'ha realitzat per delegació. El jutge Pablo Llarena no ha instruït res, sinó que ha deixat la instrucció en mans del Jutjat d'Instrucció número 13 i de la Guàrdia Civil. Per tant, s'han realitzat proves fora del procediment, sense possibilitat d'oposició o intervenció per part dels encausats, la qual cosa contravé tots els principis penals”. Quant a l'estratègia de defensa, ens anuncia que: “No sols farem una defensa de contraatac polític, sinó que intentarem no perdonar ni un només”. Com a primera mesura, s'ha presentat davant el Tribunal de Luxemburg un problema prejudicial d'harmonització penal per als països de la Unió Europea (UE). Volen que es tingui en compte el contingut de la sentència del Tribunal de Schleswig-Holstein que va tombar l'euroordre contra Carles Puigdemont i que així es posi en dubte la denúncia dels tribunals espanyols.

Benet Salellas va escriure el següent: Jo acuso, que porta el pròleg d'Anna Gabriel i la intervenció de Jordi Cuixart. La defensa en judicis polítics [Ho denuncio. La defensa en els tribunals polítics] en les conclusions del llibre: “El judici polític posa de manifest que tant la naturalesa de l'Estat com el manteniment de l'ordre vigent és la funció del dret”. I, d'acord amb Cuixart, planteja aquesta reflexió política: “La lluita per la transformació de l'organització social sempre comporta riscos i cal acceptar-los des de la consciència política que qui participa en la lluita política contra l'Estat és culpable. Culpable, sí, però no pels càrrecs i delictes que es detallen en l'escrit d'acusació, sinó per la vida i per la defensa d'alguna cosa”.

Decàleg d'irregularitats i vulneracions de drets

El jutge està baix
sospita pel sistema de distribució Polèmica. Els professionals de l'advocacia han denunciat que el mètode per a adjudicar la causa contra el referèndum al jutge conservador Juan Antonio Ramírez Sunyer no ha estat clar.

L'investigador parcial
Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil encarregat d'elaborar informes contra dirigents independentistes, tenia un perfil anònim en Twitter per a insultar a alguns dels imputats, partits polítics i organitzacions implicades.

La intangibilitat dels parlamentaris
en l'article 57 de l'Estatut de Catalunya assenyala que “els membres del Parlament són intocables quant als vots emesos i les opinions expressades durant l'exercici de la seva responsabilitat”. No obstant això, han demanat penes de presó i inhabilitació per a l'expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell, pel delicte de falsedat penal.

El Tribunal competent conforme a l'article
57.2 a) de l'Estatut correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la competència per a l'enjudiciament dels litigis contra els membres del Parlament de Catalunya. No obstant això, el Tribunal Suprem va assumir aquesta competència en considerar que el Parlament “va donar l'esquena” a la competència del Constitucional.

El Jutjat d'Instrucció núm.
13 ha practicat diverses actuacions a través de provisions que, pel seu contingut, havien de ser realitzades per interlocució. D'aquesta manera s'impedeix la presentació de recursos.

L'Audiència Nacional espanyola
va citar a declarar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez com a violació del dret a la defensa, sense tenir coneixement de la denúncia de la Fiscalia. Els membres del Govern van ser convocats amb 48 hores d'antelació, insuficient per a preparar la defensa dels dos partits.

La interlocució de processament
no és ferm, ja que Pablo Llarena va admetre que no va comunicar a Toni Comín i Meritxell Serreti la seva interlocució perquè conclogués el sumari. D'aquí ve que admetés a tràmit el recurs de reforma.

Rebel·lió sense violència
Perquè hi hagi delicte de rebel·lió i sedició és necessari que hi hagi una revolta violenta, però tant el tribunal alemany de Schleswig-Holstein com els fiscals de Bèlgica i Escòcia han demostrat que no ha succeït així.

El jutge Pablo Llarena es va oposar
a la jurisprudència del propi Tribunal Constitucional amb la finalitat de destituir temporalment els electes mitjançant inhabilitació provisional.

La convocatòria de
referèndum no acordat està despenalitzada, segons l'explicació i els motius de la Llei 2/2015. Manca de caràcter jurídic-penal suficient, per la qual cosa manca de caràcter delictiu.

Aquest reportatge ha estat publicat per la Direct en català i ha estat traduït al basc gràcies a les llicències lliures Creative Commons. Amb motiu del judici contra l'independentisme, La Direct ha publicat un periòdic monogràfic de 80.000 exemplars que ha distribuït gratuïtament als Països Catalans.