Is(h)ilik
Havia somiat mil vegades en el seu part, s'havia imaginat innombrables vegades la suau pell del petit que s'anava a posar sobre el pit nu, i sovint havia preguntat al destí quin sabor tindria el seu primer petó. Però mai havia imaginat que arribés al món al nen mort.
Sembla antinatural morir primer i néixer després, però la realitat és implacable. En 2017 es van registrar 94 morts en l'estómac de la mare a partir de la setmana 22 d'embaràs o durant la primera setmana de vida a Euskadi. Molts altres cors es van detenir, naturalment, abans d'arribar a l'època fixada. No obstant això, l'ombra de la paternitat no s'esmenta l'altura de la cafetera de la fàbrica.
És difícil escoltar el silenci quan s'espera que plori. Dolorosa. Però és imprescindible reconèixer la mort d'aquells que només coneixen l'úter de la seva mare o el bressol de l'hospital
La porta de l'habitació. Era una llevadora. Portava el bressol. Va agafar la mà de la parella i, gairebé a punt d'abandonar el cap a la sala de parts, li va suplicar des del fons, tal com havia fet en l'últim impuls, que li concedís l'amor. Va recordar el que els va dir la mateixa matrona unes hores abans: quan no existeixen, els records han de néixer. Va ser l'única ocasió que van tenir per a acariciar-li per primera vegada i per última vegada. Li ho va posar sobre el pit nu, va fer pessigolles en la pell suau del petit. La van besar. És curiós, però en aquella imatge dolorosa hi havia una cosa bella.
Van recollir el llençol que cobria al nen, la gorra i el dibuix realitzat amb les petjades dels peus i les mans del petit. Es van adonar que la il·lusió que havien sembrat durant 39 setmanes sortia de l'habitació guardada en un bagul. El ventre i els braços buits, el cor buit encara més. Per última vegada es va mirar el bufó nas. “Mai t'oblidarem”.
És difícil escoltar el silenci quan s'espera que plori. Dolorosa. Però és imprescindible reconèixer la mort dels qui només coneixen l'úter de la seva mare o el bressol de l'hospital. Les famílies tenen dret al dol; es mereixen la llibertat per a plorar; la possibilitat que el que viuen per la porta de casa surti al carrer. Reben massa punyalades: “Sou joves”, “Arribarà un altre”, “El temps cura”. És evident que l'única cosa que pretenem és alleujar la tristesa del que ens acompanya, però sense adonar-nos no aconseguim més que endurir el dolor.
Pot ser que em detinguin en la presó dels esperançadors acusat d'utopia, però crec que mostrar la veritat encén la metxa de la normalització. Per això he sentit la necessitat d'escriure. No puc tancar els ulls. No està permès. És el meu ofici ajudar-lo en la benvinguda i estar al meu costat quan s'ha d'acomiadar.
* El peu més petit és capaç de deixar la petjada de sempre.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]