Acabo de llegir una entrevista als membres de les plataformes de jubilats basques. A la periodista li han respost que pocs alumnes i treballadors han participat en les manifestacions, ja que veuen molt lluny la qüestió de les pensions i, per tant, no s'identifiquen prou. Vaig llegir això i em vaig recordar de Nicaragua.

El conflicte polític va sorgir a l'abril de 2018 en les manifestacions contra una reforma de la Seguretat Social, però per a entendre-ho cal retrocedir, ja que un dels majors impulsos és el moviment #OcupaINSS desenvolupat en 2013. Al juny d'aquest mateix any, 15.000 persones majors convocades per l'Associació de Persones Majors van acampar davant els edificis de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per a exigir el compliment de la llei que garantia una pensió reduïda als qui no havien cotitzat prou. El moviment estudiantil es va unir i va donar a conèixer la lluita dels jubilats a través de l'etiqueta #OcupaInss, inspirat en el #OccupyWallStreet que es va celebrar a Nova York en 2011. Durant una setmana els joves van facilitar l'accés a l'aigua, els aliments i els medicaments als jubilats. Quan va començar la repressió policial, els alumnes van gravar els abusos i els van emetre en directe a través de la xarxa social Twitter. Aquesta aliança va aconseguir una victòria política: al juliol un decret presidencial va ordenar aplicar una pensió reduïda.

En aquella època vivia entre Bilbao i Managua i vaig seguir amb gran interès el moviment #OcupaINSS. Em va semblar inspiradora la solidaritat entre les dues generacions: els subjectes de la lluita eren els majors, però el suport i la comunicació dels joves van ser fonamentals i es van enfrontar junts a la repressió. El moviment #OcupaINSS va denunciar en la nit del 22 de juny l'agressió de 50 joves i 35 ancians amb la complicitat de la Policia Nacional per part de 300 encaputxats de Joventut Sandinista, així com la detenció il·legal de setze joves, sis dels quals van sofrir tortures i intimidació.

Al febrer de 2018, el Fons Monetari Internacional (FMI) va pressionar a Daniel Ortega perquè elevés l'edat de jubilació. A l'abril d'enguany, el Govern va anunciar una pujada de les quotes de treballadors i empreses i de l'impost als jubilats. El moviment estudiantil va reviure l'etiqueta #OcupaINSS i va sortir al carrer en catorze ciutats de Nicaragua. No es tractava d'un clam aïllat, sinó d'una nova raó per a oposar-se a les polítiques neoliberals i autoritàries d'Ortega. Sabem el que va succeir a continuació: centenars de morts, centenars de presos polítics, milers de ferits, deu milers d'exiliats.

Un sector de l'esquerra d'Euskal Herria prefereix parlar de la geopolítica i dels cops tous de l'Imperi abans de reconèixer aquest model de resistència intergeneracional, articulat fa temps contra les exigències del FMI. Podem aprendre molt de la seva cultura política, com vam aprendre amb la Revolució Sandinista.

He preguntat a un amic de Nicaragua per què creu que el suport dels estudiants als jubilats no ha passat entre nosaltres. M'ha dit que les persones majors no viuen en residències o soles, sinó amb fills i nets, i que aquesta proximitat és la clau de la solidaritat. Ha afegit que en la nostra societat existeix una sensació de falta de respecte cap als majors. Sabeu quina és l'única opció laboral de la majoria de les dones immigrants nicaragüenques? Cuidar de les nostres àvies i aitites.

* Nota: Estant escrivint aquest article, m'he alegrat de saber que la vaga feminista d'enguany estarà centrada en el conflicte de la cura, que denunciarà l'explotació de les treballadores de llar i de cures i que unirà a les persones pensionistes.