Iñaki Uribarri Hernández és economista i porta 24 anys en les oficines d'assessorament de prestacions socials parant esment a les persones. Primer amb la plataforma Txiroaren Bat Eginik de Vitòria-Gasteiz, i després de la seva desaparició en Argilan-ESK. Una talaia perfecta per a conèixer de prop les crues realitats que s'amaguen després de les dades fredes.

En 1989 va néixer la prestació que avui coneixem com RGI, l'Ingrés Mínim d'Inserció. En general, el període 1989-2008 es correspon amb els temps en els quals les prestacions socials han estat més completes i garantides, malgrat les adaptacions que va haver-hi tant per al bé com per al mal. “Tots els canvis que es realitzen des de 2008 estan en mal estat”. En aquest any, el Govern de Patxi López va desenvolupar la llei 18/2008 amb els vots a favor del PSE i el pp i l'abstenció del PNB. Entre altres, van establir un límit de dos RGI per habitatge: “Als migrants i, especialment als estudiants, als quals han de compartir pis, els va afectar molt”. En 2011 el Govern va fer un pas més en la reducció i precarització de les prestacions, liderat per la socialista Gemma Zabaleta: “Va treure la RGI de la xarxa de serveis socials de base i la va introduir en Lanbide, la qual cosa va provocar un fort empitjorament del servei. I l'antiguitat que s'exigia va passar d'un a tres anys”. El PNB va tornar a assumir el Govern ràpid: “Va mantenir totes les modificacions anteriors i, fent ajustos, va donar un cop de destral: imposant una rebaixa del 7% en la quantitat de diners i desvinculant l'import del Salari Mínim. A partir d'aquest moment, el funcionament de Lanbide serà molt dur contra les persones que perceben la prestació”.

És sorprenent l'evolució de la RGI i de la resta de prestacions socials. Les lleis i els recursos per a evitar la pobresa i l'exclusió van sorgir a la fi dels 80. A partir de 2008, en una època en la qual la crisi capitalista i les polítiques econòmiques dels governs multipliquen als empobrits, el Govern Basc ha iniciat una ofensiva estructural contra aquestes prestacions: ha reduït les xifres, ha endurit les condicions i ha precarizado l'atenció, es posen en marxa campanyes de criminalització tant de les prestacions com dels pobres, difonent missatges falsos o desenvolupant discursos racistes. No obstant això, la reactivació del cicle de creixement per part de l'economia no ha desactivat les mesures adoptades durant i en el context de la crisi.

Proposta de la ILP per a la RGI -
Un any d'empadronament -
Edat 18 anys - Límit de RGI per
habitatge
-
Import equivalent al Salari Mínim

Els perceptors de la
RGI -25,8% són pensionistes
- el 20% són treballadors precaris
- el 72,8% són autòctons i
- el 27,2% són nascuts a l'estranger

De les 194.060 persones que viuen en
situació o risc de pobresa, 59.497 (30,7%) estan fora del sistema de protecció.

Per què ara la iniciativa d'adaptar la RGI?

“Vèiem que, malgrat estar en una fase de creixement econòmic, la pobresa i l'exclusió van en augment” diu la companya de la carta Bea Martxueta Pérez. Exemple d'això és el perfil dels qui reben la RGI: Un 25% són pensionistes, una majoria destacable són dones, que per l'escassetat de les seves pensions necessiten complementar els seus ingressos; un 20% són treballadors que, fins i tot tenint ocupació, no guanyen prou per a viure. La realitat dels treballadors pobres s'està multiplicant, propiciada per l'ona neoliberal d'aquests anys i les reformes laborals. “La part del salari que els empresaris no paguen nosaltres l'estem fent amb diners públics”, ha denunciat Martxueta.

Han volgut combinar un pas curt amb una mirada llarga amb la ILG: “En la carta estem un munt d'agents socials i sindicats, hi ha moltes coses sobre la taula i la ILP no pot rebre-les totes. La decisió va ser centrar la ILP en el canvi de lleis”, diu Martxueta. Quant a la RGI, la proposta recull les reivindicacions històriques dels moviments contra l'exclusió: la volta de l'antiguitat del padró a un any; la reducció de l'edat de 23 a 18 anys; la no limitació del nombre d'unitats de convivència per habitatge i, per tant, del número de RGI; la represa de la quantia al Salari Mínim i la seva equiparació al cent per cent; la conversió de les Ajudes d'Emergència Social en drets subjectius. “Aquestes mesures no canviaran el sistema, però poden canviar la vida de moltes persones”.

Si les mesures concretes que es proposen en el text articulat són un pas curt, Martxueta ha explicat que amb el preàmbul es pretén encendre llums llargues i posar el focus en la transformació del model social. En primer lloc, la Carta dibuixa un horrible quadre de la realitat: “El nivell d'exclusió social i pobresa en Hego Euskal Herria genera una gran preocupació (...) el creixent sector de la població viu sense recursos econòmics suficients per a tenir un nivell de benestar mínim”. A continuació proposa els traços principals per a la construcció d'un quadre molt diferent: “La Carta de Drets Socials d'Euskal Herria proposa una alternativa al model neoliberal; el seu model econòmic i social dona prioritat absoluta a la defensa de la vida i de la terra, i no als interessos de la minoria; situa el treball per sobre del capital i les persones per sobre del mercat”. D'una banda, s'exigeix una reorientació de les polítiques públiques: repartir la riquesa i les obres –totes–; promoure l'ocupació socialment beneficiosa. Al mateix temps, es reivindica el poder de decisió entorn de totes aquestes polítiques.

“El preàmbul té una gran força política”, assegura Martxueta. “Els canvis concrets que proposem no canviaran el sistema, això ho tenim molt clar. Els pròlegs sí, i aquest és el nostre camí”.

Pels complicats camins del Parlament

És la llei de 2008 la que està en vigor, incloent-hi les modificacions que se li han fet en anys posteriors. Al maig de 2017 el Govern va presentar un projecte de llei per a promoure un “pacte social d'ampli consens”. Dins d'aquest procés, la Carta Social va posar en marxa la ILP al març de 2018. Un mes després, a la fi d'abril, els grups parlamentaris del PSE i del PNB que sustenten el Govern van abandonar el seu projecte de llei i van presentar una proposta de llei per a la reforma de la RGI. Va ser portat al ple al juny, a la recerca de la seva aprovació. No obstant això, davant la falta de suports, van preferir retardar la votació sense terminis, abans que es perdés la votació.

No és habitual que el Govern rebutgi un projecte de llei perquè els mateixos grups polítics que integren el Govern presentin una proposició de llei que el substitueixi. En la introducció de la proposició de llei, PNB i PSE argumenten "la necessitat d'accelerar l'aprovació de la reforma". No obstant això, els membres de la Carta Social consideren que la raó és molt diferent. Martxueta ha denunciat durament l'actitud de tots dos partits: “L'objectiu és neutralitzar la ILP. Donar forma a una proposició de llei no és casualitat, ja que el procediment és molt més ràpid. No admet esmenes a la totalitat, només parcials, s'encongeix el debat. Un mes després que nosaltres presentéssim la ILP, ells han presentat una proposició de llei; i ara ha succeït el que prevèiem”. De fet, el 18 de desembre el Govern va expressar la seva oposició a la ILP, per al que l'argument principal era que ja s'havia tramitat una proposta: El PSE i el PNB, precisament. “Sabíem que això anava a ser la jugada. Veient tota l'operació anterior, l'actitud del Govern ha estat segrestar el debat”, afirma Martxueta.

Posicions i opinions dels partits

Són dos les propostes que, avui dia, s'han centrat en l'adaptació de la RGI: PSE-PNB i Carta Social. La majoria de les mesures de la proposició de llei del PSE-PNB van en la línia de les retallades i l'augment del control. Limitant-se pel cap alt important: Una única RGI per habitatge (amb aquesta mesura 7.500 unitats de convivència –el 13,5%– perdrien el dret a la RGI, és a dir, unes 15.000 persones); canviar la manera de fixar les quantitats i, en general, reduir les quantitats (incloent un sistema de penalització que manté o redueix les quantitats segons el seu comportament); l'empremta digital i altres mesures de control. La proposta també inclou ampliar la protecció davant determinades situacions. Les persones que tinguin l'estatus de refugiades, per exemple, tindran més facilitats, i es preveu que augmentin les quantitats de diners per a famílies nombroses. No obstant això, aquestes mesures afectarien molt poques persones.

La parlamentària d'EH Bildu Nerea Kortajarena Ibañez i la parlamentària d'Elkarrekin Tinixara Guanche Suarez coincideixen en moltes de les crítiques: “L'objectiu no és garantir la RGI, sinó convertir-la en un control. I el sistema es vol construir des de càlculs economicistes neoliberals”, diu Kortajarena. “Suposaria una expulsió massiva de les persones beneficiàries, una reducció pràctica del dret. Ho fan des de la lògica del control, des del discurs del frau”, Guanche.

Els diferents agents socials i sindicats han criticat la proposició de llei gairebé per unanimitat i subratllant els mateixos punts: REES, Cartes Socials, CCOO, UGT o Càritas, entre altres. Denuncien que part del discurs del frau, la qual cosa suposa continuar aprofundint en la criminalització de la pobresa, que segons les dades del Govern mai ha arribat a l'1%. En general, diuen que és una proposta restrictiva, quan l'objectiu ha de ser precisament l'ampliació de les prestaciones.la
parlamentària del PNB, Amaia Arregi Romarate, ha afirmat que la retallada és "una lectura que es pot fer". Defensa que la nova manera de calcular les quantitats és més objectiva i, en tot cas, que “sempre cal ser “al cap” que el sistema “ha de ser sostenible, avui i demà, sabent que els diners són finits”. La parlamentària del PSE Gloria Sánchez Martín afirma que la quantitat de diners és al revés: “hem fet càlculs i en tots els casos surt guanyant amb la nova proposta” (els números d'Argilan-ESK diuen el contrari, excepte en les famílies nombroses). Arregi i Sánchez han destacat que en l'àmbit de les unitats de convivència es contemplen moltes excepcions, un habitatge amb una RGI que flexibilitza la norma general. Per al dirigent del PSE, les crítiques comunes d'agents tan diversos són conseqüència de la “falta de coneixement”, “que encara no s'ha explicat perquè estem en la primera fase”.

Les opinions sobre les propostes de la ILP es bolquen. Sánchez diu que ja existeix una proposta de PNB-PSE, més completa i amb moltes millores: “Nosaltres proposem una reforma integral i la ILG sol punts solts”. En opinió d'Arregi, la proposta de la Carta “recull al que és al carrer. Pensionistes... Però no es pot omplir a través de la RGI el que no fa el sistema complet, fins a 1.080, 1.400 o 2.000€. No és ni un sou perpetu, no és la Renda Universal”. D'altra banda, considera que encara que no és “políticament correcte” dir-ho, els joves haurien de “fer autocrítica”: “Volem sortir de casa amb 30 anys i cobrar el que els nostres pares cobren en el treball, consumir... No tot pot ser gratis, cal tenir en compte els esforços de cadascun”. El grup Elkarrekin veu amb bons ulls la ILP. “La proposta de la carta està basada a fer retrocedir les retallades dels últims anys, prioritza la protecció, i estem d'acord amb això, encara que per a nosaltres l'horitzó sigui la Renda Universal”, ha explicat Guanche. En opinió de Kortajarena d'EH Bildu, els agents de la Carta han realitzat un “exercici de síntesi factible” que han aplaudit. “Encara que recull coses diferents, ho entenem dins d'una estratègia contra la pobresa”.

Poques possibilitats d'avanç en el Parlament

Una vegada validades les 51.000 signatures, la candidata d'EH Bildu arribarà al ple a principis de febrer. Es debatria entre els grups polítics, un representant de la Carta defensaria la proposta i es votaria la tramitació de la ILP. De ser aprovat, hauria de seguir el mateix llarg procediment que totes les lleis, incloses les possibilitats d'esmena. Però difícilment aconseguirà que la iniciativa ciutadana avanç. El suport del pp està descartat, també el del PSE, en paraules de Sánchez, i és d'esperar que el PNB també es posicioni en contra, encara que Arregi no tanca totalment el tema: “No sé què direm, però si el Govern ha manifestat la seva oposició, m'imagino que nosaltres també ho farem”. No hi ha majoria amb els vots d'EH Bildu i Elkarrekin.

Curiosament, encara que tots els partits defensen la necessitat d'una reforma constitucional, és possible que en aquesta legislatura no es produeixin canvis legislatius. El Govern va presentar la reforma de la RGI com un dels principals reptes de la legislatura, prometent un ampli pacte social entorn del sistema de prestacions, però sense el suport dels grups que componen el Govern. La proposta per al pp és insuficient. Agirre veu més possibilitats d'arribar a un acord amb EH Bildu: “La seva actitud és més realista que la d'Elkarri”. Per contra, des d'EH Bildu, i malgrat les converses mantingudes en els últims mesos, Kortajarena reconeix poques possibilitats: “Per a arribar a un acord amb nosaltres, el Govern hauria d'acceptar les mesures acordades pels agents: vist el que ha succeït fins ara, sembla difícil”.

S'acaba el camí en el Parlament?

Si el Parlament rebutja la ILP, Martxueta el té clar: “Farem mobilitzacions. I en el seu moment vam dir que anàvem a fer una ronda
parlamentària”. Hi ha diners, segons Martxueta. “El pressupost d'enguany és el més alt de tots els temps. A més, generem diners”: aplicant una fiscalitat progressiva en funció de les rendes, o lluitant contra el frau fiscal que ronda el 20%”. El debat i la lluita, no entre partides, és entre models de societat. “Es veu que el PNB i el PSE volen portar la protecció social a una cobertura mínima. A partir d'aquí, que cadascun busqui la seva solució privada. Els pensionistes, per exemple, a través de fons i pensions complementàries privades”.

Martxueta mira cap al passat recent per a obrir les portes a un futur més just des d'avui. L'any 1997 la Carta de Drets Socials va presentar una ILP, secundada per 83.000 signatures i recolzada en una vaga general centrada en les mateixes reivindicacions. “Aquí estaven, per exemple, les 35 hores i el que es va dir salari social. No es va aconseguir tot el que s'exigia, però el que tenim avui és conseqüència de les lluites del passat”.

ARGUMENTARI PER A LA DESERCIÓ DE CREENCES CORRUPTES

"Que es posin a la feina, viu indolentment de les prestacions"

- El 25,8% dels beneficiaris de la RGI no pot buscar ocupació: són pensionistes que han de complementar la pensió de jubilació per a viure.

- El 20% dels treballadors ja són treballadors, tenen una ocupació, però han de completar els seus baixos salaris per a poder viure.

- La resta (55%) es veu obligat a buscar activament ocupació, perdent la RGI.

Gairebé la meitat dels beneficiaris, ja sigui en actiu o jubilat. És el mercat laboral el que exclou a la resta de l'ocupació.

"Es necessita un control més estricte de la RGI"

Una persona perceptora de la RGI: controla els comptes corrents, controla en què es gasta els diners; avisa de qualsevol canvi abans de 15 dies; la policia pot registrar la casa sense preavís...Entre totes les prestacions
i subvencions, la RGI és la que compta amb les mesures de control més estrictes.

"Els migrants abusen del sistema de prestacions i el fan inviable"

El 27.2% dels beneficiaris de la RGI són persones migrants que representen el 9.2% de la població de la CAPV. La pobresa entre les persones migrants és del 30.7%, i entre les quals neixen el 4.1%.

En funció del nombre d'habitants, el col·lectiu de migrants té una presència desmesurada entre els beneficiaris de la RGI; segons les situacions de pobresa, la RGI és menor.

"Moltes persones que realment no necessiten la RGI la reben, s'aprofiten de l'excés de protecció del sistema"

Última Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials del Govern Basc (2016): 59.497 persones de les 194.060 que viuen en situació o risc de pobresa (30,7%) estan fora del sistema de protecció.
El sistema de protecció continua deixant a desenes de milers de pobres en situació de desprotecció.

"Però no hi ha diners"

En els pressupostos del Govern per a 2019, la RGI se situava en el 3.28%, 387 milions d'euros: El frau fiscal s'ha multiplicat per cinc, fins a aconseguir els 2.000 milions d'euros a l'any.

Els diners sobra, mancant voluntat.