L'economia de baix cost o low cost s'està expandint amb força, encara que és difícil determinar la seva grandària. No és fàcil mesurar el que sovint no és més que un faristol o un cimbell comercial. No obstant això, la pèrdua de poder adquisitiu de gran part de la població després de la crisi econòmica ha portat a l'estratègia low cost a la majoria dels sectors econòmics.

L'argument dels defensors és que després de la crisi s'ha produït una pèrdua considerable de poder adquisitiu i moltes persones no poden mantenir el nivell de consum. En aquest context sorgeixen empreses que estan disposades a oferir productes o serveis amb un preu adequat. Per tant, tenint en compte al client, aquestes empreses han d'ajustar els seus costos de producció. Des d'una primera mirada, aquesta estratègia orientada al mercat té un sòlid argument competitiu. Més enllà, algunes veus afirmen que són empreses socialment responsables, ja que faciliten l'accés a béns i serveis a les persones més afectades per la crisi. Doncs bé, aquesta perspectiva és un parany i la situació de fons demostra una altra cosa.

Per a començar, aquest tipus d'economia no va néixer amb la crisi de 2008. A la fi del segle passat algunes empreses van començar a utilitzar aquest procediment per a reduir costos. Per tant, no és una estratègia empresarial orientada al client, sinó que té en compte els costos interns de les empreses. L'objectiu de rebaixar aquests costos és clau, sobretot si es redueixen els salaris i es redueixen els costos laborals. El sector de l'aire o la indústria tèxtil és molt utilitzat i el seu principal objectiu ha estat la reducció de les condicions de treball. A conseqüència d'això, s'han multiplicat els conflictes laborals i s'ha produït una major deterioració del treball en aquests sectors. També en l'economia digital s'estableix aquesta estratègia de preus competitius i es basa en el sistema de treball de falsos autònoms. D'aquesta manera, s'eviten els costos de la seguretat social i se'ls permet accedir a uns beneficis financers molt importants.

En els problemes viscuts per les petites botigues dels pobles i barris, la implantació de cadenes low cost com a franquícia és una responsabilitat enorme. Els comerços que no poden suportar preus baixos estan en procés d'extinció i el baix preu que beneficia inicialment al client pot esgotar-se a llarg termini a mesura que els oligopolis s'enforteixen.

A més, la deterioració de les condicions de treball i les relacions verticals de les empreses low cost amb els proveïdors i les condicions de treball deficients posen en qüestió la qualitat dels seus productes o serveis. I aquesta realitat desdibuixa directament la visió dels qui diuen que aquest tipus d'empreses busquen un benefici per al client.

Per tant, es pot dir que l'economia low cost genera costos socials i ambientals significatius. La competència en preus es basa en la reducció de costos laborals en detriment del nivell salarial i en la deterioració de les condicions dels treballadors. La reducció de costos també podria venir donada per la innovació, però això requereix inversions sòlides i aquest tipus d'empreses busquen un rendiment ràpid a curt termini.

A més, darrere dels baixos preus es troba la contaminació i la deterioració del medi ambient (serveis d'aire i oci, per exemple) o la deslocalització de la producció en la indústria tèxtil. És a dir, l'estratègia de baix cost suposa una gran quantitat d'externalitats negatives en l'àmbit social i mediambiental que tenen un cost econòmic significatiu. Tots aquests efectes negatius són pagats per la societat a través dels impostos. Per tant, si afegim aquests costos als preus de productes o serveis barats, ens donaria compte del frau del low cost.