Euskaragiletu és un projecte posat en marxa pel Consell d'Organitzacions Socials del Basc. El pla de basc està dirigit a aquelles empreses que vulguin millorar o crear el seu propi pla de basc. Als quals estan avançats en la normalització del basc els criden Euskaragileak, un grup d'al voltant d'una dotzena, i el Consell considera que és una pedrera que cal utilitzar perquè es poden convertir en models per a altres empreses i aprendre d'elles.

Ja han realitzat tres visites. Els “alumnes” han estat les següents empreses: Cooperativa Fagor Automotion, OBE Hettich, Gorosabel Electricitat, Cooperativa Eika, Mutualia, LagunAro i Ekide Group. L'última visita a la cooperativa ha tingut lloc el passat 6 de novembre per part del Servei Central de Mondragon Corporació. A més d'oferir-los la possibilitat de comptar amb un servei d'assessoria, han presentat el procés d'euskaldunización de la casa.

Possibilitat de treballar en basca

Va ser en la dècada dels 80 quan la Corporació Mondragón va realitzar aquesta reflexió. Segons ha explicat als visitants, el basc s'utilitzava a nivell informal en les cooperatives, per a les relacions internes. Van decidir que calia portar-ho a nivell formal. Per a això, necessitaven vascoparlantes, per la qual cosa els euskaldunes van començar a formar-se, impartint classes de basca.

Un pensament semblant tenen els membres de les empreses que han participat en el programa Euskaragiletu. En l'empresa hi ha qui utilitza el basc per a les relacions informals, mentre que per al treball no el fa. Subratllen la importància de garantir l'ús del basc tant als treballadors com a la societat en general: “Per a fer bé el nostre treball, els treballadors han d'estar a gust. Als bascos cal donar-los l'oportunitat de treballar en basca”. Per això, alguns d'ells han posat en marxa plans de basc i han decidit participar en el programa Euskaragiletu: “Conèixer de prop les vivències de les empreses amb més experiència és interessant i molt útil per a conèixer l'evolució i els beneficis del pla de basc, així com per a rebre ajudes i consells”.

El membre de la Corporació Mondragón ha explicat als visitants els passos que són més recents. En 2006 es va redactar el decàleg de basc, les Bases per a la Normalització del Basc. L'objectiu principal del decàleg és garantir l'opció del basc, i per a això es van establir una sèrie de bases: garantir la possibilitat d'aprendre basca i oferir recursos per a això, fomentar el coneixement del basc entre els treballadors, tenir en compte el coneixement del basc a l'hora de contractar, i que el basc sigui una prioritat en la imatge i en la comunicació, entre altres.

En aquest procés, els socis de Mondragon Zerbitzuak Zentral han afirmat que no han rebut cap tipus d'oposició oberta, segons han informat fonts de la cooperativa. Per tant, almenys en aquest sentit, no han tingut cap problema. Per contra, els representants de les empreses que han acudit a la visita han constatat diverses dificultats.

Contractar treballadors euskaldunes

Segons ha explicat un representant de l'empresa al llarg de la visita, s'han fet passos enrere en l'empresa. Fa uns anys tenien relacions en basca: “Nosaltres érem petits, tots euskaldunes, i ho fèiem tot en basc”. En els últims anys, no obstant això, ha assenyalat que han contractat persones que han incrementat la seva empresa i no saben basca. Això ha tingut conseqüències, per descomptat, ja que ara ni la meitat de les vegades parlen en basca, “ens hem adonat que no caminem bé per aquest camí i hem de donar-li la volta a la situació”. Ara, sovint, la gent euskaldun i sempre comunicada en basca treballa en castellà. Així ho ha manifestat un treballador de l'empresa Cikautxo, membre de la comissió Euskaragileak: “Jo sempre ho he fet tot en basc, en castellà i en basc. Això no soc jo. El procés d'euskaldunización m'ha ajudat a ser el que soc”.

Un altre representant ha explicat que a l'hora de realitzar les contractacions s'ha establert un nivell mínim de comprensió: “A Euskadi tenim dues línies, la formació i la contractació. El nostre àmbit i la nostra realitat han estat sempre molt castellanoparlants, per la qual cosa hem d'oferir l'oportunitat d'aprendre. D'altra banda, hem considerat imprescindible que les i els treballadors tinguin un mínim de comprensió”.

Problemes del llenguatge tècnic

Malgrat utilitzar el basc per a les relacions informals, moltes persones no fan el mateix per a treballar. La raó d'això és, en moltes ocasions, el vocabulari. Així ho han manifestat en la reunió de la visita: “En la nostra empresa utilitzem un vocabulari molt tècnic, informàtic, econòmic… és un llenguatge molt especial. Per tant, hem d'aprendre aquest lèxic, també els nostres proveïdors, perquè en cas contrari no ens entenen, i molts d'ells són estrangers. No podem utilitzar el basc per a comunicar-se amb els de fora”. Varis
han assenyalat que, encara que en el món laboral veuen la necessitat de parlar en basca, tenen clients fora d'Euskal Herria, i que en aquests casos les reunions, actes i contactes es realitzen en altres idiomes. Molts altres han explicat que són molts els treballadors que estan aprenent basc anés d'Euskal Herria.

Els costums, estan per canviar

A través del programa Euskaragiletu, les empreses poden compartir experiències i dificultats. Alguns d'ells han explicat que la visita els ha servit per a veure que el recorregut d'uns altres i el d'ells són molt semblants i que moltes de les inquietuds són les mateixes. Tots s'han unit a una idea: trencar la dinàmica de l'empresa és el pas més difícil.

En molts casos la gent és molt euskaldun, però les seves relacions entre si no. Per a això, els membres de la Corporació Mondragón han subratllat la importància de tenir redactats els criteris, les bases, els objectius, etc. Ells han elaborat recentment un Pla Estratègic. En el mateix s'han fixat els següents reptes: mantenir les bases per a la normalització del basc, promoure que el basc sigui objecte d'anàlisi en la cultura institucional, elaborar estratègies per a aconseguir l'estat de normalització del basc i difondre el lideratge i imatge euskaldun en la Corporació Mondragon.

Segons les empreses participants en el programa, les visites han estat “molt útils per a conèixer els passos seguits pels pioners i ser conscients de les dificultats que han trobat”. En aquest sentit, han subratllat la necessitat de dotar de recursos perquè els reptes i objectius acordats dins de l'empresa puguin aconseguir-se. I, per descomptat, també han dit que la implicació i l'entusiasme són fonamentals. De fet, “en el món laboral hi ha molta falta de costum de parlar en basc, però cal canviar els costums”.