Solem començar l'any amb bon desig. Han passat tres anys des de la posada en marxa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i podem començar amb una mirada empàtica amb el medi ambient. Al setembre de 2015, gairebé 200 països van aprovar un acord per a impulsar el desenvolupament de diverses societats. Aquests ODS es van perseguir entre els anys 2000-2015 i van voler ampliar la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb resultats incerts. En total, en 2015 es van definir disset objectius i sota aquests objectius principals es van fixar 169 metes. Aquesta llarga llista, a més d'abastar les onze dimensions que té el concepte de pobresa, va abordar altres àmbits relacionats amb la conservació del medi ambient i la reducció de les desigualtats.
Molts pensen que són massa objectius no realitzables i que per a uns altres és una llista que reflecteix la complexitat de les diferents societats i dels problemes de la naturalesa que no es poden obviar. En qualsevol cas, entre les reflexions dels seguidors i els contraris, hi ha una sèrie de punts comuns: d'una banda, es tracta de trencar la tradicional classificació nord-sud, és a dir, per primera vegada, han subratllat que el desenvolupament és responsabilitat de tots els països i no sols d'aquells als quals s'ha anomenat “territoris subdesenvolupats”; d'altra banda, no s'ha establert una jerarquia entre els objectius, d'alguna manera es pot constatar que s'ha volgut preservar la importància de cada objectiu. Aquestes característiques no han passat desapercebudes, i encara que només es tracta d'un text escrit, molts dels quals treballen en aquests àmbits han considerat que són punts de vista nous.
Els ODS de l'ONU no són vinculants, per la qual cosa depèn de cada agent que vulgui aplicar-los. A molts ens ha semblat sorprenent que l'aplicació
d'aquests temes importants que afecten a tota la societat sigui optativa
No obstant això, i sense negar punts nous, existeix una crítica que ha irromput amb força entre els escèptics. Una d'elles és la falta de concreció dels objectius. És a dir, els objectius no han definit en diverses ocasions les vies per a aconseguir-los. Quins són, per exemple, les mesures transformadores que s'activaran per a la recuperació econòmica sense vulnerar el medi ambient? És més, quan parlem de la necessitat d'aliances globals, per a qui i per a què les volem? Un dels riscos de definir idees excessivament àmplies és que els agents amb més poder en l'àmbit internacional i local s'adaptin a la seva manera, sense atendre les necessitats de la majoria.
També és destacable la celebració d'un cim en la capital etíop, Addis Abbeba, per a establir les vies i possibilitats de finançament dels ODS. En aquest, diverses organitzacions de la societat civil van posar de manifest a les grans empreses internacionals la importància de regular el sistema tributari, reivindicant que el problema de la pobresa i la desigualtat era sistèmic. Se sap que a aquestes demandes s'han vist obstaculitzades per diversos països d'Europa i els Estats Units, indicant la dificultat de la transformació.
A més, els ODS no són vinculants, per la qual cosa depèn de cada agent el seu desig d'aplicar-los i, si és el cas, la seva interpretació i avaluació. A molts ens ha semblat realment sorprenent que l'aplicació d'aquests temes importants que afecten a tota la societat sigui optativa.
A més dels límits assenyalats en les línies anteriors, en els últims anys s'han posat de manifest moltes altres traves que, probablement, comporten abordar temes de gran complexitat. Però al costat d'aquestes imperfeccions s'han inventat diverses coses, i no es pot negar que han obtingut un gran suport. Reflex d'això són les iniciatives que s'han posat en marxa en diferents llocs del món. En el nostre cas, són moltes les persones que estan fent el camí perquè aquests objectius es puguin adherir a la nostra realitat; en definitiva, serà millor que deixem la seva interpretació en mans de grans empreses internacionals, en benefici de la majoria.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]