Solem començar l'any amb bon desig. Han passat tres anys des de la posada en marxa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i podem començar amb una mirada empàtica amb el medi ambient. Al setembre de 2015, gairebé 200 països van aprovar un acord per a impulsar el desenvolupament de diverses societats. Aquests ODS es van perseguir entre els anys 2000-2015 i van voler ampliar la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb resultats incerts. En total, en 2015 es van definir disset objectius i sota aquests objectius principals es van fixar 169 metes. Aquesta llarga llista, a més d'abastar les onze dimensions que té el concepte de pobresa, va abordar altres àmbits relacionats amb la conservació del medi ambient i la reducció de les desigualtats.

Molts pensen que són massa objectius no realitzables i que per a uns altres és una llista que reflecteix la complexitat de les diferents societats i dels problemes de la naturalesa que no es poden obviar. En qualsevol cas, entre les reflexions dels seguidors i els contraris, hi ha una sèrie de punts comuns: d'una banda, es tracta de trencar la tradicional classificació nord-sud, és a dir, per primera vegada, han subratllat que el desenvolupament és responsabilitat de tots els països i no sols d'aquells als quals s'ha anomenat “territoris subdesenvolupats”; d'altra banda, no s'ha establert una jerarquia entre els objectius, d'alguna manera es pot constatar que s'ha volgut preservar la importància de cada objectiu. Aquestes característiques no han passat desapercebudes, i encara que només es tracta d'un text escrit, molts dels quals treballen en aquests àmbits han considerat que són punts de vista nous.

No obstant això, i sense negar punts nous, existeix una crítica que ha irromput amb força entre els escèptics. Una d'elles és la falta de concreció dels objectius. És a dir, els objectius no han definit en diverses ocasions les vies per a aconseguir-los. Quins són, per exemple, les mesures transformadores que s'activaran per a la recuperació econòmica sense vulnerar el medi ambient? És més, quan parlem de la necessitat d'aliances globals, per a qui i per a què les volem? Un dels riscos de definir idees excessivament àmplies és que els agents amb més poder en l'àmbit internacional i local s'adaptin a la seva manera, sense atendre les necessitats de la majoria.

També és destacable la celebració d'un cim en la capital etíop, Addis Abbeba, per a establir les vies i possibilitats de finançament dels ODS. En aquest, diverses organitzacions de la societat civil van posar de manifest a les grans empreses internacionals la importància de regular el sistema tributari, reivindicant que el problema de la pobresa i la desigualtat era sistèmic. Se sap que a aquestes demandes s'han vist obstaculitzades per diversos països d'Europa i els Estats Units, indicant la dificultat de la transformació.

A més, els ODS no són vinculants, per la qual cosa depèn de cada agent el seu desig d'aplicar-los i, si és el cas, la seva interpretació i avaluació. A molts ens ha semblat realment sorprenent que l'aplicació d'aquests temes importants que afecten a tota la societat sigui optativa.

A més dels límits assenyalats en les línies anteriors, en els últims anys s'han posat de manifest moltes altres traves que, probablement, comporten abordar temes de gran complexitat. Però al costat d'aquestes imperfeccions s'han inventat diverses coses, i no es pot negar que han obtingut un gran suport. Reflex d'això són les iniciatives que s'han posat en marxa en diferents llocs del món. En el nostre cas, són moltes les persones que estan fent el camí perquè aquests objectius es puguin adherir a la nostra realitat; en definitiva, serà millor que deixem la seva interpretació en mans de grans empreses internacionals, en benefici de la majoria.