La Declaració dels Drets del Pagès va ser aprovada per Nacions Unides al novembre i, des de llavors, el que li quedava a l'Assemblea General era ratificar la decisió. El 18 de desembre el màxim òrgan de l'organització va fer aquest últim pas, donant resposta a la reivindicació històrica del moviment pagès internacional. La declaració arriba després de disset anys de lluita, segons ha recordat el moviment pagès internacional Via Pagesa.
A més de reconèixer la situació de vulnerabilitat en la qual es troben els baserritarras i les persones que treballen en el medi rural, la resolució subratlla la importància dels petits agricultors. Mentre viuen la pobresa, la fam, l'alimentació inadequada o el desguàs dels pobles, els baserritarras produeixen més del 70% dels aliments que es produeixen a tot el món.
La declaració inclou, entre altres drets, el dels agricultors a mantenir a les seves mans les llavors, a accedir a les terres, a la sobirania alimentària i a participar en els assumptes que afecten el seu territori, al dubte dels agroquímics i a la promoció de l'agroecologia. Alazne Intxauspe, membre d'EHNE i Via Pagesa de Bizkaia, va resumir així el seu assoliment en el programa 97.0 Radi Lliure Lur eta Murmur: “El que destacaria és que reivindica al baserritarra com a subjecte amb drets”.
"Sabem que aquesta decisió no és vinculant per a tots els Estats, i sabem quins han estat els Estats que s'han abstingut. Per tant, estem contents amb l'aconseguit, però també fem l'anàlisi des d'una crítica”, va afirmar Intxauspe en l'entrevista. De fet, és significatiu que en la votació també es van abstenir els estats espanyol i francès, així com molts altres europeus. UU., el Regne Unit, Israel, Guatemala, Hongria, Suècia, Nova Zelanda i Austràlia es van oposar.
La membre de Via Pagesa té clar, no obstant això, que la declaració no és vinculant però és un instrument oficial, i que a partir d'ara hauran de continuar treballant per a exigir als governs que compleixin amb el recollit en la declaració. “La declaració té molts articles, i aquests posen uns marcs, reconeixen alguns drets al baserritarra. Ara és el nostre treball fer complir tot això”.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.