Has recollit els contes de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa. És un conte diferent del d'altres àmbits d'Euskal Herria?

Hi ha contes tradicionals a tot arreu, però alguns dels quals he reunit són especials o almenys no estan reunits en el sud. No sé quina és la raó: simplement perquè no s'han reunit, o perquè són d'aquí, perquè tenen una altra tradició. He vist, entre altres coses, que en els fabliaux de l'Edat mitjana de França es tractaven temes semblants. També he analitzat l'obra de Poggio Bracciolini, un italià, un latinista que va recollir històries en llatí a Itàlia. Algunes històries del segle XVI les he rebut jo ara de manera oral i en basca! Això és el més curiós que se'm fa i he volgut subratllar que hi ha una tradició, que hi ha històries contades de manera oral, i el més sorprenent, que algunes també es compten ara.

La recopilació de contes orals comença a mitjan segle XVIII. Per què?

Va ser un fenomen que es va produir en tota Europa i en el qual va aparèixer un interès per la literatura oral, sobretot la que van donar a conèixer els germans Grimm a Alemanya. Aquí també, Cerquand i Webster, vinguts de fora, van començar a interessar-se sobretot pel de aquí.

Ha reunit al voltant de 300 contes.

He caminat per la Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi, amb gent gran, amb molta afició a contar històries. Per exemple, en Donibane Garazi, els dilluns, alguns es reuneixen entorn del mercat i conten històries. Això és un moment privat, entre amics i sent jo un foraster, al que m'ha costat entrar en les arts. Suposem que sabia que era un bon narrador de contes, però no va consentir a reunir-se amb mi. Uns altres em van preguntar que no apareguessin els seus noms.

En quins camps es compten?

Alguns narradors em diuen que els van rebre a la seva casa. Però aquests contes no són crus, suposo que es comptaven més en un ambient familiar. Un narrador de Sant Joan dempeus de Port tenia una taverna i em deia que allí havia sentit molt.

Fas una classificació realista i admirable. Qui són els amos?

Les històries en les quals apareixen personatges de la vida quotidiana (cures, metges, marits, viudes...) són realistes, i admirables les que tenen personatges com el diable. Els que jo he reunit la majoria són realistes.

T'has adonat que hi ha molts riures. Quin tipus d'humor és?

En els contes realistes he diferenciat dos tipus d'humor: alguns són crus, amb qüestions de sexe i altres que he anomenat escatològics, que parlen de caca, bufo i murris. Observo que les qüestions sexuals tenien tres característiques. D'una banda, el que he anomenat una transposició poètica. Les coses i accions del compte sexual no poden dir-se pel seu nom, es descriuen. Per exemple, en la història anomenada Müthila i la nena, els amos de la casa es van anar al llit i a la nena i al noi que estaven a casa, quan estaven ficats al llit, els van ordenar que apaguessin el foc. Es van entretenir un instant, la nena es va tendir sobre el sac, el noi damunt d'ell i es van adonar que un extrem del sac havia agafat foc. La noia era de Bearn i va dir: “Lou sac! Lou sac!” i el noi va respondre “Que llargs són? Tot és aquí!”. Es descriu el joc però mai es nomena. Una altra característica és que mai es descriuen les sensacions amoroses o els sentiments amorosos. Finalment, l'aparença d'innocència, les noies semblen no saber res sobre el sexe.

Has trobat narradors masculins o femenins?

La majoria han estat homes. Quan vaig anar a buscar als narradors, la majoria de les vegades em manaven als homes.

En el passat?

Quan es comptava a casa, hauria de tot.

Els contes anti-clericals no han estat molts.

Barandiaran, Azkue… Moltes vegades els que van recollir històries eren religiosos, per la qual cosa potser no preguntarien sobre aquests temes; i al contrari, quan s'acostaven a la gent, sabent que eren cures, no voldrien contar històries d'aquest tipus. Són els contes tradicionals que existeixen des de fa molt temps, però no estan recollits.

Què pot aportar aquests contes a nens i adults del segle XXI?

No sé que hem d'aprendre i fer passar! Jo els he reunit perquè m'agradaven, perquè el basc és ric i perquè m'interessa. A nivell europeu, també s'han recollit en altres llengües i, havent trobat també en basca, he volgut recollir-les i fer comparacions. A partir d'aquí, no tinc res a dir-li a ningú que cal aprendre-les i llegir-les. D'altra banda, la convivència també està canviant, cada vegada ens trobem menys, i llavors la literatura oral també té cada vegada menys lloc.