Abans d'això, durant nou mesos, els responsables d'un hospital van ignorar a una dona que porta deu anys en estat vegetatiu una vida que exagerava cada dia el seu ventre, amb la secreta esperança que, tal vegada, podien apagar per si mateixos i eliminar sense sobresalts un fetus que hagués quedat a mig camí. Durant nou mesos es van negar a treure una única conclusió lògica, perquè abans d'això, un o diversos dels homes d'aquell hospital van decidir –o tenien– que aquella dona en estat vegetatiu no era una cura i un ésser humà digne d'ella, sinó un tros de carn que podia –o tenien– utilitzar per al seu gaudi. A saber quan ho van decidir. Qui sap quants?

Ara, en una altra oficina, un altre home ha escrit –i ha publicat un periòdic– que la policia està investigant si aquesta dona que porta deu anys en estat vegetatiu ha estat violada. I el pitjor és que pot ser que sigui cert, que la policia no investiga qui l'ha violat, sinó si la hi ha violat, com si es tractés d'una altra manera de concebre a una dona que porta deu anys en estat vegetatiu.

Els que la van violar, els que van fer els ulls grossos, els que van dividir la situació, els que investiguen qui sap què i com. Jo no sé què és exactament la cultura de la violació, però penso que, si hi ha una cosa així, ha de ser.