Han passat dos anys. I l'Estat ha complert poc de l'acord que van signar. Què us diuen els representants internacionals?
Fan més que dir. El seu treball té una gran importància. Nacions Unides, per exemple, ha mostrat el seu compromís. Estan molt atents. En les decisions de la Junta de Seguretat s'ha posat de manifest que: A Colòmbia han decidit prolongar la seva missió. El Govern no pot, ni tan sols a gratcient, fer els ulls grossos i ha posat fre als sectors més radicals de l'uribismo perquè no es trenquin els acords.
Aconseguim aquest procés perquè es van unir molts factors, però va haver-hi dos elements decisius: la implicació de les autoritats militars en funcions, acordem amb elles com fer un alto-el-foc definitiu i deixar les armes; i l'aportació internacional. Des del principi, en temps de negociacions secretes, Cuba i Noruega van col·laborar allí. Després va arribar un major suport, no oblidis que els Estats Units també va tenir un representant en els seus desplaçaments a l'Havana.
El que s'ha signat en l'acord s'està complint a mig fer, en el millor dels casos. Com aconseguireu donar-li la volta a això amb uns resultats electorals tan mediocres i que són incipients en el terreny de joc polític legal?
Miri, nosaltres no som ximples, i a l'Havana tampoc vam ser idiotes. Sabíem que era molt difícil aconseguir que es complís els acords allí. Sabíem que havíem de continuar lluitant. I en això estem. Però hem mantingut els dos punts més importants de l'acord. I mantindrem la participació política i la nostra seguretat jurídica costi el que costi. Alguns deien i deien (Ivan) que si Duc aconseguia la presidència, ens arrabassaria la representació parlamentària que s'havia recollit en l'acord. Perquè nosaltres hem aconseguit que aquests parlamentaris i parlamentàries prenguin els seus escons. L'altra clau està en la seguretat jurídica d'aquests ex guerrillers. I també ho mantenim, parant els atacs dels uns i els altres. A aquests dos aspectes se'ls donarà les gràcies pel compliment de la resta de punts de l'acord.
Diu que han aconseguit mantenir la seguretat jurídica. Iván Márquez i una dotzena de líders que han decidit amagar-se amb ell no perceben aquesta seguretat jurídica.
Aquesta és la seva percepció, sí. Però els altres som aquí, tibants, lluitant. Tenim por? Per descomptat! L'Uribismo està contínuament en el sabotatge i el que li han fet a Santrich és precisament una maniobra preparada per a espantar-nos. Bé, alguns dels nostres camarades es van espantar. Cal respectar la por, què li farem? Però el que decideix amagar-se deixa el camí lliure per als qui volen trencar l'acord. Posant en perill el guanyat gràcies a tants esforços.
Un jutge dels Estats Units acusa el directiu de les FARC Jesús Santrich d'un delicte de narcotràfic comès després de la signatura de l'acord de pau i li manté a la presó fins que la justícia colombiana decideix sobre la seva extradició. Diuen que la denúncia és un muntatge. Han advertit vostès algun altre ardit semblant?
Sí. Mai ho he comptat però… aconseguim els àudios d'un líder de l'Exèrcit, que estava preparant un parany contra Pablo Catatumbo i altres burgmestres en col·laboració amb la DEA (Agència antidrogues dels EUA). Ho advertim a temps i denunciem davant la fiscalia.
Hi ha perill de divisió en les FARC?
Sempre hem estat un equip unit i volem seguir units.
No confia vostè en Iván Márquez? És amic seu?
La conec des que va decidir unir a la guerrilla a la lluita, allà per 1982. Treballem junts durant un temps i podem dir que hem tingut una amistat. Va estar al capdavant de la nostra representació en la taula de negociació i no va prendre cap decisió en la taula sense haver debatut i consensuat prèviament amb tot el grup.
Ara, no obstant això, ha pres la distància dels qui estan en el Congrés i dels qui, com vostè, fan activisme polític públic, decidida a amagar-se. No creu que es pot crear una competició per a influir en la direcció de tot l'equip? Algú a qui se li podria ocórrer reemplaçar?
Porto molts anys en la secretaria de les FARC i aquest tipus d'idees no m'entren al cap. Jo mateix em pregunto: Què fa Iván Márquez? Havia expressat la seva preocupació, però no em va avisar abans d'anar-me, ni tan sols a la direcció.
Estarà al capdavant de les FARC durant molt de temps?
Mentre la gent vulgui. Em va donar el primer comandament, nouvingut a la guerrilla, quan em van posar al capdavant d'un ramat de sis homes per a netejar un plàtan. Era molt jove. Des de llavors he après a fer el que he dit, encara que no m'agradi. A mi em van posar infermer contra la meva voluntat. Posar una injecció a algú és un sofriment per a mi, però vaig resistir fins que em van obrir una altra oportunitat. I ho mantindré en el lideratge com és la voluntat del grup.
Què us va en el congrés?
El més important és que estem obrint nous espais. Si s'acumulen els més de 48 parlamentaris (deu de les FARC, 280 en total), el Parlament Basc està en el Congrés. És una força a tenir en compte.
Vol Ivan Duque arrelar el procés de pau?
Necessitem que el president ens senti. Li hem demanat una reunió i fins avui no ens ha rebut, però tinc l'esperança que la convencerem.
Què et ve a la ment en escoltar a Juan Manuel Santos?
Va apostar per la pau. Realment, molt espantat. Santos és un membre nat de la classe dirigent, i aquest procés no l'hauríem pogut posar en marxa si aquesta classe de dirigents no l'hagués volgut. Els vam convèncer i ens van convèncer. La col·laboració va ser molt llarga, i Santos sempre va tenir damunt del cap l'espasa de Dàmocles, que l'uribismo havia posat sobre els seus caps. Quan estàvem al voltant de la taula, per a justificar les seves negatives, ens van dir diverses vegades: “No podem acceptar això; ens pot colpejar amb l'uribismo i destrossar-nos”. No ho oblidaré: al final de la negociació vaig rebre una trucada del president Santos a l'Havana, a la nit, molt tard. Em va demanar que renunciéssim a la participació política, almenys volia que ens quedéssim fora de la competència en les eleccions de 2018. Li vaig contestar que era una línia vermella. Després d'una lluita tan llarga, com deixarem les armes i dir que no entrarem en política? Com, la política com a centre del nostre ésser?
Tens contacte amb Santos ara?
Conec la seva existència a través dels nostres coneguts en comú. Sé que està a Harvard (els EUA) i que treballa en la defensa del procés en aquests entorns acadèmics.
Per què l'Estat no ha ocupat les comarques que vostès controlaven abans?
És una bona pregunta per a ells! L'Estat és incapaç i no ha tingut voluntat política. Jo podria pensar que les autoritats no esperaven arribar a un acord, perquè quan l'aconseguim no estaven preparats. Fes-ho en compte: la reforma del medi rural és el primer punt de l'acord, perquè portem gairebé un any debatent aquest apartat. I perquè es compleixi cal trencar la tradició dels terratinents, cal atacar a moltes forces poderoses: els terratinents, i sovint als narcotraficants que estan barrejats amb ells, i als dirigents polítics de les regions que estan en relació amb ells.
Com es pot acabar el narcotràfic?
Primer deixant a un costat la hipocresia. Hauríem de parlar d'això sense ahobizar, perquè és un tema complicat. A més, en la base està la demanda i la comunitat internacional té, per tant, un paper. Hi ha una cosa clara: no es llevaria el narcotràfic de la repressió.
El diàleg entre el Govern i la guerrilla de l'ELN sembla que passarà, què creus que passarà?
Nosaltres vam fer un gran esforç perquè l'ELN iniciés el seu procés, a la vall del nostre. El nostre avançava i el seu no marxava, i sabíem que això anava a ser un problema. I així ha estat. No van aprofitar l'oportunitat i serà molt més difícil amb Santos i Duc, que representen a la classe de dirigents que no volen iniciar el procés. El que ells volen és la rendició, sense obrir si més no la porta a la negociació política. A nosaltres no ens han obert la porta de bat a bat, però hem trobat un lloc per a entrar en el joc i a partir d'ara ens correspon a nosaltres usar-lo.
Com t'ha canviat saber que tornaràs a ser pare?
Ja, ja, ja. Fa 33 anys vaig tenir una nena, però en la guerra. Li vaig conèixer quan tenia dos mesos i després només li vaig veure de tant en tant, fins que tenia onze anys, li va tocar exiliar-se. En aquella època, els familiars dels líders van començar a segrestar mode de pressió, i estic molt agraït perquè Espanya acceptés a la seva filla. Així que, com comprendràs, no vaig poder conèixer la meva paternitat. Ni el naixement, ni com creix… I ara estic esperant a Jhoanna (la meva parella). Soc molt emotiu i tinc molta preocupació: m'agradaria ser un bon pare, ajudant a la meva parella en tot el que necessita, perquè la tasca més important la té ell.
Timochenko, després de 40 anys de guerra, ha viscut en els moments de pau més pròxims a la mort, per problemes de salut, en tres moments històrics.
"La primera en 2015, a l'Havana: quan celebràvem una assemblea general de converses de pau, enmig de la reunió, em vaig quedar mort. I vaig estar ‘mort’ uns 40 minuts. Em van donar electroshocks i els metges no saben molt bé com, però vaig sortir d'ell, després de passar quatre dies gelat sobre un llit. A mesura que vaig començar a recuperar-me vaig haver de tornar a la reunió perquè els altres no van voler seguir sense mi”. En 2017 va sofrir la segona emergència, pocs dies després que es produís l'abandó de les armes. “Accident cerebrovascular. Se'm va paralitzar la meitat del cos“. La tercera ho ha tingut enguany, el mes de març. Candidat a la presidència de les FARC en l'estrena de les eleccions, va haver de retirar la seva candidatura:“Em van operar de cor perquè tenia les artèries una mica tancades, però vaig haver de tornar a posar-les en marxa immediatament. Fumava tres o quatre paquets al dia, des de llavors li he deixat completament.
Quan ha patit aquests problemes extrems de salut, li hem preguntat si ha relaxat el compromís amb l'equip i ha pensat a donar prioritat al benestar personal. “Això no es va fer públic però en l'assemblea per a crear el partit vaig sentir les lluites internes, i jo no volia entrar aquí. Anàvem a reunir els 111 membres de la direcció, però es van reunir 110; jo vaig ser a l'Havana al metge. Els vaig dir: ‘No em nomeneu president, poseu a un altre i deixeu-me que em recuperi uns tres mesos. Llavors em poso a la disposició del partit per a qualsevol cosa’. L'endemà em van cridar dient que m'havien nomenat president! Es van acabar els descansos que jo tenia al cap, ja, ja…“ (Ha començat a cantar) ‘Et vas ficar a solao i ara has d'aprendre...'
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
Kolonbia eta Venezuela banatzen dituen mugan, Kolonbiako Arauca estatuan, gerra bortitza piztu da azken hilabeteetan ELNren eta FARCeko disidenteen artean. Baina zer ari da gertatzen? Ideologiaz harago, muga-eremu baten logikatik ulertu behar da gatazka, mugalde estrategikoa... [+]
Bost urtez Habanako bake negoziazioetan Kolonbiako gerrillaren ordezkari izan ondoren, Jesus Santrich (Toluviejo, 1966) FARC-EP-Bigarren Marquetalia gerrilla berrien komandantea da, baita bake prozesuaren porrotaren isla ere.
Akordioa sinatu ondoren, Santrich urtebete baino... [+]
Carlos Antonio Lozada senatari kolonbiarrak jakitera eman duenez, FARC alderdi ezkertiarrak ez du Marquez alderdikidearen berririk. Beste bi gerrillari ohi ere desagertuta daude.