Els missatges interessats que busquen el benefici polític, que ja ens són coneguts, han fet un lloc en la nostra societat precarizada, estan adquirint legitimitat en l'opinió pública, i les muralles mentals que estem creant es transformen després en muralles físiques. No en va, Europa ha aixecat durant aquests anys 1.000 quilòmetres de muralles que només busquen frenar la migració, sis vegades més que l'antic mur de Berlín. Tampoc són pocs els que moren al Mediterrani. I la matança seguirà igual, tret que es canviï radicalment la política migratòria.

No obstant això, lluny de les muralles
i de les escasses polítiques institucionals, les xarxes ciutadanes han donat una resposta meritòria a l'assumpte. Han ofert solidaritat i suport als migrants que arriben al nostre país més enllà de la caritat i s'han sumat a la lluita per un acolliment digne i integral. Aquests són, per exemple, els que han tret el manifest “Euskal Herria, poble d'acolliment”, recordant que Euskal Herria sempre ha obert els braços als quals han vingut; són els que el pròxim 26 de gener faran una manifestació a Irun en solidaritat amb les persones que estan en el trànsit; i són els que es mobilitzaran el 5 de maig en diferents ciutats i pobles d'Europa en defensa dels drets humans. Exigiran “el dret a la vida i a la lliure circulació de totes les persones del món”, ja que ningú és il·legal, o ningú hauria de ser il·legal per haver nascut en un lloc determinat i en un altre.