El procés d'aprenentatge és complex. Complex per la implicació de múltiples agents, sentits i sentiments. No és lineal, ja que els resultats no són una mera suma d'objectes. També és plural, perquè encara que tots tenim la capacitat d'aprendre, les nostres característiques fan que la creació i el resultat siguin molt variats. I l'acròbata. També l'acròbata, perquè els pensaments salten d'un camp a un altre.

Reconeixem que el procés d'aprenentatge no es pot encaixar en una caixa, que malgrat els molts estímuls que els afecten no tenen per què ser el mateix, que cadascun té diferents maneres d'entendre les coses, que no és possible mantenir l'atenció durant molt de temps, que els pensaments tenen corts i salts… Llavors, en la majoria dels àmbits d'aprenentatge que considerem formals, per què no tenim en compte aquestes característiques? Per què establir límits ficticis? Crec que aquestes actituds s'oposen al procés d'aprenentatge i són un sistema de control per a la creació i per a la vida.

En la majoria dels casos, els estudis en educació formal són principalment dirigits. Al voltant d'una teoria es crea una narració estricta, i els professors ens centrem en això, sense treure res o res del guió, reduint al receptor les possibilitats de desenvolupament. Així, es creen espais controlats tant per a les institucions com per als professors i professores, i es construeixen relacions de poder que potencien la primacia de totes dues entitats. Els professors el far de la saviesa? No, no! I té amo l'ensenyament? Jo crec que no. El sistema educatiu estàtic i unidireccional ens condemna a repetir el que coneixem d'una altra manera i, si no volem això, crec que hauríem de canviar les bases del sistema educatiu.

Si les fronteres entre el professorat i l'alumnat anessin difuses, per exemple, els rols es canviarien contínuament i ens dirigiríem als estudis comunitaris. Si no rebutgem el desaprendre, ens trobaríem respirant en processos d'aprenentatge més holístics, sense por de la formació de sabers readaptats que es cusen i alliberen. Si creéssim recursos d'empatia i oberts, seríem companys i companyes…

Els tipus d'educació transmeten models de vida i viceversa. Si volem canvis haurem de sentir-nos/pensar/emprendre en dimensions complexes multicapa. No sé com es fa, però sé que vull companys de classe.