“Per què hem perdut la fe en els aliments salvatges?”. Aquesta és la pregunta que dirigeix al públic el biòleg César Lema Costas al començament de les seves intervencions. L'autor del llibre Manual de cuina bellotera per a l'era postpetroliera (Com fer la cuina de gla, per a preparar la vida post-petroliera) acaba d'estar al País Basc presentant el seu últim treball. Els membres de la Cuina Goiabe han organitzat la iniciativa “Ezkurra Basotik - Ara” en col·laboració amb l'associació Amics de San Prudencio de Getaria i Basés. El 8 de desembre es va celebrar el programa de tot el dia.
El sabor de les plantes silvestres (re)aprenent
“Si els nostres avantpassats van menjar glans durant milers d'anys, com és possible que avui no puguem menjar?”. Ezkurra és un aliment salvatge, com explica Lemoa, i nosaltres estem cada vegada més familiaritzats amb el món. Aquesta pot ser una de les raons principals. No obstant això, el biòleg no dubte que darrere de l'exclusió de la gla durant anys hi ha també interessos polítics.
Asier Bastarrika de Goiabe Gorostiza i Leire Albisu Iriarte van començar fa temps a experimentar amb plantes silvestres: “Veiem que treballem per a crear algunes plantes, però la naturalesa ens està oferint unes altres”. Un dels objectius de la iniciativa ha estat posar en valor les plantes silvestres, sovint denominades “males herbes”, i la gla, però també mostrar que un altre model forestal és possible i interessant.
Saltar de la teoria a la pràctica
Durant el dia organitzat entorn d'Ezkurra els assistents van tenir alguna cosa a veure, aprendre i degustar. Al matí van realitzar un recorregut per un bosc pròxim a San Prudencio acompanyat de les explicacions de Lemoa. A continuació, van tenir una conferència del biòleg sobre la gla, on va explicar la situació històrica del fruit, les seves explicacions nutricionals i el seu aspecte pràctic: com llevar els tanins de glans i com tractar-los perquè sigui comestible.
Per a acabar, els participants van tenir un esmorzar especial: “sopa de bruixes” feta amb glans i plantes silvestres, cafè de glans, pa de glans, galetes salades amb glans… Van participar més d'un centenar de persones. El grup Anarkronikus va amenitzar la festa amb música medieval.
Què més? Els membres de la Cuina de Goiabe seguiran la marxa fins ara: “Nosaltres anem a poc a poc, però continuarem experimentant en això d'una manera humil i veurem què surt”.
