Què és la dansa?
Per a mi la vida. És un moviment que es realitza en el temps i en l'espai. Jo veig el ball a tot arreu. Una dansa és la vida mateixa, i cal viure amb tècnica, composició i elegància, límit.

Si no hi hagués ball...
No vull ni pensar! La veritat és que no crec que hagi de pensar en això, perquè sempre es pot ballar.

Sempre?
Malgrat les limitacions, sempre hi ha una dansa, una manera de ballar.

Però “no sé ballar”.
Cal aprendre, és un llenguatge nou i per això requereix pràctica, estar disposat a ficar la pota i no tenir massa ego per a poder continuar intentant-ho. Amb ganes, qualsevol pot aprendre.

També –i vostè és aquí– les persones amb mobilitat reduïda.
Pots trobar un punt de partida amb qualsevol persona. Amb la mobilitat reduïda, busquem la manera de fomentar la mobilitat. És com una brasa, que bufa i creix.

Què és la dansa integradora?Donar accés a aquells espais i activitats que
fins ara no han tingut accés a aquests. Cada vegada es dona més, encara que calgui lluitar molt. A vegades, l'interessant és la integració, ajuntar gent amb diferents capacitats en la dansa. Altres vegades soc partidari de treballar amb poblacions concretes. Per exemple, treballar només amb gent en cadira de rodes.

Va començar a aprofundir en el tema amb persones amb esclerosi múltiple.
Volia fer alguna cosa per a ajudar a la gent a través de la dansa. Tenia un alumne de fisioterapeuta de l'associació d'esclerosi múltiple de Navarra. Li vaig suggerir una oportunitat, que li va semblar bona. Vaig ser prudent a estudiar coses relacionades amb la malaltia, la qual cosa convenia i no convenia. Va començar i va ser meravellós.

Per què?
Va ser màgic. Treballem la improvisació. Els ajudem a moure's, perquè molts tenien grans limitacions. Va ser increïble, però no em va sorprendre, perquè a ells també se'ls va passar el que ens passa a tots els ballarins: la dansa et transforma.es més, l'esclerosi et porta a tenir cada vegada menys mobilitat, però els nostres alumnes cada vegada tenien més. No tots, perquè és una malaltia dura, però vam veure beneficis físics, psíquics i artístics.

També has parlat amb gent amb parkinson i amb persones majors. Què els dona la dansa?
Consciència corporal. La dansa fa que el cos se senti com un ésser harmònic, que se senti com un ésser positiu, alguna cosa per a gaudir. També senten el plaer de la creativitat, perquè treballem amb la improvisació.

Què li ha donat a vostè?
Qualsevol ballarí, arribat a una edat, comença a pensar que ja no pot més, que tot li fa mal, que no té energia... Jo vaig començar a pensar fa deu anys que no seguiria el ritme, i ara penso que ballaré per sempre, perquè sempre tindré una manera de ballar, en gairebé qualsevol situació. A més de l'alegria, això em dona molta tranquil·litat, podré continuar aprenent, malgrat els canvis que s'estan donant en el meu propi cos. Això és continuar desenvolupant-se com a artista i coreògraf. Tot m'estimula.

Què som quan ballem?
Som música i la música la cura. Jo solc triar música amb molta cura, sobretot quan es tracta de persones fràgils, perquè influeix molt. Ens porta la música al nostre interior, la sentim dins, i de sobte, el nostre cos és un instrument.

Per què ballem tan poc?
Perquè la gent no té temps o es malgasta en els comptes virtuals. El més meravellós de la dansa és que aquí i ara ocorre i la pantalla no és vàlida, es necessiten almenys tres dimensions. La vergonya també influeix, i crec que en aquest país és una malaltia endèmica, encara que a vegades és important i alguns haurien de tenir més. També falta paciència perquè el ball és lent.

No és perquè la dansa té una imatge elitista?
Sí, i això és el millor de la dansa inclusiva, la idea del que qualsevol pot fer. Els ballarins de dansa clàssica i contemporània semblen superhumanos, perquè hem arribat al nivell tècnic que sembla gairebé impossible, i això tal vegada deixa al públic fora, perquè no ho sent. Però la dansa té tantes facetes que sempre es pot gaudir d'ella. No seràs Baryshnikov, però pots ballar en la plaça del poble. Abans es feia així, i això també és dansa. Un bon ballet clàssic és bell i cal pagar el que val, però hi ha molt més dansa.