Dices que ets gitana, mestissa i feminista, i et pregunto com has arribat a reivindicar aquestes tres identitats.

Tot és un. Moltes vegades m'han preguntat si sofreixo més perquè soc dona o perquè soc gitana, però, mira, no em puc dividir en tres parts. Em presento com a gitano perquè ho soc, i dic que soc mestís per a deslliurar-me d'aquest assumpte d'Hitler i de la puresa racial. Realment soc un mestís, però, de totes maneres, no estic segur de la quantitat de sang que pateixo. L'altra vegada em van fer una transfusió i no sé si aquesta sang era donada per gitanos o pallassos, així que…

Demostra l'absurd que pot ser aquesta passió per “mesurar” a la raça.

Sí, és absurd. Hitler ho feia així: si en una de les setzenes eres gitana, és a dir, la teva besàvia era gitana, li bastava amb enviar-ho a la cambra de gas. Pensa-ho!

I feminista?

Com no! A més, és una feminista gitana i mestissa. En la societat en la qual vivim, no hi ha una altra cosa que enfrontar-nos als dos: al patriarcat i al racisme antigitano, que són germans. No ho oblidem. No podem lluitar cadascun pel seu costat, necessitem aliances, perquè són dos animals mascles, germans, s'alimenten mútuament. No acabarem amb el patriarcat sol si ataquem al patriarcat.

Dius que en el gueto vas descobrir la condició gitana i fora d'ella la persecució contra els gitanos.

Va haver-hi alguns fulgors. Crec que a tots ens ha passat, també amb el feminisme: de sobte alguna cosa et fa espetegar i t'adones que el que t'ha passat va més enllà de tu i té arrels molt profundes. Jo vaig créixer i vaig viure molt de temps amb els pallassos, després vaig estar 5 anys en el gueto i allí vaig descobrir la meva condició gitana, allí vaig descobrir l'estructura social dels gitanos, com ens organitzem, com creixem els nens… Vaig trobar tot aquest bon caràcter gitano. M'identificaven com a gitano, com abans no.

I després?

Després vaig sortir del gueto perquè una persona em va ajudar, per això i vaig voler sortir, per descomptat, però sense ajuda no es pot sortir. Llavors, fora d'ell, m'he adonat del que realment volia dir estar en el gueto i del que m'implicava sofriment. Amb la violència masclista ocorre el mateix, sigui el que sigui: quan surts d'aquí veus el que realment has sofert.

Diu vostè que va trobar “tot aquest bon caràcter gitano”. En què consisteix?

La veritat és que no hi ha ni bona ni mala part. D'una banda està l'imaginari dels paios i per un altre la realitat real dels gitanos, que és l'única diferència. En l'imaginari dels Paios, les dones gitanes són subordinades i els homes masclistes; som bruts, no els rentem els cervells als nens… Estupideses. Però la realitat dels gitanos és que les institucions han creat guetos i allí ens han anat acumulant.

Acaba d'escriure sobre el gueto. Vostè diu: “La majoria dels gitanos vivim en el gueto, i els guetos, en definitiva, són el resultat d'una política urbanística contra els gitanos: aïllen, allunyen i apilen als gitanos per a controlar-los millor i tranquil·litzar a la resta de la ciutadania”.

La gent creu que els gitanos viuen en el gueto perquè així ho volen, perquè els donen ajudes i l'aigua gratis, però no és així. Construeixen cases i ens introdueixen, perquè en aquesta península no pots viure en una caravana, només tens una opció: comprar un pis o llogar-lo, i ja està. I jo no vull això, jo no vull hipoteques i treballar 16 hores al dia. Sovint em diuen que els gitanos no treballem i els contesto: gràcies. Perquè no volem aquest model, ens l'han venut.

Ja hem esmentat dues o tres vegades el racisme contra els gitanos, així que l'abordarem. Què és?

El racisme és una forma que parteix de la ideologia de la preponderància de la raça dels pallassos. Els models organitzatius dels pallassos s'imposen a tots els pobles, tant en la política com en la cultura, i és estructural, està en totes les estructures de la societat. Ja vaig dir l'altre dia que un ric gitano i una gitana pobra sofreixen de la mateixa manera el racisme gitano i m'han donat una bona pallissa per dir això, però és així. Per descomptat, hi ha creus, hi ha patriarcat, aporofòbia, etc., però aquest racisme anti-gitano és estructural, institucional, el sistema paio capitalista patriarcal l'impulsa i afecta també a l'home ric gitano.

Fixem-nos en una d'aquestes cruïlles: dona i gitana. Rebeu atacs específics?

Sí, es diu racisme patriarcal contra els gitanos. Alguns ho criden gititofobia de gènere, però a mi no m'agrada. La gititofobia és una fòbia, és a dir, la repugnància o l'odi als gitanos, però no té poder per a establir les lleis. No obstant això, el racisme gitano és un sistema, igual que el patriarcat. Llavors, el racisme patriarcal contra els gitanos afecta a les dones de manera exclusiva. Per exemple, segons el ministre d'Educació, el fracàs escolar dels nostres nens és la culpa dels gitanos amants. Però el ministre potser hauria de pensar que és la seva responsabilitat, la dels professors racistes i el sistema antigitano en general. Segons dades del Ministeri d'Educació, el 67% dels gitanos i gitanes han fracassat a l'escola. Si fos el 67% dels nens, el ministre organitzaria reunions, parlaria amb l'un i l'altre, i els membres de la comunitat educativa pensarien que alguna cosa s'està fent mal i tractarien d'arreglar-ho. Però com aquests nens són gitanos, ens tiren la culpa, amoi.

També sofriu racisme en els centres de salut, no?

Sí, la institució mèdica és racista i tracten d'enganyar-nos, de convèncer-nos. Ens ofereixen hormones, no ens quedem embarassades, perquè, per descomptat, què farem amb els tres nens? Bé, perquè si vull tenir tres nens, és assumpte meu, no els educarà ell. Els educaré jo mateix, nosaltres. I no és només el sistema sanitari, sinó també els serveis socials, la policia i el sistema de justícia. Si vas al Servei Social i sol·licites allí la subvenció que et correspon per viure en qualsevol ciutat, et pregunten quants nens tens i per què tens tants, i si tens tants nens i com cries, etc. Per contra, si una dona paio té deu nens, és de l'Opus Dei, i no hi ha cap problema. O si, en l'altre extrem, una dona paio té quatre nens i els cria mitjançant un mètode alternatiu i no els mana a l'escola perquè fa home schooling i no sé què, ens sembla genial.

Tant Nicolás Jiménez com ell han escrit un article sobre el racisme gitano i han elaborat un extens llistat d'exemples sobre com es duu a terme en l'Estat espanyol. Molts dels exemples tenen a veure amb les lleis: per exemple, la falta de reconeixement del poble gitano.

Sí, o per donar un altre exemple, tampoc reconeixen la nostra bandera. Què passa si es crema una bandera espanyola? Vas a la presó, ets etarra. No obstant això, si es crema la bandera gitana, no passa res, es pot cremar, es pot obrir en les xarxes i no passarà res. Això és un reconeixement tremend, i no sols ocorre a Espanya, aquí tampoc es reconeix la nostra bandera. I, al meu entendre, aquí… Bueno, jo no us diré com heu de fer les coses, però si volem ser d'una altra manera, cal fer les coses d'una altra manera.

Aquí hauríem de tenir més sensibilitat?

Per descomptat, per l'idioma, per la identitat… Si visqués aquí militaria en EH Bildu, pel reconeixement dels pobles. Crec que aquí podem tenir grans aliats.

El racisme sistèmic contra la població gitana no és una qüestió d'ahir en l'Estat espanyol. He pres aquesta dada del vostre article: “En 1749 va succeir alguna cosa que avui diríem un intent de genocidi: tots els gitanos van ser capturats, homes, dones i nens. Els homes van ser enviats als arsenals de la marina a fer el necessari i les dones a les cases de misericòrdia, també a treballar”. Però heu sobreviscut. Quina estratègia de resistència heu utilitzat?

Abans d'arribar a la pregunta, vull esmentar-li una altra cosa. En 1749 es va produir a Espanya una gran batuda contra els gitanos. Va arribar a Euskal Herria una mica més tard, però quan les autoritats van rebre la carta de la batuda, van respondre: Però per a què farem la batuda, perquè aquí ja no queda cap gitano! Al País Basc es va fer una neteja ètnica enorme, molt més dura que en altres llocs.

Dit això, en l'època de la batuda els gitanos van fer una gran resistència, i les dones van fer el més important. Per descomptat, només hem rebut el que s'ha documentat. Manuel Martínez Paya ha estat investigant això, i com és un gran aliat, em passa dades. Les dones gitanes detingudes en tot l'Estat van ser reunides en tres cases de misericòrdia: Saragossa, Catalunya i Dénia. I les dones de Saragossa van fer una gran resistència. Volien obligar-los a la missa i a rentar i cuidar als malalts, que s'havien fet xixines i s'havien despullat. Van fer de tot. Tenim moltes estratègies de resistència i vindrien molt bé al feminisme, així que ja ho sabeu!

Escriu en diversos mitjans i denúncia el racisme racista contra els gitanos. Com t'han rebut els lectors?

Molt bé. Sé que últimament he estat una mica dur, però escric perseguint les entranyes i els impulsos. Escric quan em fa mal alguna cosa i no puc escriure sense sentir el que escric. No soc periodista, escric articles d'opinió i a vegades penso que potser hauria d'escriure amb més calma, perquè em sembla que podem i hauríem de ser aliats. Però sempre m'acusen del mateix i estic avorrit. Sempre em diuen: no us integreu. I jo els contesto: gràcies, em sembla un elogi. Perquè som una alternativa, una de les poques alternatives al model social vigent en l'actualitat, i vull que l'esquerra i el feminisme ens tractin com a aliats, i l'independentisme, perquè em sembla una lluita molt important, jo soc un nacionalista gitano. Hi ha molt a aprendre, i podem ser aliats i lluitar junts contra aquest sistema que ens oprimeix.

Per a acabar, una pregunta sobre les preguntes. Ha realitzat algunes entrevistes: hi ha alguna cosa que mai li han preguntat i que li agradaria que respongués?

Miri, m'agradaria fer personalment una entrevista a un paio i preguntar-li per què el sistema pallasso m'oprimeix. Per què és un sistema pallasso? No creu que hauríem de construir una alternativa?