"La competència entre Zuberera i Batua és un nou fenomen lingüístic, però hem d'entendre-la com la competència lingüística dels joves". Així hem après a Maider Bedaxagar.

Suletino i unit junts

La mare o l'avi continuen sent els transmissors naturals del suletino. En part, fan un model clàssic de transmissió, ja que hi ha pares que han renunciat voluntàriament al basc, per la qual cosa Bedaxagar interpreta el rol d'Amañi com una cosa única en moltes famílies. A més, els joves aprenen suletino en les ikastoles i els adults en les Gau-eskolas. A poc a poc es van unint tots dos. Per exemple, el basc ha ocupat un lloc molt ampli en un món laboral que fins ara ha estat un camp aliè. Així mateix, en el sector terciari, en els serveis, en general, el basc ha guanyat prestigi. Paradoxalment, en el camp de l'agricultura, sent l'àmbit natural del basc, la transmissió ha anat disminuint any rere any.

El lloc natural o predominant de Zuberera es troba avui dia en l'oci. Gràcies a la intensa cultura local, segueix arraconada entre la gent. Ha anat renovant-se en les manifestacions culturals –com les pastorals i les mascarades– i continua viu. Al mateix temps, ha pres un nou lloc en els mitjans de comunicació. El Botza de Xibero és el mitjà de comunicació principal, dedicat principalment al suletino. Com Euskal Irratiak pertany a la federació –Gure Irratia i Antxeta Irratia de Lapurdi, i al costat de la Ràdio Irulegi de Baxenabarre–, l'oferta de programes comuns ha suposat la transformació del basc i ha possibilitat la creació del “Batua d'Iparralde”. Així mateix, el “Batua del Sud ” ha irromput a les cases d'EiTB, on també ha participat EiTB. Així, en els últims vint anys s'està sembrant un basc que va més enllà del suletino. Els mitjans audiovisuals són els mitjans auxiliars de la transmissió del suletino, no obstant això, els escrits, com els periòdics i revistes, com Berria i ARGIA, difícilment aconsegueixen afermar la normalitat del basc. Només cinc de cada cent euskaldunes llegeixen en basc unificat.

Existeixen dues ikastoles: Sohütan (Petta) i Aloz (Basabürüa). No obstant això, en Zuberera, en els últims vint anys, s'ha obert la via d'aprenentatge cap al basc batua. Transmeten la consciència del dialecte a nens i joves, però adverteixen als alumnes que el basc unificat és imprescindible per a avançar cap als altres dialectes. Malgrat la complexitat de la situació sociolingüística d'Euskal Herria, les noves generacions s'estan donant compte de la riquesa del basc. En la reflexió del filòleg s'observa la següent premissa: “El basc parlat i llegit serà garantit ineludiblement pels nous nens i joves”.

El Centre de Pedagogia IKAS és l'encarregat de crear el material didàctic, que està consolidat en Uztaritze. L'ensenyament en basc s'ha desenvolupat gràcies a IKAS; el basc batua escrit en Iparralde ha estat en gran manera un assoliment d'IKAS. És més, com el cas especial del suletino, IKAS ha reeditat en suletino els programes i llibres escolars de cara a les escoles de Zuberoa. L'únic dialecte que ha estat adaptat a les seves escoles ha estat el suletino. En la línia de la política lingüística d'IKAS, els alumnes i alumnes d'Iparralde majors de 8 anys comencen a formar-se en el basc unificat d'Iparralde, així com els alumnes i alumnes de Zuberoa.

Etapa dels Col·legis

El canvi des del primer curs –Haurreskola– fins al segon –Col·legi– és un moment difícil i decisiu en la vida de l'alumnat. Les assignatures són cada vegada més àmplies, més completes. Fa 30 anys, els primers alumnes de Zuberoa de les ikastoles van començar a estudiar en el col·legi Xalbador de Kanbo. Actualment treballen en el col·legi Manex Erdozaintzi de Larzabal (Baixa Navarra). Aquest canvi va suposar un gran “salt” per a alguns estudiants en el passat i encara avui no és fàcil sortir de Zuberoa. Sense quedar-se en l'internat escolar, és molt difícil que els alumnes vagin de casa a l'escola. És més, haver de treballar els estudis en un nou basc requereix un major esforç. El canvi del dialecte basc al basc estàndard fa que se submergeixin en nous estudis. Per primera vegada, es troben en una societat nova, la majoria dels estudiants són de la Baixa Navarra, i en el seu dia a dia experimenten un altre tipus d'intercanvis, comencen una nova etapa de socialització. És el moment de la inflexió. Davant el temor que l'escola sigui en basc unificat, els pares temen que sigui massa pobre per a donar suport al seu nivell de basc: “El límit lingüístic de Zuberera i de l'unit és tan fort, i tan emocional, que posen en qüestió la continuïtat dels estudis en basc. Sembla que ho porto al col·legi de Seaska o no el porto”, diu Bedaxagar.

Competències lingüístiques dels joves

No obstant això, els joves que fan el pas en la nova lliçó, després d'una adaptació gramatical i sintática, una vegada apresa la jugada al batua en el vocabulari i en el llenguatge verbal, aconsegueixen un canvi significatiu pel que fa a l'alocabilidad de l'idioma. L'interlocutor ens diu que “el basc que utilitzen els suletinos actuals no és un suletino adaptat a la suma, ni el basc estàndard que part del suletino. Els joves zuberotarras parlen com si el basc unificat no anessin suletinos. Són dos els propietaris del basc. Els joves, inevitablement, han abandonat algunes formes de sintaxis i pluralitat del suletino. En el camp de la fonologia s'han produït grans transformacions fonètiques. S'atribueixen al suletino tres característiques fonètiques principals: l'accent paraxítono, el sospir i els sons especials. Així diu Bedaxagar: “El basc batua dels joves va adquirint una entonació que no és suletina. Els euskaldunberris difícilment guardaran el sospir. I el so ü mai li surt de la boca”. L'ús del basc batua ha suposat el desenvolupament d'altres competències lingüístiques en les noves generacions. Els alumnes que comencen en les ikastoles infantils, estudien en primer i segon i acaben els seus estudis en el Liceu adquireixen nous sons i accents. Al mateix temps, els que parlen des de petits cap al suletino continuen controlant els seus propis sons.

Avantatges i incerteses

Sens dubte, l'ensenyament i l'evolució del basc han transformat la relació social dels i les zuberotarras. Els joves d'aquesta nova generació són capaces de parlar en basca amb els euskaldunes d'altres territoris, tant del nord com del sud. Al capdavant dels nous ponents zuberotarras s'ha creat una nova dimensió d'Euskal Herria. Els zuberotarras, fins fa pocs anys, han estat rarament en basc amb els euskaldunes d'altres territoris, ja que en el passat, han usat el francès o l'espanyol en creuar-se amb altres bascos d'elit. En opinió de Bedaxagar, “el suletino ha sortit de l'aïllament lingüístic que s'havia donat fins ara”.

Els dubtes no són escasses, no obstant això. Els propietaris de les dues variants lingüístiques “poden alimentar dos llenguatges?”. Quan parlen de batú no utilitzen el seu dialecte per a enriquir el basc estàndard: “La relació entre dos llenguatges és bastant desequilibrada i heterogènia”. En opinió de Bedaxagar, “aquesta situació genera una espècie de jerarquia lingüística, lamentable en alguns moments”. Això ha creat un dubte: “Fins quan duraran aquests parlants?”. Els parlants qüestionen la practicitat d'aquesta llengua. Abans de res, "com cal cridar a aquests nous parlants?", s'ha preguntat el ponent. De fet, per a poder realitzar un estudi més exhaustiu, s'hauria d'investigar en profunditat la naturalesa dels parlants que tenen aquest nou basc, per a poder identificar-los i descriure'ls bé.