Suposem que el capital codifice l'il·limitat. No sé de qui és, però està en l'aire. Em sembla fort, per exemple, que a la fi del segle XIX, quan Harvey escriu, París va ser igualat perquè el capital circulés millor. Però és la formulació d'un geògraf marxista, qui sap. O se'm fa simpàtic quan l'escultura de Jeff Koons de Byung-Chul Han a Berlín estableix una connexió entre l'I-phone i el Braziliang Waxing. Però aquest és un filòsof pop, i qui sap. M'agraden del costat literari. D'altra banda, crec que hi ha pocs dubtes: vivim en l'era de la planitud. Espejado en pantalles planes de contacte, envoltat de superfícies sense arrugues, les superfícies sense pèl s'igualen a dreta i esquerra. Aquesta realitat necessita contrast.

He triat un joc superficial: m'he fixat en els llibres de no ficció que he vist en els aparadors de dues llibreries. Un dels meus admirats columnistes comenta les best sellers un parell de vegades a l'any, presentant els llibres més venuts com a mirall de la cultura dominant alemanya. Avisa amb antelació que no els ha llegit íntegrament. Ni tan sols els vaig obrir. Em porta per títol i, en la mesura en què sigui possible, els donaré amb la traducció literal de l'alemany:

Un llibre de fotos amb un aspecte elegant: Civilització. Com vivim avui. Sota, l'últim Sennett: Ciutat oberta. (Vaig llegir que no, però li vaig sentir dir directament que així havia de ser la ciutat del futur. Com a exemple oposat, Haussmann va fer el que va fer en el segle XIX a París i Shangai ho va fer a la fi del segle XX).

A l'esquerra –en l'aparador–: De les ruïnes de l'Imperi: Rebel·lió contra Occident i resurrecció d'Àsia. Més a l'esquerra, amb un disseny de vermell i blanc i negre que imita l'estètica de l'art propagandístic: Reinvenció de la dictadura. Com organitza la Xina l'Estat de Vesilancia Digital i com ens deixa impactats.

En el segon aparador, seguint amb la dictadura: Què significa la responsabilitat personal en la dictadura? Escrita fa més de mig segle, Hannah Arendt està representada amb més d'un títol. En la primera botiga hi havia un altre sobre la dimensió política de l'amistat: Amistat en temps foscos. Lletres negres sobre fons vermell. Davant, blancs i negres sobre fons blau: Per què acaba l'amor d'Eva Illouze. Qui coneix a Illou sap que el Capitalisme no es deixarà fora de la vida amorosa.

Un llibret amb aspecte de clàssic sobre la naturalesa i el valor de la democràcia en la secció groga de butxaca. No en la data de publicació, però sí en la història de la democràcia, fent una mica més enrere: Els grecs i la invenció de la Cultura. Fins a on podem retrocedir? També hi havia una bona edició de l'Origen de les Espècies de Charles Darwin. Aquesta curiositat ens porta al principi: Darwin es va preguntar per què l'home té menys pèl que els seus avantpassats. És una marca de progrés humà?

En contra del que el seu origen podia anunciar: Michelle Obama i el seu Becoming. D'entre els títols que apareixen en les llistes de Best seller, també a Alemanya, aquest és l'únic que apareixia en els aparadors.

Els venedors de llibres ja ho fan com a comissaris de museus. No poden deixar de fer aquest treball. Ofereixen filtres sense algorismes. Mentre són aquí, a l'altre costat de l'aparador, els textos no tenen poder. Però algú ha de creuar el cristall i mostrar els hams dels discursos per a anar a l'altre costat.