Vaig participar per primera vegada en l'Acampada de les Petites Revolucions en un curs/taller entre homes. Crec que la majoria de nosaltres ens acostem animats pel treball de les feministes, vaig sentir en la majoria de nosaltres el desig de fer alguna cosa, –tal mea culpa ?–.
Una de les conclusions que es va treure va ser, al meu entendre, la més important, que els violadors i agressors no neixen del no-res, sinó de la criança de microagressions masclistes i acudits de conducta que tenim afegits entre els homes. Aquest ecosistema és el que alimenta l'atac, l'agressor. Som receptors passius quan no som agents actius de l'ecosistema. Els homes, per exemple, no denunciem als homes com a masclistes, normalment ho deixem a la feminista local.
Amb dotze anys em vaig acostar a una noia per darrere en les festes del poble i li vaig tocar els sins, amb setzens tocé el cul a un altre, amb els de la quadrilla “he classificat” a les noies pel seu físic...
També va ser molt interessant discutir què fer amb un agressor després d'una denúncia. Aquí, una vegada més, són les feministes –i no la quadrilla/família de l'agressor– les que demanden/impulsen l'atenció psicològica de l'agressor.
Què podem fer els homes blancs que estem asseguts en la butaca de la piràmide d'hegemonia? Potser és el primer a repassar la nostra manera de viure. Potser hem estat “jo”, o “un amic meu” que resulta tan fructífer per a aquesta mena de situacions, els qui hem comès actituds, comentaris, acudits i micro agressions masclistes; també els que hem vist al nostre costat i que no hem dit res al meu germà, amic de la quadrilla o al meu pare. Perquè si totes les dones han sofert alguna vegada un #nikerebai, tots els homes hem provocat #nikerebai.
#Nikerebai: a penes havia treballat a casa de la meva mare en comparació amb la meva germana, als dotze anys em vaig acostar a una noia per darrere en les festes del poble i li vaig tocar els sins, als setze tocé el cul a un altre. Amb els de la quadrilla he “classificat” a les noies pel seu físic, he destruït les seves formes físiques, també en el nostre cas han estat els nois ligones –i en el millor sentit de la paraula els “cabrons”–, però les noies són poltres calents –si no ho vam dir “quina puta”–. Una vegada vam ser a un prostíbul. Vaig cantar “El que no boti marieta” i vaig dir “aquesta noia és tortillera”. He oprimit la paraula a diverses amigues, les he subestimat cent vegades. M'han arribat al whatsapp mil acudits de mal gust, un vídeo masclista, i no he pres cap mesura dràstica. Vaig conèixer a l'un o l'altre agressor, no vaig saber com comportar-me, i li vaig donar l'esquena, a la noia agredida, i a la situació en si.
Home blanc hetero hegemònic de família i quadrilla normal: #nikerebai. #gukerebai. n
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]