El lleó d'Arrikrutz cara a cara
- Oñati, 1966. Dos alumnes del seminari d'Arantzazu, el carboner Iñaki Zubeldia i el val·lisoletà Jesús Manuel Maroto van aprofitar el descans del diumenge per a entrar en les coves d'Arrikrutz.
En paraules de Zubeldia, “la bellesa d'Arrikrutz ens fascinava. Entrem sovint en la cova, però fins llavors no havíem aconseguit el nostre objectiu: Arribada a la sala d'Aranzadi. L'habitació era impressionant i gràcies als plans i als llibres teníem coneixement d'ella”.
Amb torxes d'espelmes de la basílica a la mà, els amants de l'espeleologia van aconseguir arribar aquest diumenge a la sala d'Aranzadi. Però, en intentar escapar, es van perdre. Durant més de dotze hores van estar perduts en el sistema càrstic sinuós de Gesaltza-Arrikrutz, que consta de sis nivells i 15 km. Per a la tranquil·litat de tots dos, finalment van trobar la sortida i, per a la felicitat de l'arqueologia, no van sortir amb les mans buides; es van emportar la dent d'un lleó al paleontòleg Jesús Altuna, que va confirmar la troballa.
Mentre es trobaven perduts, els alumnes d'Arantzazu van trobar l'esquelet d'un lleó de les coves (Panthera llegeixo spelaea), fa uns 35.000 anys. A partir de llavors, a aquesta zona de la cova se'n diria Galeria del Lleó. El lleó, de 1,2 metres d'altura fins a l'espatlla, mesurava 2,2 metres de llarg i sobreviuria a uns 250 kg de pes. Malgrat ser un felí terrible, no era el gra més gran de la seva espècie. En una altra de les galeries d'Arrikrutz es va trobar el fèmur d'un lleó, que, segons l'os, tindria un pes aproximat de 330 kg. El lleó de les coves va desaparèixer d'Euràsia fa 15.000-10.000 anys, i per tant de les proximitats d'Arrikrutz, a causa de l'escalfament climàtic i a la caça humana.
En Arrikrutz també s'han trobat restes de més animals: el rinoceront pelut (Coleodonta antiquitatis), el hiena de les coves (Crocuta crocuta spelaea), el cérvol gegant (Megaloceros giganteus)… En les coves (Urssus pelaeus) també hi ha un “cementiri” on, segons tots els indicis, es moren al costat dels hibernits.
Però la troballa més important d'Arrikrutz és el del lleó, l'esquelet de lleó més complet trobat en la Península Ibèrica, un dels pocs d'Europa. L'esquelet, que es troba ben guardat des que es va treure la peça de la galeria, es va emportar gairebé dos anys. Des de 2007, Arrikrutz està obert al públic, podent recórrer fins a 500 metres de la xarxa de coves i veure una rèplica del lleó. Però hi ha poques possibilitats de veure l'esquelet real. Aquest és el privilegi que tindran els que s'acostin al Museu Sant Telmo de Donostia-Sant Sebastià fins al pròxim 10 de febrer.
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Un grup d'arqueòlegs de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia (EE. És a dir, els homes no llançaven les llances per a caçar mamuts i altres grans mamífers. Aquesta era la hipòtesi que fins ara estava més estesa, la tècnica que hem vist en pel·lícules,... [+]
Geissenkloesterle (Alemanya), fa 42.000 anys. Els que vivien en la cova de la conca del Danubi van fer una flauta amb ossos d'ocell i ivori mamut. En la mateixa època, els habitants de la cova de Divje Babe a Eslovènia també van fer una flauta amb el fèmur d'un os. Aquests... [+]
En el sud de l'illa indonèsia de Sulawesi, en la cova de Leang Karampuang, arqueòlegs de les universitats Griffith i Southern Cross i de l'Agència Nacional d'Indonèsia han descobert un quadre de tres figures antropomòrfiques i un senglar. Segons l'estudi publicat en la revista... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
Des que en 1991 van descobrir el cadàver de Ötzi als Alps, els 5.000 anys conservats en molt bon estat han estat utilitzats per a nombroses recerques. Des del principi, els 61 tatuatges que contenia en la seva pell van ser els que li van atendre. Els experts creien que aquests... [+]
Entre 1992 i 2006, en les aigües del llac Bracciano de Roma, es va excavar el jaciment de La Marmotta del Neolític primerenc. Recentment han publicat en la revista Plos One un estudi sobre els cinc piragües allí trobats. S'estima que els vaixells tenen entre 7.000-7.500... [+]
En el golf de Mecklenburgo, en aigües del Bàltic, els arqueòlegs van identificar en 2021 una estructura de pedra de gairebé un quilòmetre. Ara un equip d'investigadors interdisciplinaris ha publicat un estudi sobre la muralla en la revista PNAS.
L'estructura té uns 10.000... [+]
Aquest cap de setmana he visitat una cova amb pintures prehistòriques. Pintures realitzades amb òxid de ferro i manganès fa uns 30.000 anys. Aquestes visites em semblen interessants per a reubicar el nostre lloc com a éssers humans en el món, són una oportunitat per a... [+]
Willendorf (Àustria), 1908. En un jaciment de la vall de Wachau, l'arqueòleg Josef Szombathy va trobar una petita estàtua antropomorfa d'una dona d'uns 11 cm, tallada en pedra i tenyida d'ocre vermell.
Des de llavors, és el venusi més conegut del Paleolític i ha estat... [+]
Els investigadors de la Freie Universität de Berlín han trobat la fortalesa siberiana més antiga de la història, fa 8.000 anys. Durant molt de temps s'ha cregut que les fortaleses van arribar a l'altura de la Revolució Neolítica a causa de l'estabilització de les comunitats... [+]