Magdalena Moujan Otaño va néixer en Pahuajón (l'Argentina) en 1926. Es tracta de la neta del conegut bertsolari Pello Mari Otaño, l'única filla de Teresa, que era la filla major del bertsolari. La relació més íntima amb l'avi va ser la de tres nets que van rebre la seva nostàlgia i el seu amor pel País Basc, així com el seu llegat literari. El seu avi els va donar un sobrenom molt característic: Per als de Magdalena seria Beltxa, Susana Ardanaz Otaño Txuri i Héctor Ardanaz Otaño Nere.

Magdalena Moujan Otaño va ser una eminència científica a l'Argentina. Doctor en Matemàtiques, va treballar en diverses universitats com a Honoris causa, Investigador i en el Comitè Nacional de l'Energia Atòmica i en la Direcció d'Energia de la Província de Buenos Aires. Va ser el mateix que va realitzar els càlculs matemàtics per a completar el programa nuclear de l'Argentina. Però també va obtenir un gran nom en la literatura: escrivia ciència-ficció. Els seus treballs han estat publicats en diverses antologies de l'Argentina, entre elles, la de Jorge Luis Borges. El conte Gu ta Gurarrak es va fer amb el Gran Premi de Contes de Ciència-ficció de l'Argentina de 1968.

El recorregut del conte a través de la censura

Nova Dimensió era la revista de ciència-ficció i fantasia situada als Països Catalans i en 1970 va voler publicar el conte Gu ta gutarrak. El ministre franquista d'Informació, Manuel Fraga Iribarne, va segrestar aquest número quan estaven a punt de ser extret i distribuït de la impremta, acusant-ho d'atemptar " contra la unitat d'Espanya". Gairebé 50 anys després, l'Associació Cultural Hernandorena de Zizurkil ha editat un conte que, amb l'ajuda de l'Ajuntament de Zizurkil, arribarà a totes les cases. El mitjà Aiurri també repartirà la informació entre els seus subscriptors de la vall d'Aiztondo. “Aquesta és l'aportació que nosaltres hem fet a l'Euskaraldia”, han subratllat Joxin Azkue, membre de l'associació Hernandorena, i Julian Arrastoa. El llibre es pot llegir, d'una banda, en basc, i, si s'agafa per darrere, en castellà, ja que han fet lloc al conte original escrit per Moujan
Otaño. La traducció del llibre ha estat realitzada pel recentment mort Xalbador Garmendia Etxeberria i està il·lustrada amb les il·lustracions de María Altuna Lizarraga.

Al costat del conte Gu ta gutarrak, han recollit en el llibre la carta d'amor que Moujan Otaño va escriure al basc en l'últim any de la seva vida. El conte Gu ta gutarrak tracta amb humor l'enigma de l'origen del basc. Una parella basca viatjarà a Palomares de Màlaga en la seva lluna de mel, xopant de ple les radiacions de les bombes d'hidrogen emeses per l'avió de l'Exèrcit estatunidenc. Fraga Iribarne, que censuraria el conte,
també es va banyar a la platja per a convèncer a la població que no corria cap perill. A Fraga no sabem, però els protagonistes del conte es van veure afectats per la radiació, i els seus fills sortiran súper qualificats: sobredimensionats i
intel·ligents. Un d'ells inventarà la màquina del temps, i en la rodalia de la cova d'Altxerri, en Orio, la família, els treballadors d'aquest projecte científic i Txuri, Beltxa i Nere, buscaran a temps l'origen del basc. El final rodó del conte sorprendrà el lector en la sorpresa. El conte està replet de referències històriques, i també és una expressió molt clara de la devoció al cristianisme.

Patrimoni dels Otaño

El llegat de Pello Mari Otaño a l'Argentina ha estat recuperat pels membres de l'Associació Cultural Hernandorena. Antonio Zavala va rebre la notícia de la família de bertsolaris de Zizurkil en dues dels grans volums de la literatura. Però com és sabut, Pello Mari Otaño es va dirigir a l'Argentina i Zavala va deixar que els argentins seguissin amb els seus deixants. En opinió d'Azkue, “Otaño es va anar de Zizurkil a Donostia perquè la seva família era liberal i aquí estava mal vist. D'allí va marxar a Amèrica en qualitat de desertor. I a l'Argentina, al llarg de la seva vida, va tenir una evolució ideològica. De liberal, de partidari dels espanyols en la guerra de Cuba, va acabar com a abertzale internacionalista després de conèixer les obres de Sabí Arana. Després de la seva mort, en el seu últim vers, Pello Mari Otaño va enaltir
el primer centenari de la independència de l'Argentina respecte a Espanya i va reivindicar la llibertat de ‘tots els que estan en la Terra Basca i els catibús’”.
Així, segons Azkue, van començar a buscar la notícia a l'Argentina d'Otaño: “La nostra filla estava estudiant a l'Argentina i vam saber per casualitat que un net d'Otaño estava viu. En 2009 vam ser a l'Argentina, on Susana Ardanaz Otaño Txuri. Al principi va mostrar una actitud molt formal, ‘ha passat el meu temps, he estat un parell de vegades a Euskal Herria però ja han mort tots...’. Molt comprensible, tenint en compte que ja tenia 80 anys, però es va obrir a poc a poc i va acabar totalment calentito amb el tema, i ens va cuidar com a fills. Parlant amb la família va aconseguir documents i a poc a poc vam anar enllaçant el puzle. Els anys que Otaño va viure a l'Argentina els traiem a la llum”.

A l'Argentina es van trobar amb quatre llibres històrics: Un era Oroimenak, on Otaño escrivia els seus versos. És curiós que per a la família el nom d'aquest llibre era El Llibre Lligat (llibre associat), ja que estava embolicat en cordes, i era un llibre històric per a la família. El primer vers que Otaño va escriure en aquest llibre en 1894 expressa clarament la seva intenció:

Veient que en
el meu treball
es multipliquen i que
s'obliden les coses que no s'escriuen,
vull posar en aquest llibre les que se'm

recorden, perquè avui o
demà aprenguin els meus fills.

Quan van trobar el segon llibre no el va oblidar Pistes: “Pello Mari Otaño va ser professor de basc a l'Argentina. Mentre observàvem els papers vells amb la blanca, en determinat moment va treure un paper. Mira i una declinació! Era un llibret, La Càtedra del Bascuence escrit per ell mateix, amb tota la seva declinació, per seccions. ‘Si jo podem ser’ en castellà i al costat l'equivalent en basc. També dominava perfectament el castellà. I la classe també estava marcada: el 4 de desembre, aquestes assignatures, ‘superlatives...’. 7 de desembre, aquests altres. Diu que va deixar d'ensenyar basc perquè no anava cap alumne. No és d'estranyar, donada la manera d'ensenyar. Si és difícil per a nosaltres, què necessita per a ells...”.

Els altres dos llibres estaven publicats a Buenos Aires: Alkar de 1904, col·lecció dels seus poemes seleccionats i Poesies Basques, presentada en el concurs literari organitzat en 1906 per l'associació argentina L'Euskaria. Després de la mort de Txuri, la família va posar a la disposició de l'Associació Cultural Hernandorena de Zizurkil el llegat de Pello Mari Otaño; els quatre llibres i el conte Gu ta gutarrak. Per a la seva millor conservació i posada a la disposició de tots els ciutadans, van ser traslladats al Centre de Documentació Koldo Mitxelena.

ENTERRAT AL COSTAT DE PELLO MARI OTAÑO

Magdalena Moujan Otaño Belcha va realitzar els últims anys en Mar de Plata i va morir en 2005, als 79 anys d'edat. Va ser enterrat en el cementiri de La Plata. Va ser la pista que va conduir Azkue i Arrastoa per a donar amb el cos de Pello Mari Otaño. Fins llavors ningú a Euskal Herria sabia on estaven els ossos que el gran bertsolari volia deixar en el castanyer que precedeix a la seva casa natal de
Zizurkil. Així han comptat Azkue i Arrastoa la troballa de la tomba:

“Pello Mari Otaño va realitzar mil oficis a l'Argentina. Llagosta va ser a Rosario a fer un treball contra la pesta, va emmalaltir i va morir. Va ser enterrat en Rosario, on va morir. Ens vam posar en contacte amb l'Euskal Etxea de Rosario i ens van dir que algú de la família ho havia portat d'allí a un altre cementiri. Decidim mirar en La Plata, on vivia la família del seu descendent (Txuri, Beltxa, Nere...). El cementiri de La Plata és un món gran. Havíem de buscar fitxa per fitxa en el fitxer. Ens van preguntar de quan era. Sabíem quan havia mort, però no sabíem quan ho havien enterrat en el cementiri de La Plata. De sobte ens recordem que Belcha volia enterrar-ho al costat del seu avi. Com sabíem quan va morir Belcha, mirem la seva fitxa i
així ens trobem amb la paret de nínxol dels otaños. En una està Beltxa, i en una altra està el que posa ‘avi i àvia’”.