Les institucions públiques reparteixen milions cada any entre els mitjans de comunicació. D'una banda, les institucions fan contractes publicitaris per a publicitar les seves campanyes en els mitjans de comunicació: vegem, per a difondre campanyes contra la renda, la vacunació antigripal, la promoció turística o les agressions sexuals. D'altra banda, les institucions promouen mitjançant el patrocini determinats projectes dels mitjans de comunicació que considerin oportuns: Com el congrés de Diari Basc “Sant Sebastià Gastronomika”. En aquest repartiment, el Govern Basc va concedir a ARGIA 10.991 euros en 2017. Per exemple, després del mitjà públic d'EITB, El Correu va ser el que més diners va ingressar en les arques públiques: 1.253.000 euros a El Diario Vasco i 963.751 del mateix grup. Les dades estan en la gràfica principal per mitjans de comunicació.

En aquest reportatge el lector trobarà les dades aportades pel Govern Basc. Per a això hem utilitzat dues fonts. D'una banda , la web Irekia, els portals de transparència i participació ciutadana del Govern Basc, les dades ofertes i d'altra banda, els que apareixen en la plataforma Contractació Pública a Euskadi. Encara que són dades públiques, ser concís no és tasca fàcil. Alguns contractes apareixen en una font, uns altres es repeteixen en l'altra i en ambdues.

Vocento-Cope (totes dues formacions van arribar a un acord estratègic en 2012) és la que més diners públics ha rebut en 2017: Més de 2.300.000 euros. A continuació, van ser els mitjans del grup públic EITB: 2.000.000. Els mitjans de comunicació integrats en el grup Notícies, Deia, Notícies de Guipúscoa, Notícies d'Alava, Onda Basca i Herri Irratia van rebre en total més d'1.200.000 euros. Quart grup Pressa: El País, Cadena Ser, Els 40 i Cadena Dial. Aquests van rebre 846.160 euros. El diari Gara va rebre 417.313 euros, mentre que el diari Berria va rebre un total de 345.838 euros. En la gràfica col·lectiva es mostren els números de la distribució.

El Govern Basc, a excepció del grup públic bilingüe EITB, va destinar en 2017 el 92% de la quantitat destinada a publicitat i patrocini a mitjans de comunicació en castellà o principalment en castellà: 5.749.974 euros. El 8% restant es va destinar als de basc: 496.819. En el conjunt dels mitjans de comunicació bascos, l'únic periòdic nacional en basc, Berria, va recollir els dos terços d'aquesta xifra. Els mitjans de comunicació de Tokikom van rebre un total de 46.447 euros. És evident que l'aposta del Govern Basc és a favor dels mitjans de comunicació en castellà. Per exemple, només Deia, i també Cadena Ser, van rebre els mateixos diners que tots els mitjans de comunicació en basc. El Diario Vasco suma dues vegades més que el total en basc i El Correu gairebé tres vegades més.

Distribució per criteris polítics

En 1993, el reportatge d'Egin sobre aquest tema, titulat Disposicions de la desraó, començava amb la següent redacció: “A pesar que les institucions públiques pretenen tapar l'injustificable per retòrica, a pesar que la resta de mitjans de comunicació d'Euskal Herria formi part d'un acord tàcit, Egin està sofrint una evident ofegament econòmic per part dels organismes públics vascongados. A pesar que els portaveus del Govern de Vitòria-Gasteiz afirmen que el boicot només està al capdavant dels responsables del periòdic, és més creïble l'explicació sincera oferta pel responsable de premsa del Departament d'Atutxa: ‘No posem publicitat perquè no volem’. La LLUM també és escoltada de manera similar. En últim lloc, li van dir: “Tots prenem decisions polítiques, tant nosaltres com vosaltres. La culpa d'aquesta situació no està en una sola cara i llavors cadascun ha de fer passos per a superar aquesta situació”.

La nostra resposta va ser clara: “Nosaltres no usem el concepte de culpa. Demanem una relació respectuosa. L'espai de la nostra revista és un espai que val bé el preu de la publicitat. I és el respecte que demanem, per posar publicitat pública en ARGIA, que ningú intenti canviar la nostra línia editorial”.

Segons dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió, coneguda com OJD, amb seu a Madrid, la venda d'exemplars d'El Diario Vasco entre 2010 i 2017 ha sofert un descens constant. En 2010 es venien una mitjana diària de 71.948 unitats, mentre que en 2017 es venien 48.949 unitats, segons la mateixa font. Respecte al criteri de repartiment de diners públics, la resposta habitual de les autoritats és la difusió dels mitjans de comunicació. Però les dades no coincideixen, ni en la distribució de la publicitat i el patrocini del Govern Basc, ni en la de les Diputacions de Guipúscoa o Àlaba. Prova d'això és la quantitat que reben en general els mitjans del Grup Notícies. Per exemple , Notícies de Guipúscoa (NG) va rebre 265.257 euros i El Diario Vasco (DV) gairebé quatre vegades més. No obstant això, segons les dades de 2017 de l'empresa CIES, els lectors de DV són 10 vegades més que els de Notícies. És encara més evident si es compara amb ARGIA: Segons dades de CIES, malgrat que en la CAB el nombre de lectors d'Argia és el doble que el de ng, el Govern Basc va concedir 25 vegades més diners al diari Notícies de Guipúscoa.

Quant a les ràdios, CIES va estimar que la Cadena 100 va aconseguir en 2017 una mitjana de 95.000 oients, per la qual cosa va rebre 24.00 euros de mitjana. Segons la mateixa font, Onda Basca va ser escoltada per uns 35.000 persones, encara que, malgrat això, el Govern Basc va concedir a Onda Basca 200.000 euros d'audiència pública. Les dades sobre Info7 Irratia no estan disponibles, però l'any passat va rebre 248 euros. Per tant, si els diners recaptats fos proporcional al nombre d'oients, Info7 hauria d'haver aconseguit els 43 oients en 2017. I això no és així.

ARGIA tenia a principis de 2018 una audiència de 52.000 lectors en la CAB, segons dades de CIES. Han rebut més diners que ARGIA les següents revistes: Entre Majors, El Karma, La ria de l'Oci o Dada Econòmica, així com Der Spiegel d'Alemanya, gairebé el doble.

Els mitjans de comunicació en castellà són els “mitjans subvencionats”

Als mitjans de comunicació en basc se'ls ha acusat, de tant en tant, de ser “inflats amb diners públics”, pels diners que reben de les institucions en contraprestació a la funció pública que exerceixen per a promoure el basc en el camí de la normalització del basc.

Però els números diuen el contrari: En 2017 la subvenció del Govern Basc als mitjans de comunicació en basc va ser de 4.875.000 euros. Si a això afegim els 496.819 euros que es van rebre a canvi de la publicació de la publicitat institucional, el resultat és de 5.371.819 euros. Per part seva, els mitjans de comunicació en castellà van rebre diners públics a través de publicitat institucional per un import de 5.749.974 euros, al que cal sumar l'elevada quantitat de diners que perceben alguns mitjans de comunicació en castellà per escriure diversos articles en basc. I com la mateixa tendència es repeteix en les distribucions publicitàries de les tres Diputacions de la CAPV, la diferència és encara major. Per tant, tots els mitjans de comunicació reben diners públics, però els de basc, a més d'haver de justificar gairebé tot fins a l'últim cèntim, han de llevar-se de damunt la falsa “càrrega de ser subvencionats”. Per contra, a més de que els mitjans de comunicació en castellà rebin més diners públics en general, les institucions són el principal suport a la viabilitat econòmica d'aquests mitjans més pròxims al poder, la qual cosa els pot portar a una relació de clientelisme amb el poder.

LLUM novament rebutjada

ARGIA porta entre les seves pàgines 100 anys d'història viva del periodisme en basc i d'Euskal Herria. El nostre principal manteniment econòmic són les milers de persones que componen la nostra comunitat. Aquests ciutadans, igual que ARGIA, paguen els impostos aquí, però la distribució publicitària del Govern Basc els discrimina. El Govern Basc va repartir en 2017 els vuit milions d'euros en concepte de publicitat i patrocini, els va destinar a 25 departaments i subdepartamentos. Doncs bé, els lectors d'ARGIA no van rebre cap informació dels diferents departaments i sub-departaments públics, entre ells: Ports Esportius d'Euskadi, Xarxa Ferroviària Basca, Ihobe, Departament de Medi Ambient, IVAP, Hisenda, Osalan, SPRI, Departament de Turisme o Agència de l'Aigua.

La base de la relació entre la publicitat pública i els mitjans de comunicació ha de ser la informació. Les institucions públiques aprofiten l'espai, el treball, la infraestructura, el sistema de distribució i la credibilitat dels mitjans de comunicació perquè la majoria de la ciutadania conegui les iniciatives públiques pagades amb els diners de tots. Informar és un servei públic pagat amb diners públics, però cal gestionar-lo i cuidar-ho amb molta cautela, perquè la història dels mitjans de comunicació condicionats pel poder és tan llarga com fosca. Per això, en la publicitat institucional els criteris clars, la paritat i la transparència són els pilars bàsics quan s'està en joc l'ús dels diners públics.

El contacte amb les institucions públiques, ja sigui a través de subvencions, publicitat o patrocini, no ha de condicionar la premsa i la llibertat d'opinió, la qual cosa reduiria el dret a la informació de la ciutadania. Per això és preocupant que, a través d'una distribució no equitativa de la publicitat i el patrocini públics, el Govern Basc condicioni l'ecosistema mediàtic.

Encara queda molt camí per recórrer en la transparència i en la concreció dels criteris vinculats a la distribució de la publicitat. Però són temes que es poden resoldre fàcilment, si hi ha voluntat per part de les institucions públiques i si els mitjans de comunicació oferim un seguiment pròxim a l'ús dels diners públics a la ciutadania.

Promoure la diversitat d'opinions o perpetuar l'statu quo

El següent capítol el publiquem en el reportatge que vam escriure el mes de febrer passat sobre la distribució publicitària de la Diputació de Guipúscoa. Gairebé un any després, les preguntes segueixen sobre la taula.

La publicitat és un ingrés econòmic indispensable per a la supervivència de molts mitjans de comunicació, i sobretot, el patrocini i la publicitat pública. La relació econòmica entre el poder polític i les empreses privades és un espai que cal controlar amb molta cautela en qualsevol democràcia. I en el cas dels mitjans de comunicació que han de garantir la llibertat d'informació, més encara. Perquè el periodisme és un factor que pot qüestionar la seva independència, econòmica i política, necessària perquè sigui un periodisme.

“Si distribueixes els diners de manera arbitrària estàs comprant voluntats, estàs perjudicant el dret a la informació. La llibertat d'expressió es veu seriosament perjudicada si la premsa no està relacionada amb la llibertat; i la llibertat de premsa no pot desenvolupar-se per complet sense regles equitatives”. Eldiario.es Ignacio Escolar, director del mitjà, parla sobre el panorama mediàtic en l'Estat espanyol en unes jornades organitzades per Amnesty International. “Tenim una premsa plural, gairebé tots els espanyols poden trobar una premsa que comparteixi les seves opinions i punts de vista; però el que no tenim és un camp de joc just per a la premsa”, afirmava, en referència al control de la informació dels actors polítics i econòmics. En concret, amb aquesta frase es feia referència a la publicitat institucional, a la distribució de diners públics amb criteris arbitraris i opacs.

Sense perjudici dels problemes de càlcul de l'abast, la conversió de l'abast en criteri principal de distribució és un mitjà eficaç per a perpetuar l'statu quo dels mitjans de comunicació, així com l'hegemonia del castellà en detriment del basc. Al no considerar el treball que realitzen alguns mitjans en les xarxes socials, es beneficien de molts mitjans i perjudiquen a uns altres.

Per a rebre diners públics cal tenir al mateix nivell els mitjans de comunicació que tenen la propietat de les multinacionals (en el cas de Vocento, per exemple, el BBVA és l'accionista majoritari) i els mitjans de comunicació de propietat obrera com ARGIA? La competència és desequilibrada en si mateixa, entre un mitjà que compta amb el suport d'un gran banc i el que es manté amb els seus recursos. La primera d'elles té garantit l'acomiadament diari, si els inversors consideren convenient que aquest mitjà de comunicació estigui disponible per als seus interessos, encara que perdin els seus diners. El segon, per contra, ha d'aconseguir finançament per a cada número que publiqui. Si les institucions han de protegir la pluralitat informativa, quin sentit té l'actual política de publicitat?

Turisme