Cleopatra es banyava en llet. No en qualsevol llet, en la del ruc. Durant segles, la llet d'astemá ha estat apreciada en moltes parts del món degut a les seves propietats beneficioses. Conscients d'aquestes característiques, en 2010 el gabadiarra Laurent Darrieumerlou va començar a fer els seus primers passos en el projecte d'Obres Públiques. Produeix llet de ruc en la seva granja.
Beneficis del “or blanc”
La llet materna s'assembla molt a la llet, per la qual cosa és la llet adequada per als nens, tal com s'explica en l'espai del projecte Herri Lan. “És fàcil digerir aquesta llet perquè té molt poc greix, i és rica en vitamines, minerals i oligoelements”. La llet d'ase també té les propietats adequades per als adults, per exemple, per a persones amb malalties cutànies i problemes intestinals.
Encara que en la seva granja també es venen llet en ampolles, el major pes del projecte recau en la producció de llet destinada a productes cosmètics. Els membres d'Herri Lanak elaboren aquests productes en col·laboració amb un fabricant de sabons: cremes, sabons, gels i xampús… Des del respecte a la naturalesa, ofereixen als consumidors productes de qualitat. Treballen sense oli de palma, parabés, negra o silicona. Per a la distribució, prioritzen la venda directa en Obres Públiques.
Amb respecte als animals
El respecte als animals és fonamental per als membres del projecte d'Herri Lan. Els animals romanen fora durant tot l'any i respecten els seus ritmes allunyant-se de la producció intensiva. “La producció lletera és petita, cada ruc dona un litre o mitjà de llet al dia”, diuen. Els animals es munyen dues vegades al dia, cinc dies a la setmana.
Darrieumerlou va prendre la decisió d'iniciar el projecte d'Obres Públiques després de sofrir un accident en el seu anterior treball, atenent el que el seu avi li havia dit en alguna ocasió: “Fes el que puguis, amb el que tens”. Tenia en aquest moment una granja vella i uns quants burros i no va pensar ni dues vegades. “Vaig construir el projecte seguint els meus valors i principis: creant una estructura de cultiu a escala humana que permeti alimentar als animals i comercialitzar els productes domèstics a través de la venda directa”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
