No és un tema nou en ARGIA. Els nens i els adults tenim més coneixement dels animals llunyans que dels autòctons, i ens costa posar nom a les plantes més comunes que tenim al voltant. Ens hem allunyat de la naturalesa, ens hem urbanitzat, la transmissió de l'entorn ha decaigut de generació en generació… i a través de llibres, sèries, ninots i jocs infantils, les espècies que entren a casa són les que no s'adonen.

No obstant això, és un joc creat per la Fundació Arma Plaza, encarregada de la transmissió del patrimoni d'Hondarribia, a través de l'Ajuntament. Es tracta de sis famílies de cartes que representen sis ecosistemes o hàbitats: la mar i el penya-segat, el mareny, els rius i rierols, el medi rural, el bosc i les ciutats i parcs. Dins de cada família, sis cartes que representen a un ésser: mamífer, amfibi o rèptil, peix, ocell, invertebrat i planta. Tots d'aquí, alguns més coneguts, uns altres no tant, altres amenaçats… I quan diem d'aquí no parlem sol d'Hondarribia: Són espècies que es poden trobar en gairebé tots els racons d'Euskal Herria. De fet, molts dels éssers que apareixen en les cartes també es troben en altres països d'Europa. Els protagonistes d'aquestes cartes són, per exemple, l'orca, la llúdria, el gripau corredor, la serp amb corbata, el circ, la platucha, l'anguila, la truita, la cua groga, el carnaba, el carboner gran, el carracón, el clavell, la chipa, l'heura… També han inclòs a una setena família en les cartes, que poden ser atractives i pròximes: Gegants d'Hondarribia.

Entre altres coses, el joc té com a objectiu mostrar la diversitat d'ecosistemes, fauna i flora del nostre entorn, “ja que la riquesa de la zona és gran, i descobrint els nombrosos ecosistemes, interioritzem que tots els ecosistemes són importants, des dels marenys fins als parcs de la ciutat, on hi ha vida. A vegades ens sembla que els boscos són molt importants per al medi ambient i n'hi ha, però aquí no acaba la naturalesa que cal protegir i cuidar; estem envoltats”, ens compta Iñaki Sanz Azkue. Ha col·laborat des del punt de vista mediambiental en el projecte, mentre que l'àmbit pedagògic ha estat abordat per Lore Errondo. Segons ens explica Olite, l'ecologia lingüística és també un dels objectius del joc. Així, les denominacions dels éssers de les cartes es donen de tres maneres: En la variant d'Hondarribia, en basc unificat i en el nom científic corresponent. “Ens hem adonat que, en l'aspecte lingüístic del poble, els noms són sovint derivats d'onomatopías, per exemple, del so que fan els propis ocells: Ttirrittarratta s'utilitza per a denominar la charretada hankabeltza, per a dir la intersecció sorbeltz normal o per a expressar el ttirritta kilker”.

A pesar que el resultat és simple, els interlocutors ens han subratllat que hi ha molta feina enrere, que s'ha tingut en compte el menor matís i detall. “Hem tornat bojos a l'il·lustrador, ja, ja. Hem dibuixat el mareny a partir de les fotos de la part posterior de Jaizkibel, reproduint colors concrets; hem fet col·locar la gran eina en l'espai entre el mareny i el riu, no més enllà ni més lluny; hem demanat a la fulla del trèvol que pinti les blanques… Hem estat rigorosos perquè volíem il·lustracions realistes”. El DIBUIXANT ha estat obra d'Eñaut Aiartzaguena.

Coneixement, memòria, rapidesa, atenció Proposen
quatre jocs de cartes. D'una banda, els més petits poden fer puzles, ja que si s'uneixen les cartes d'una mateixa família es forma el puzle d'un ecosistema concret. D'altra banda, es pot jugar al joc familiar clàssic. També es pot fer un joc de memòria: en algunes cartes més grans s'han format diferents combinacions (per exemple, un peix, una planta, un invertebrat… en la mateixa carta); prendre-la, analitzar-la durant un temps, després donar-li la volta a la carta i a veure quants éssers podem recordar. Finalment, proposen un joc d'atenció i rapidesa: si les cartes combinades surten al centre i es repeteix alguna criatura de la carta pròpia, es diu “kapen” i es pot adquirir aquesta carta amb la finalitat de recollir el major nombre possible de cartes. La paraula "Kape" a Hondarribia significa "tirar de cap a la mar".

La idea és repartir les cartes en els col·legis de la localitat i posar-les a la venda a través de la Fundació Arma Plaza, ja que segons els interlocutors són una bona excusa per a aprofundir en el tema des del joc i per a treballar les espècies i els ecosistemes tant a l'escola com a casa. De totes maneres, Olondo i Sanz tenen clar que el millor per a acostar el patrimoni local als nens és animar-los a observar la naturalesa, i que per a això siguin els adults els que els acompanyin en els primers anys.