GARIKOITZ Knörr és professor de basc de l'Escola Oficial d'Idiomes de València. El curs arrenca a l'octubre i és el tercer. Fa dos anys va començar el Departament de Basc des del no-res a l'Escola d'Idiomes. Un gran repte i alhora atractiu. Knörr està treballant molt content, entre altres coses perquè els seus alumnes tenen una “motivació sana” per a aprendre basca. El professor riu i diu: “Encara no m'he acostumat a la seva motivació”.

Cal creure que els que s'inscriuen a l'Escola d'Idiomes són els que han anat allí des d'Euskal Herria, però no és així. Són uns pocs els que han nascut a Euskal Herria i de petit han anat a València. El propi professor també esperava més alumnes d'aquest tipus. La majoria són locals, valencians, un de Conca i algun dels voltants. També té als que s'han anat des de lluny a viure a València: italià, rus, bieloruso, romanès. Molts són aficionats a la llengua, parlen bastants idiomes. El basc és molt atractiu per als amants de la llengua. Preguntem al professor si ho consideren un tresor: “No és una cosa mística. Se'ls fa curiós, atractiu. A vegades em costa entendre la seva motivació i admiro als meus alumnes”. També hi ha un alumne que de petit escoltava els grups musicals bascos, i, per descomptat, ha decidit aprendre basc. Algú té parella d'Euskal Herria. Knörr no li ho esperava, però també té en classe a algú que vol aprendre basca per motius laborals. Té un estudiant que li agradaria ser conductor d'autobús en Donostia-Sant Sebastià. No obstant això, és l'únic que està aprenent basc per motius laborals. Li preguntem si tots parlen valencià i no, més de la meitat és valencià, però en classe té monolingües castellanoparlants. El professor reconeix que el fet de ser parlant valencià pot influir en l'aprenentatge del basc, però afirma que el castellà monolingüe de la classe està tan motivat com la resta.

70 estudiants a València

Volen aprendre l'idioma, però també practicar-lo. Knörr afirma que hi ha una casa basca sòlida i dona a conèixer als seus alumnes les seves activitats. L'any passat, en la mateixa Escola d'Idiomes, van oferir un petit concert de nadales en Nadal. Un exemple de la passió dels alumnes és que quan han ofert a València la pel·lícula Black is Beltza han anat molts a veure-la, “on la cultura basca, els meus alumnes van allí”. No deixaran passar el Dia del Basc i l'Euskaraldia. Comptaran amb taller de danses basques i conferències, i encara que el nivell de basc és molt baix, trauran una foto a favor d'Euskaraldia per a mostrar el seu suport. Els 70 alumnes estan dividits en tres nivells. Una vegada acabada la segona categoria obtenen el nivell A2 i una vegada acabada la tercera ja tenen realitzat el primer any de nivell B1. La idea és que els alumnes tinguin fins al nivell C1. Alguns alumnes han accedit directament al segon i tercer curs, però molts han començat des de zero. A València parlem de gent que no sap què és “sí” i “no” quan es diu el que comença de zero.

Impuls del Govern

Per primera vegada a València, Alacant i Castelló, enguany s'aconseguirà fer classes de basc en tres ciutats dels Països Valencians. A València, l'Euskal Etxea fa classes amb anterioritat. No és casualitat, sinó que és el PSPV (Partit Socialista del País Valencià), format per Compromís i secundat per Podem. Garikoitz Knör va tenir l'oportunitat de parlar amb el cap de Política Lingüística de València i així ho diu: “Gairebé es pot dir que ha estat la seva aposta, li semblava absolutament lògic ensenyar les llengües que es parlen en l'Estat espanyol. Sembla que és la intenció fundacional de les Escoles Oficials d'Idiomes”. Per al professor, s'han arriscat perquè podria ocórrer que no tinguessin alumnes i que els seus rivals polítics s'haguessin tirat en cara la derrota. No obstant això, no ha ocorregut gens semblant.

Notícies d'Alacant Preparades per a l'Euskaraldia

Izaskun Kortazar acaba de començar a fer classes a Alacant. Compta amb 30 alumnes i diu que estan completament motivats. Tenen molt baix nivell de basc o no saben res, han començat en el nivell A1. Les motivacions d'aprenentatge i els perfils de persones són molt variats: Nascuts al País Basc; amics al País Basc que volen aprendre basc “amb respecte als amics”; que es van de vacances i atreuen a les llengües i cultures; que coneixen quatre i cinc llengües; que sent parlants del València tenen sensibilitat per la relació entre la llengua principal i la petita; per la melodia del basc; que volen conèixer les llengües peninsulars; que volen superar les oposicions a Euskal Herria. Des de jove de 20 anys fins a professor d'anglès de 84. Els professors d'anglès i valencià són bastants.

El professor Kortazar ha intentat des del principi acostar la cultura juntament amb l'idioma, i quan els ha fet un petit campionat sobre el basc s'ha adonat que saben bastant sobre l'idioma.

Atès que els alumnes no tenen un interès exclusivament lingüístic, el professor està preparant una sèrie d'activitats extraescolars. Celebraran el Dia del Basc, després vindran les nadales, Santa Águeda i Korrika. Kortazar també té al cap la possibilitat d'anar a l'Ibilaldia o als Quilòmetres de Recorregut de la Lliga.

També es recorden d'Euskaraldia i ho faran a la seva manera. En classe seran belarriprest o ahobizi i tractaran de mantenir el basc sense recórrer al castellà, amb l'ajuda, entre altres coses, dels llibres que tindran sobre la taula. A través d'Internet, presentaran els seus caps en basc i faran el màxim possible en basc. El professor els proposa ser ahobizi en valencià al carrer. Així, podran experimentar sentiments sociolingüístics similars. S'adonaran que sap valencianisme més del que es creï i notaran bones i males postures quan li ho facin en valencià.

Izaskun Kortazar i GARIKOITZ Knörr estan contents que a partir d'ara puguin formar una xarxa entre València, Alacant i Castelló.