He sortit de casa després de visitar al matí a la zelkoba caucàsica (Zelkova carpinifolia) i a l'auró xinès (Acer truncatum). Avui, el primer vermell i el segon color verd del groc al violeta. No en va els anglesos criden a l'auró xinès “purpleblow maple” (auró de cop morat o de color vermell). Haig de fer el camí des de la meva casa fins als Pirineus.

Els arbres es despullen pel fred, i quan es lleva la faldilla de les fulles del vestit, apareix la faldilla de sota que han guardat. Sota les faldilles verdes, faldilles de diferents colors, lleugeres i de curta vida. És un senyal d'on fa fred, “el fred és vermell, viu els colors”. Abans de passar per Axitarte apareixen els pollancres punxeguts (Populus nigra “Italica”) groc. A partir d'aquí, el camí, trèmul d'emoció, se'm va fer curt, sec. Groc, groc i groc. Igual que l'Oriz és el començament de la maduració del mamífer, el groc del paisatge navarrès porta el de l'hivern. Els pollancres que voregen els rierols de Pamplona m'han conduït des del nord d'Elomendi fins a Lumbier. L'entrada del poble la vesteix una noguera (Juglans règia), amb un groc clar que mai he vist a aquesta espècie. Els paisatges impressionistes de les vinyes circumdants (Vitis vinifera) i dels espàrrecs (Asparagus officinalis) enalteixen el gaudi estètic.

D'aquí no hi ha res dolent, el goig s'ha convertit en una tendència a l'alça constant. Fulla ampla d'om (Ulmus glabra subsp. Llaura hitita (Larix decídua) a la taronja, Lertxuna (Populus tremula) ros fosc, Basagereziondoa (Prunus avium) al roser, Gingondoa (Prunus cerasus) al vermell fosc, Astigar comú (Camper vulgar) i Tocino vermell (Tocino) L'avellaner Otsagabia (Corylus avellana), en enveja, sense poder adornar-se amb la faldilla sota les fulles, balla les guerres penjants de flors, de color negre.